Vilallonga/Villalonga - Valencia

he intentat mirar un poc lo del facebook de açi el poble i el unic de es deixa veure es el del pp,que passa amb els altres?que els tens que possar com amics?a mi mo me agrada que escuadrinyen lo meu(per aixo soc un mes del poble pero ells,no tendrien que estar publics?(el meu pareixer)

Pues si,,deurien ser publics,,i crec ke ho son,,jo alguna volta els he vist,,,i sols els van gastar en la setmana d'eleccions per a guanyar-se algun vot,,ara ja no escriu casi ningu,,ni opina ningu,,,es el que te la campanya politica

Jo acabe d'entrar al del psoe i del bloc i em deixa voreu sense estar com a amic.
En el del bloc han posat un escrit molt bonic dedicat al bo de Toni Mascarell. Per tant sí que han posat han coses actuals, i en el del psoe han penjat un vídeo del pleno on va prendre possessió el nou alcalde.

Per que estas agregat,jo no ho estic i no veclo de Toni.Jo le he vist per que tinc un agregat que esta de amic en el bloc,pero la pagina del bloc no
Ho deixa vore

Et torne a dir que jo no estic agregat a cap de les dos pàgines de facebook i les puc veure. I per a assegurar-me, una companya de treball ha entrat i també ha tingut accés sense cap problema.

diumenge 11 de setembre de 2011.
Gràcies per tot, Toni.

Estes coses de la política local tenen, sense dubte, les seues satisfaccions. Els seus beneficis i enriquiments personals, cal reconéixer-ho. Per a nosaltres, una de les raons que ha fet que valga la pena dedicar temps i esforços a fer d’este País Valencià i esta Vilallonga un lloc millor, sens dubte, ha estat el poder conèixer i compartir amb Toni Mascarell anys d’inicitives i de projectes. Ell, molt més major que la majoria dels que estàvem allà, destil·lava un esperit joveníl i positiu que ens sorprenia a tots. Tots li teníem un respecte especial. Ell sempre estava allí, i donant guerra: “Ei, quan fem una reunió? Que jo tinc moltes coses que comentar”.

Era de compromisos ferms. De paraula. Dels que no fallava mai. Si es comprometia amb la Banda de Música i havia d’anar a assatjar, allí estava. Si ho feia amb el Bloc, allà estava el primer, puntual i amb la feina feta.

Toni participava en moltes entitats. Col·laborava amb la revista Bresca repartint-la entre els seus subscriptors, estava en la directiva de la Banda de Música de Beniopa, era un actiu membre de la Plataforma pels Pobles, estava a l’Associació de l’Antic Ferrocarril Alcoi-Gandia, i probablement d’altres tasques que no coneguem. De ben segur que el seu cor ha fallat de tant de tràfec. Hi havia tantes coses a fer i a millorar!

Toni era un assidu de la premsa, que llegia tots els dies amb deteniment i paciència. D’allí treia reflexions, informació, dades. A cada reunió del Bloc ell portava la seua relació d’articles retallats, subratllats i anotats. Seguia l’actualitat, preguntava, i ens contava. I sempre amb propostes, amb suggerències, amb comentaris i reclamant dels altres més feina –“feu llarga la reunió, que pugam parlar tots que hi ha molt a dir” ens deia-.

Se li notava que estava agust discutint, debatent, preguntant. “Toni, a poc a poc, que acabem de començar” li dèiem fa només dues setmanes. Aquell dia ell portava, com sempre, una llista detallada de propostes i coses pendents per fer al poble, idees per a les festes d’octubre, butlletins, projectes que havia vist en altres municipis, queixes de clots en camis i sendes que s’havien d’arreglar, cartells per a reparar o posar en abocadors incontrolats.... Eixe era ell. Això era el que l’empenyia a fer coses. Únicament les ganes de millorar el seu poble, i els ideals profunds de justícia, d’igualtat, de respecte a la història, al patrimoni natural, al paisatge. Que la seua Vilallonga i el seu país foren llocs habitables i amigables. No hi havia cap interés en figurar, ni d’aparentar.

