Polinyà de Xúquer - Valencia

¿Doncs, que us heu fet amics de la infància,
el Martí, el Lluís i l'Arantxa,
i tu, sabi mestre, que de tots,
el més recordat ets i seràs?

Tú, Joan, gran mestre,
durant aquells últims anys,
ens transmeteres valors
que continuen sent recordats per tots.

Doncs, ¿què ha sigut de tu, vella escola,
que has acollit a tots els infants,
tan grans, com petits i mitjans?

¿Del Bernat, on és la veu del seu piano?
¿I d'aquella greu veu? La de Pep, qui sinó!
Què em dius del director?
Sense deixar de recordar, a Pilar la de religió.

Són aquests i molts més,
els pilars d'aquella escola,
que ha sigut el segon sostre,
tant de mares, pares i vells.

Un record a totes les generacions,
que han passat per tu, Alcocera,
bressol de polinyaneres i polinyaners.

Cada matí recorriem el mateix camí.
Anàvem pel carrer rodejats d'amics,
uns passàvem a pels altres,
tots erem veïns.

Era l'hora d'entrar, i el xiulet de Pep havia de sonar,
cada curs, al seu lloc havia d'estar,
esperant al seu mestre, que havia d'anar.

Ara a un altre poble hem d'anar,
i un pont hem de creuar,
deixant darrere el poble,
que fins la vesprada no hem de tornar.

Quan eixiem de l'escola,
abans de dinar,
ens n'anavem a jugar.
Al jardí, l'Alameda i baix del pinar.

Per a anar a dinar,
el campanar havia de sonar,
era migdia,
i a casa haviem d'entrar.

A mitjan vesprada, de l'escola haviem acabat,
al quiosc de Domi feiem parada,
per comprar el berenar.

Què ha sigut de la infantesa?
Òn han quedat tots aquells jocs?
I aquells amics?
Tot forma part del passat.

Recorde molt bé aquells anys,
i sovint plore per ells,
com m'agradaria tornar al passat...
i sentir l'afecte de tots aquells companys.

-Sigau bons! - deia el Joan,
paraules sordes en aquell temps.
Actualment, recordades en tot moment.

Portes endins, ja no entrem,
tan sols veiem l'Alcocera
quan creuem el carrer.

El poble ha canviat,
noves amistats en el veïnat.
La colla d'amics, ja no juga pel carrer,
no queda temps per a fer res més.

Cadascú ha elegit un camí.
A mesura que passen els anys,
ens veiem de tant en tant.
Tot forma part del destí.

Per juny arriba el calor,
les clases es queden sense nens.
Regna el silenci en cada moment.

Tots estàn a la piscina,
la terrassa plena de gom a gom,
amb vistes a l'escola,
a la que tothom recorda.

En arribar l'agost,
el poble es troba al màxim esplendor.
La música engal.lana els carrers,
acompanyada per regines i festers.

És l'època on tot el poble s'uneix,
és temps de retrobar familiars i amics.
Polinyà celebra les festes en honor al seu Crist.

Anem on anem,
portem els nostres arrels presents,
per molts anys que passen,
POLINYÀ, MAI T'OBLIDAREM!


Aquest és un poema fet per dos persones del poble que han viscut tots aquests moments. Segur que més d'un d'aquest foro es sent molt identificat a cada estrofa,i de segur que aquest poema descriu molt bé la infància d'una gran part de polinyaners i polinyaneres.

ha sido muy emotivo se me ha despertado mi instinto poético que llevo dentro.pronto escribiré un poema donde afluyan mis sentimientos mas internos y transmita bienestar a todo aquel que lo lea.con tiempo y paciencia seguro que me queda de lo más lindo.

Això hi haurà que voreu, però em pense que no t'ho creus tu ni borratxo. Esperem amb impaciència les teves inspirades rimes.

ahí va una poema: ojos que no ven, caguerá que xafes.

Aixo esta molt be xicons.

Diguardo mira aveure si el pots ficar al poemari de la biblioteca, estos xicons an treballat de valent.

l'han fet dos xiques

Mirad que poema mas lindo ***************************

Me aburro como una ostra
En esta polinya tan nostra

La casa se me cae encima
Ya veis que rima

El silencio habita en las calles
Por donde pases
SÓlo es roto de vez en cuando
Cuando pasas andando
Al oÍr alguna mamÁ gritando
Porque los crÍos mal se estÁn portando
Y el papÁ aÚn grita mÁs
Porque cree saber mÁs

Y esque el veranito
Se hace bastante larguito
Todo el dÍa sudando
Y los contenedores cantando

Cuando acabarÁ esta pesadilla
Pegajosa y dia a dia.

