LA MONTERA ¿Que non hebies quien te cante Dicis, querida montera? ¡El diañu! fixe tonaes, Y xuro de bona mena, Pa´scaeceme de tí, Enfotu de la mió tierra. Qu´apenes hebes historia Ruxen quien non saben della; De ti, montera picona; Del astur rica presea, Por non ñacer ena villa Emperifollada y güeca; Pos yes del valle floríu Que´l sol santigua y allegra, Onde blinquen les nuvielles Y el paxarín gorgoletia, Del monti per onde gufa La ñortada y qu´encapiellan Les ñeves; y yes altiva, Álzeste irguida y soberbia Como el pino de les llombes, Y como robredu recia. Que lo diga <<El Carbayón>> Cuando les rodíes en tierra, Los brazos puestos en cruz, Diba pagate láfrienta La gandaya, sinón viés Llegar la Devina Prenda, Dende les manos dÁhumada Pidiendo al home clemencia. ¡Benditu quién la mostrara, Dichosos los que la uyeran! Entós baxaste rendía Al suelu´n acatamienta; Marmullaben les muyeres <<Benditu y alabao>> sea, Desfixérense los ñudos, Y algamasti gloria eterna. Cómo allegra les quintanes La mocedá que te lleva Pa enquillotrar les mozuques, Que fanse, mialma, mantega Cuando so l´horrio faluquen Cosiquines de querencia; Y fexéndose les bobes Garren el palu y enriendan Al par qu´illos xugazaren Col ferrete la cotiella. Citáivos pal día´l Patronu; Y hay que ver na carbayera Picos de cien mil monteres Ximielgándose na rueda Col atadoñu na mano Llevá´l pasu con fachenda; Y antes qu´el diañu la´nriede, El dir a buscar la neña Pa entamar un xiringüelu, Lluciese na enxaradiella, Compangar afurfugados Tamién cola media güelta; Y al cabu fartos de blincos Facéisvos la riverencia; Y e´nes manes del mozucu Rendía ta la montera. Echáis dos cuartos de sidra Del carru xunto á la vera; Y atapináa de perdones Van ufrendate á la neña, Q´un ramín de siemprevives Ponte´n picu zalamera. ¿Y que non hebes historia, Diz alguna mala llengua? ¡Dalgún collón que na danza No ye pa meniar la´stiella! ENRIQUE GARCÍA-RENDUELES
|