Ha estat una persona “d’ideals i conviccions”, com a ell li agradava dir. Convençuda que allò que feia era bo i necessari. I totalment desinteressada. Al mig del projecte dels dos camps de golf, allà tenia Toni les fanecades. Quan li preguntaven per què no les venia, ell responia dient, simplement, que no. Que per ser feliç no calen diners.

Toni lluitava per allò que creia amb valentia, sense importar-li el què diran. Allà va estar, en una tauleta al mig del passeig arreplegant signatures contra el golf i l’urbanisme salvatge una setmana i dos i tres i quatre. Tot aquell que s’acostava tenia l’oportunitat de sentir els seus arguments, les seues raons en contra del projecte. Molts se’l miraven amb un mig somriure quan no amb un to de displicència.

Recordem quan discutíem fa uns anys amb ell davant un parell de cerveses, i dèiem que la nostra lluita front aquelles barbaritats urbanístiques era la lluita de David contra Goliat, del dèbil i insignificant contra corporacions farcides de bitllets que compren terrenys i voluntats. Recordem quan en una d’aquelles batalles contra els equips d’enginyers de camis, promotores i advocats que hi havia darrere d’aquells projectes, ell va aconseguir que el Síndic de Greuges citara en el seu informe davant les Corts Valencianes al nostre Ajuntament com a l’exemple del que no s’havia de fer en urbanisme. Ell sòl. Només amb la força de les paraules i el poder dels seus escrits i explicacions.

I la reprimenda del Síndic fou portada dels diaris a quatre columnes. Allí estava un sòl veí fent front a tot allò. Amb el poder d’uns centenars curts de signatures i la incomprensió de molts, i amb la satisfacció que el Síndic no només li havia fet cas, si no que l’agafava com a exemple de les barbaritats que estaven fent-se arreu del País Valencià.

Ell feia seues aquelles paraules que el cap indi americà de la tribu dels Cree li dirigia a l’home blanc: “Només després que s’haja tallat el darrer arbre, només després què s’haja enverinat el darrer riu, només després què s’haja pescat el darrer peix, aleshores i només aleshores, es donaran compte que els diners... no es mengen”.

Hem deprés molt d’ell. Constant, treballador, compromés. Hem compartit molt bones converses, sopars, projectes i iniciatives. Toni era, sobretot, una bona persona, que va passar per ací fent el bé per al seu poble i al seua gent. Estimant-nos. Millorant Vilallonga, la seua comarca, i treballant pel seu País Valencià. Ens ha deixat de forma sobtada, sense esperar a acomiadar-se, però el seu record i la seua empenta estan ací amb nosaltres.

Estem convençuts que hi ha d’haver, segur, molts com Toni, perquè este món ha de tindre remei. Valents com ell. I amb gorra i somriure inclosos.

Descansa en pau, Toni. I moltes gràcies per tot.

Un abraç a tota la familia.

Pues el torne a dir que jo no puc i un abraÇ molt gran per a la familia.et recordarem sempre

Comentari en el facebook de Vilallonga En Bloc
Mireu què ha dit el sr. President de la Diputació, Alfonso Rus d'un alcalde que coneixia: " Rus puso un ejemplo demoledor: «Hace muchos años conocí a un alcalde que le llamaban Sisí porque donde iba quería agradar. Cuando iba a un sitio y le preguntaban ¿harás esta calle? Y decía, sí. ¿Bajarás los impuestos? Sí. Y lo tiraron», contó Rus. Sabeu de qui parla, no?

Podeu vore tota la informació en https://ww.lasprovincias.es/v/20110921/politica/agusti-rectifica-tras-criticas-20110921.html

Comentari en el facebook del psoe villalonga:
Ajuntament Villalonga
La missió de l'Ajuntament de Villalonga és, per una banda, conèixer de primera mà i resoldre les necessitats de la ciutadania; i, per altra, mantenir-los informats dels esdeveniments que es produeixin en el municipi. En breu, disposarem d'un nou portal web.

Yo no caigo, no se quién puede ser. No podéis dar más pistas.....

mira que eres burro, perro.

Su nombre empieza por jota y acaba por erre, y más pistas no te van a dar (si acaso el inefable e incorruptible xxxl)

Acabe de vore que l'ajuntament del poble ja te pagina en el facebook:
https://ww.facebook.com/#!/ajuntamentvillalonga