Riudarenes - Girona

Ostres tu, després que ningún volgués a Gironés com a portaveu... material publico...

Yo es que cada vez que lo leo me ALUCINO... entre el discurso del PSC, y el discurso en la DIPUTACIÓN ARREMETIENDO CONTRA SUS COMPAÑEROS DE FILAS DEL PSC... `si esto no es marcharse por la puerta de atras... i passar de todo... faltar al respeto de las instituciones democráticas... A SU PARTIDO... porqué no le habían dejado ser portavoz... POR ALGO SERIA... miren sus palabras... ENCIMA CON DISCURSO ESCRITO... O SEA PENSADO ...Seguro que nos cogue la baja médica, para uir y por miedo...

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA


DIA 19 DE SETEMBRE DE 2006GIRONA a les sis i cinc minuts de la tarda del dia 19 de setembre de 2006 es reuneixen al saló de sessions de la Diputació de Girona, sota la Presidència de (::
(...)
SISÈ. Renúncia al càrrec de diputat

El membre d'aquesta Diputació senyor Jordi Gironès i Pasolas ha presentat, amb data 23 d’agost de 2006, la renúncia al càrrec de diputat per a la demarcació de la comarca de la Selva.

El President agraeix a J. Gironès els serveis prestats durant la seva estada com a diputat a la Corporació, tot desitjan-li, en nom propi i en el de la resta de membres de la Corporació, tota mena d’èxits i de satisfaccions en el futur.

Tot seguit J. Gironès pronuncia les paraules d’acomiadament següents:

A ningú – i millor que sigui així – i conscient, també, de la feixuga feina que tots vostès tenen, seré breu.

Hi ha una revista que en la seva presentació diu: Aquesta és la nostra portada, però en tenim d’altres.

El mateix puc dir jo a l’hora de dir-los aquestes paraules de comiat, que en cap cas pretenen donar cap lliçó i molt menys ofendre a ningú.

Ha sigut un honor i un motiu de satisfacció personal pertànyer a aquesta Institució durant uns quatre llargs anys. He de dir que aquesta experiència també era molt ben valorada per la gent del meu municipi. Però la majoria de ciutadans dels pobles petits veuen que els seus representants locals, en els quals hi ha dipositat la seva confiança perquè intentin resoldre els problemes que els preocupen, no són escoltats en les seves peticions i sovint són menystinguts a l’hora d’expressar les seves opinions fora de l’àmbit del seu municipi.

Només cal donar una ullada a la història política de qualsevol època, per tal de veure com el poder polític real, és a dir, els que prenen decisions, sempre ha estat a les mateixes mans; evidentment amb permís del poder econòmic i actualment també amb permís dels mitjans de comunicació – opinió que em podria estalviar atesa la pell tan fina que tenen algunes persones que es dediquen a aquesta noble professió del periodisme. Però a la meva edat tinc clar que dedicar-se a fer una feina no és garantia de cap mena de professionalitat: conec paletes que no saben què és un forjat, fusters que no saben canviar una xarnera, advocats que creuen que la paraula justícia és la marca d’una gominola... i podria anar seguint fins a fer-ne una llista esgotadora.

No hi ha cap formació política que no parli constantment de relleu generacional. Però en política, el temps generacional no té res a veure amb el concepte que tenen la resta de gent.

Humans com som els que ens dediquem a la política, - només faltaria que fóssim d’alguna altra espècie animal – sovint ens perden les nostres debilitats i llavors, l’espectacle que oferim és senzillament trist; ara no posaré cap exemple perquè n’hi ha tants que no sabria quin escollir.

Estem vivint uns moments de crisi, o si ho prefereixen vostès delicats, almenys aquesta és la meva percepció, hi ha una manca d’autoritat, de falta de respecte i de pèrdua de tota mena de valors, els quals ens definien com a persones civilitzades. Només cal observar què passa al nostre entorn, la classe política, al capdavant, tolerem, amb una estupidesa que fa feredat - no fos cas que amb el que diem o fem perdéssim un grapat de vots - i, per fer contents o donar per la menjadora al primer que passa, ens empassem un bon grapat de gripaus cada dia.

Hem creat un món fictici de benestar que no s’aguanta per enlloc, i sinó al temps. Hi ha molt personal que sota el sopluig d’una aparent activitat política, l’únic que fa és el pallasso per tal de no perdre la poltrona que li assegura el seu modus vivendis.

Plego de Diputat perquè no em veig amb ganes de fer la feina per la qual aquesta Institució em paga un sou; així de senzill i així de clar i crec que no cal donar-hi més voltes. La meva decisió no afectarà en absolut en res, com és lògic i natural i com ha de ser, però jo, ja fa uns quants dies que em sento molt més tranquil i feliç.

Abans d’acabar voldria dir que, en el món de la política, en el qual jo hi estic voluntàriament immers, l’activitat municipalista és realment gratificant. Repeteixo que ha estat un honor ser Diputat Provincial i ho dic amb tota sinceritat, però ser Alcalde és realment engrescador. I com Alcalde voldria dir-los que tots esperem molt d’aquesta Institució i per tant, la seva responsabilitat davant els Ajuntaments, i en conseqüència davant els ciutadans, és molt gran. Que tinguin, doncs, molt encert a l’hora de prendre les seves decisions.

Agraeixo el tracte que he rebut per part de tothom, que ha estat molt correcte i atent; i espero i desitjo que la meva estada en aquesta casa no hagi incomodat a ningú, si fos el contrari sàpiguen que no era aquesta, la meva intenció, o potser sí. Aquesta afirmació no la tinc massa clara.

He intentat i intento ser honest amb mi mateix i, evidentment, amb la gent que m’envolta ; i d’aquesta manera, amb les meves carències i virtuts, que alguna dec tenir, seguiré el meu camí com he fet fins ara.

Moltes gràcies a tots per la seva paciència.”

J. Gironès abandona el saló de sessions.

Y VOLVIÓ A RIUDARENES A LIARLA...

Lo que he subrallado, creo que es lo que escribio, pensando en el mismo, porqué es lo que hace no?

AQUEST HOME NO TÉ NI 2 DITS DE VERGONYA, NI DOS DITS DE CERVELL, NI 2 DITS DE... ÉS ABSOLUTAMENT INDIGNANT TENIR UN ALCALDE D'AQUESTES CARACTERISTIQUES POLÍTIQUES I SOBRETOT SENSE SABER NI QUE FAN NHI QUE DEIXEN DE FER ELS SEUS SOCIS.