Riudarenes - Girona

Poder sí que s’han de respectar les persones, sobretot aquelles que estan folles i que han perdut l’enteniment, emperò hi ha d’haver un límit, perquè, és clar, o tots moro o tots cristians. Em sembla que n’estan fent un gra massa i arriba un moment en què, quan es repeteix alguna bola tantes vegades, encara que no sigui veritat, al final la gent se la creu i, per tant, nosaltres, els bons, quedem com a pecadors. Així doncs, no sé si seria bo fotre una mica de canya, el que passa és que ens posaríem al seu nivell. Per tant, potser sí que és millor agafar-nos-ho amb calma i el temps ja posarà les coses al seu lloc i, de ben segur, ens donarà la raó.

Veig que hi ha molta gent que pregunta pel tema de can Moragues. Doncs bé, es tracta de l’afany continuat de poder, de tenir-ho tot i controlar-ho tot d’aquest senyor que tots coneixem (el metge) i que ha mostrat sempre, però que se li ha escapat de les mans perquè ha anat a més i més i més i, és clar, quan el got s’emplena al final s’acaba desbordant. Per tant, en Gironès, que es pensava que seria alcalde perpètuament, va convèncer el senyor Pere Vila perquè li cedís les propietats a canvi de cuidar-lo, arreglar-li la casa (la qual cosa no va fer), només per posseir més i més i més...i com que són propietats de l’Ajuntament, ara no sap com fer-ho per girar la truita i com que no veu més enllà de la seva actitud egoista i interessada, l’obsessió el perd. Em sembla que ha fet salat, però ell insisteix per aconseguir el seu objectiu i, per això, va a visitar-lo, l’acompanya als llocs, i actua com si ho fes d’una manera altruista. S’ha de reconèixer que té el seu mèrit ser un gat vell i poder actuar amb aquesta crueltat i mesquineria. Té la sang molt freda!!
Diuen que gallina vella fa bon caldo, per tant, en aquest cas, l’excepció confirma la regla.