Vilallonga/Villalonga - Valencia

¿vos pareix normal que els jovens (i no tan jovens) d,este poble, sapiguen perfectament on esta el bacarra o el coco loco, i no tinguen ni idea de on esta la penya l,edra, el barranc del moro, la cova del recolduc, el teix de la safor, la cova llengua cervol...etc,etc?
A mi hem pareix INCREIBLE. EL TERME DEL POBLE ES IMPRESIONANT EN CUANT A COVES, BARRANCS, RACONS,FONTS,
ETC I LA GENT (NO TOTA) TAN SOLS CONEIX LA FINESTRA , EL PILO, LA BASSA I EL POUET I POCO MAS (alguns ni aixo).
Molta de la gent que coneix estos racons i moltisims mes o es molt major o ja ha faltat, pero encara queda gent (apasionats de la montanya, alguns caÇadors, etc) que podrien donar alguna lliÇo magistral en l,escola, institut... per a que tot aÇo no es perga. caldria documentaro amb fotos, informes, etc. hem consta que algu te algo de material.

A mes a mes, tant l'antiga corporació municipal com l'actual, posen o han posat el ulls en els meravellos paisatges i el nostre entorn, com a atractiu per a les visites turístiques. A nosaltres, quan ens pregunten de quin poble som, diem orgullosos que de Vilallonga.

Pero que pasa quan en pregunten que pasa amb la cantera de la Safor?
A mi, personalment en cau la cara de vergonya, el haver permitit eixe atempat a un dels paratges mes emblemátics del pais. No se ara mateix en quina fase es troba i a qui pertany l'obligació de arreglar un poc eixe mòs a la Safor. Durant anys han sigut molts els que han callat o han girat els ulls cap altre lloc. Tos hem segut cómplices. Com que no es veia fins que estaves ben a prop, pues com si no existira el problema. Aixina ens ha anat.

I ara?
Pues ara resulta que abans d'entrar al poble, desde la carretera per l'azud, es veu com poc a poc, l'antiga cantera de la pujada a la Llacuna que pareixia aletargada, va obrinse cami com un monstre que va mossegant a pasos de gegant la montanya.
Esta es la Vilallonga dels paratges meravellosos que volem?

Ara com abans, es senten les mateixes veus; les del pardalets fugint.

La cantera de la pujada a la Llacuna o de otra manera la cantera de Monzó, era una cantera en la que sus extracciones eran moderadas muy moderadas y en teoría se debía restaurar al mismo tiempo que se iba extrayendo aridos, pero al comprarla Verniprens (el Meco), aunque a mi me dijeron que pertenecía a Verniprens y a otras empresas de construcción, pero no estoy seguro de esto, bueno pues estas empresas, principalmente Verniprens, me imagino que necesitarán áridos en cantidad, y con el boom de la construcción pasado pues me imagino que irían a destajo desmontando montaña, pero todo les va a pasar factura, cuando tengan que restaurar sabrán lo que vale un peine.
Por suerte hoy en día las asociaciones naturalistas pueden ejercer presión a la Consellería competente en esa materia para que se cumpla el plan de restauración conforme a legislación y no la chapuza que se hizo en la cantera de Palmer en la zona semi-restaurada con pinos.

ricoelao eres un poco plomo no

Cesar, estic amb tu, tenim una joventut completament acomodada, les preocupacions de la qual no van mes allá d'on anirán a bufar-se el cap de setmana o quin modelet es comprarán la pròxima temporada.

Es una pena que no tinguen cap motivació per aprendre. Falta de despertar, gossera mental, massa Gran Hermano i massa revistes del cor, en la meua opinió.

Hi ha una Associació Cultural al poble, es diu Correllops, i fa mes de 10 anys que treballen per a que es fomente aquesta cultura popular que es necessita. Entre altres coses, fan netejes del riu Serpis i excursions pel terme. Et convide a que t'apuntes a les moltes activitats que fan, sería una bona manera de fomentar-les més.

..perquè no t'acostes un dia a una de les assamblees que fan i ho proposes?

Si sirve de algo, en el youtube hay videos colgados del teix de la safor i de la penya l'hedra.
Escribe en youtube:
teix safor o
penya l'hedra.

ESPLAI
Mireu-los, quan decidits,
animosos i esportmans,
cara un diumenge feliç
els excursionistes van.
Porten la motxilla al muscle
plena d'atifells i pa;
la mescla en les fiambreres,
ametles, panses, cacau:
fruita seca, vitamines!
El botiquí, per si acàs,
una manta, la campanya,
puix que caldrà pernoctar
en la casa muntanyera
sense palla i amb forats,
on el vent xiula amb la idea
de poder-los constipar.
Mirem a dalt, ja s'albira
la silueta fantasmal
d'eixa serra trencallosa
que ben poquets han pujat
a gaudir meravelles que s'albiren des del cap.
els pastors de la contrada
conten i no acaben mai
el goig que a la vista porta
sentir-se rei allà dalt
on els núvols fan poètiques
besades d'enamorat
per les galtes i en la testa
de la serra bella i gran...
Apa!, anem, anem a fer-li
també besades d'amant
a la Safor, eixa serra
que només han calcigat
la cabra, el pastor i l'àliga
i els núvols enamorats.
Mascarell i Gosp,J. Baladre

El castell de Vilallonga (Vilallonga)

Rendit pels musulmans a Jaume I amb la caiguda de Bairén, la fortalesa de Vilallonga va ser donada al cavaller basc Diego López de Haro. Recuperat per Jaume I, que el considerava un "castell de roques grans e fortes", el cediria a Arnau de Romaní en 1269. Posteriorment passaria per moltes mans com les de Joan Llansol, Pere Franquesa, secretari de Felip II, que convertiria la vall de Vilallonga en baronia. Confiscats els bens de la baronia, Felip IV vendria el senyoria al ducat dels Borja de Gandia.
Conegut també com el castell dels Moros, està situat sobre una lloma empinada de vora 250 metres d’altitud que forma part de la serra Gallinera. Es tracta d’un recinte doblement murallat de dimensions mitjanes. A la part nord-oest es conserven les restes de la torre major i una paret del llenç de la muralla que encara conserva part dels merlets. També es manté la cisterna d’aprovisionament d’aigua. Per la part oest descendia una primera barrera de defensa protegida per un segon recinte murallat que tancava pràcticament tot el clos superior. El caràcter estratègic del castell és evident al poder-se observar des d'ell Bairén.


El castell de Vilallonga des de la ruta de Forna


Actualment el castell és de propietat privada i es troba en un avançat estat de deteriorament, agreujat per l’abandó a què s’ha sotmès i l’exposició a les dures condicions climàtiques.


Muralles amb merlets


Vista est del castell de Vilallonga