Que bien me ha quedado
A ver si podeis igualarlo

Me aburro como una ostra
En esta polinya tan nostra



AhÍ queda eso!!!!!!!!!!!!!!!

Firmado: ?????????????????????

Xe, t'ha quedat molt bé.

ara pregunte jo, en lloc de comentar aquestes tonteries, podriem parlar sobre el poema que han fet estes dos persones?. Jo crec que és una llàstima deixar-lo perdre así, anime als/les autors/es que es posen en contacte amb algú de l'ajuntaments per a publicar-lo.

gracias mr.hyde.tú sí que sabes apreciar lo bueno.

eh que vos donen això está molt be, m'agradat eixe poema, quin titol te??

No tiene tÍtulo,la verdad esque pensÉ y pensÉ y ningun tÍtulo me parecÍa lo bastante bueno para tan esplendoroso poema.no hay de quÉ preocuparse ,estoy seguro de que me lo publicarÁn,ya estoy ansioso de verlo reflejado en algÚn papel.espero que no tarde.

Vols un titol? ahi va,POEMA AL VERANO ABURRIDO DE UN TIO QUE NO TIENE NADA QUE HACER.

perdona pero es un poquillo demasiado largo para mi gusto.mi poema se merece un título más ingenioso,podrías estrujarte un poco más el cerebro y proponer un título mrjor? venga dale al tarro verdurita!!!

poc trellat si que teniu si

nadie se anima a escribir un poema?no es tan difícil como parece,lo sé por experiencia propia.sólo hay que dejarse llevar y si os resulta muy complicado,os dejo que os ayudéis guiándoos del mío.ÁNIMO MUCHACHOS!!!

És impresionant. Un poema que han fet dos persones en trellat, que a molts ens ha fet pensar en la nostra infància, i apareix el mateix de sempre a dir tonteries que és l'únic que sap fer. I el que és trist es que hi ha gent que li seguix les tonteries.
Per favor, un poquet de trellat, que aquest post era per a parlar, donar idees, millorar, ajudar, publicar, etc... el primer poema.

SerÁ triste para tÍ,no para mÍ.tambien tengo derecho a escribir un poema y si quieren hacer comentarios sobre Él,quien soy yo para impedirlo?claro que para eso ya estÁs tÚ.yo no he dicho a nadie que no comenten el primer poema ,cÁllate tÚ si comentan el mÍo,que eso no es cosa tuya. he dicho.

Pss, que jo dic que sempre eres el mateix que diu tonteries. Vols sempre fer la gràsia, i la gràsia per a mi ja fa temps que l'has perdut. Vols sempre que la gent et diga, escriuen un poema i tu has de fer un altre per a que la gent te'l comente.
Xe, no hi hà dos persones que s'han molestat en fer un poema durant un temps, relacionat en l'alcocera? jo no se si tu has anat, però per a la gent que ha anat, li haurà recordat moltes coses.
Jo que se, tu clar que pots fer-ne un altre, però no el fas per gust ni per res, el fas per a fer la tonteria i la gràsia, però et repetixc que gràsia no res, poc trellat un carro.
En este post, l'important no eres tu, és l'altre poema que per això l'han obert. Fes un altre post tu, per a dir una altra animalaeta, com els 500 que ja has obert "al poc trellat".
Dins de tot açò, em pots dir de tot ja, però jo mire aixina les coses, que "lo poco gusta y lo mucho cansa".

tens tota la raò polinyanense,més clar aigua...

Aquest poema (el de l'alcocera), s'ha de publicar o be al pròxim llibret de festes o on siga!!
Algu de l'ajuntament està per asi??? Parleu amb els autors i publiqueu-ho

algun pelota mejor????? no es por nada pero si os fijais bien,aún no he leído ningún comentario sobre el primer poema.sois los mísmos todo el rato(ó el mismo)no vale la pena leer este foro,todo el rato diciéndome "poc trellat" no será que os interesa decirlo porque he dicho algo que no interesa? en otro post?

tens molta raó madiuxasalada.m'agradat molt el poema i m'he sentit molt identificada amb ell.això no es pot perdre,jo no recorde cap poema dedicat a la nostra escola......i m'agradaria que aquest el puguerem conservar al poble.enhorabona per a als autors/es.salutacions!

El poema es precios.