Tempus revoltus En estis momentus de tantas tribulacios economicu-sociais, e precixu idil to, estamus acustumbraus a filosofar con a imaginación en lugar de felo con a observación i o método, porque sempri se impón a fantasía ia voluntai sobre os radonamentus i os feitus. Ha siu imposibli hasta o prexenti discernir entri or charlatan i o filósufu, a o sabio de o impostor. Desdi Aristotolis a Marx, a imaginación se ha agotao traballando en adivinar leyis sociais i sicológicas. Tos os sistemas puxiblis han siu propostus; baixu esti puntu de vista e probrabli que to esté ditu, pero nunhe menus certu que to quea por saber. En política ca cual toma partiu segun a sua pasión i o sei interes; o espiritu se someti, a o que a voluntai le impón, nun hai ciencia, ni siquera un indiciu de certidumbri. Asi a ignorancia general, produdi a tirania general, i mientras a libertai de pensamentu está escrita en a Constitución, a servidumbri de pensamentu, baixu o nomi de preponderancia de as mayorias, esta decretá igualmenti en a Constitucion. Cincu mil anus de historia avalan, leyis i mais leyis, millós de leyis, guerras i mais guerras. I o únicu certu e que os perdeoris sempri son os mismus. SORTI A FALA MAÑEGA |