Riudarenes - Girona

Es va veure d'una hora lluny que el discurs que Montilla va llegir estava escrit per tres o quatre mans. La mà personal, la mà tècnica, la mà d'aquell conseller, la mà d'aquell especialista, etcètera. L'única mà que no es veia per enlloc és la que hauria hagut d'unificar l'estil del text. Jo em pregunto: qui li va escriure la part final, aquella que parlava dels actius de Catalunya, de la lluita contra el derrotisme i el pessimisme? No és la primera vegada que Montilla crida, amb paraules similars, a l'acció positiva dels catalans. Si són paraules seves, escrites del seu puny i lletra, ¿quan ho posem en pràctica, President, ara que un cop superat el finançament tindrà menys feina? ¿Li sembla liderar un moviment de positius i treure Catalunya de la postració moral, del negativisme en què es troba? Un bon ànim col·lectiu val totes les pessetes, i de pessetes parlem.

Conclusió del debat d'ahir, més enllà de les paraules que s'hi van pronunciar? Que el tripartit no troba l'acord de finançament tan bo com dóna a entendre.
l'acord ha estat posat sobre paper a Madrid, i a Madrid, més enllà de Zapatero i els seus ministres, que són fungibles, hi ha uns funcionaris que fa almenys tres-cents anys que elaboren papers que primer sembla que ens són favorables i que després encara ens obliguen a pagar-los diners.