Polinyà de Xúquer - Valencia

Dos exemples de cap a on va el planeta.

A Estats Units, els restaurants de menjar ràpid sense baixar-te del cotxe –els “drive-thru”– estan començant a substituir als empleats que atenen als clients per treballadors en l'altra punta del món que, a través d'un altaveu i un micròfon, prenen nota de la comanda des de l'Índia o Filipines per a després enviar de tornada la comanda a la cuina.

La distància és abismal, en quilòmetres però també en salaris. Només la segona variable importa: amb Internet, avui ix més rendible subcontractar fora del primer món al que apunta les “dos hamburgueses amb formatge”. Qui necessita immigrants quan poden viure el “sueño americano” sense eixir de casa!

La deslocalització ja no només afecta a la indústria o a l'agricultura, ara també li toca al sector serveis. Va començar amb els centres d'atenció telefònica, però prompte qualsevol ocupació susceptible de teletreball podrà ser reemplaçat per un altre obrer amb condicions laborals encara més precàries.

En la nova cadena del capitalisme globalitzat, el preu ho marcarà la part més debil, el país amb la mà d'obra més barata.


Segon exemple, també d'Estats Units. Hi ha uns pilots que cada dia llancen bombes sobre Afganistan però que mai han estat en aquell país i sopen cada nit amb la seua família, en la seua llar.

Són els operaris que manegen els avions teledirigits *MQ1-*Predator i *MQ-9 *Reaper des de la base militar de Creech, al nord de Las Vegas, en Nevada.

Maten sense eixir de casa, i entre ells i les seues víctimes no solament hi ha desenes de milers de quilòmetres, també la impersonal distància amb la mort del que podria estar jugant a un videojoc.

Benvinguts al futur, el seu míssil ho vol amb ketchup i creïlles?


Copiat i traduit a Ignacio Escolar

https://ww.nytimes.com/2006/04/11/technology/11fast.html?_r=1
https://ww.fogonazos.es/2009/10/bombardeamos-afganistan-y-despues-cenar.html

Gran dilema...

Acabar amb les injusticies de explotació laboral i de les guerres, o deixar a moltíssimes families sense treball.

Si es tancaren totes les fàbriques d'armament al món, milers de famílies es quedaríen sense sustent.

Si no es contratara má d´obra precaria, eixes persones no tindríen altra oportunitat...

Qué fer?

Si que es un gran dilema, pero es que no té perque ser: triar A o triar B.
Hi han idees per ahí que deuriem estar discutint i exigint els ciutadans per a construir un mon diferent. I ja no parle de sols de justicia sino de supervivencia.

La renta bàsica, la tasa Tobin, redistribució del treball, participació dels beneficis, banca pública, eliminació dels paraisos fiscals, autosuficiencia alimentaria i energética, decreiximent..

No hi ha de tot per a tots, arribat el hora de repartir o lluitar per a no ser tu qui es quede sense res.
Crec que tú eres informàtic, creus que la teva feina no la pot fer algú desde l´altra punta del món?Quant val doncs la teva feina?
(sols es un exemple, no es personal ni una crítica)

Hola!

Les messures que plantejes, tant a xicoteta com a gran escala, necessiten d'un element principal: altruisme.

Sería necessari que la gent compartixca, es lleve coses de la seua butxaca, per a ficarles en una butxaca comú... i hui per hui, no veig que la gent tinga eixes idees...

A mi sí que m'agradaría una forma de vida més comunitaria. Aixó no vol dir "comunisme", però sí que podría col·laborar la gent localment, per eixample al poble, fer una mancomunitat de veins, donar menjar, roba, cadascú que aportase lo que li sobra... en fí... utópic.

En el meu cas, ja que ho menciones, no m'importaría que per eixample, en comptes de treballar 8 hores, treballar 4, i que al meu puesto estigueren 2 persones fent 4 hores cadascun.

Però clar... tú ho veus?? Veus a la gent dispossada?

Per a arribar als nivels de conciencia social d'altres paíssos europeus, fan falta que es complete el relleu generacional... que els jovens d'ara, formats, i amb més conciencia social que les generacions anteriors, arriben a llocs de poder, i a instancies aón es puguen cambiar les cosses...

Jo ja no sé si aplegaré a vore això...

Que ve sona tot allo que as comentat, però.... tu as parat a pensar en quina buxaca ficar el fondo comu, perque ara sense buxaques mira com esta el tema: Cams que si Trages, Sevilla Ere y Seguritat social, el altre, no se que, aixo sense tindre els diners a la buxaca, lo cual vol dir que es mes dificil, com que si els eu fiquem facil.....
I respecte a lo de les hores pues... tu podries sobre viure en un sou de sols cuatre hores al dia
jo soc juvilat i amb 500 euros al mes estic arrapant, me faig alguan verdureta al camp i tinc taronges poquetes
no se jo, pero aso pinta molt mal, gent en empreses que no mes cobren 900 euros al mes, amb xiquets i algun que altre amb l `hipoteca les coses no son para ser molt solidaries,
jo te comprenc i ojala fora aixi però...

Hola!

La butxaca comú estaría controlat per la mateixa gent, que per aixó sería una "mancomunitat", tipus una cooperativa, pero social.

Respecte a lo de viure amb la mitat dels diners... jo pense que s'aconseguiría... sempre tenim l'estil de vida que podem mantindre. Sería tindre la mitat de coses, o fer la mitat de gasto, en fin...

Es pot fer.

La solidaritat que es planteja no sería donar diners a una associació, o a una ONG... (que està bé), lo que dic es que d'aón tú col·labores, també treus benefici, no sempre, però si quan et fera falta...

De totes formes, jo mateix ho pense, i ràpidament me venen al cap experiments que ja san fet de comunitats, xicotetes i grans, aon després de tot, lo que acaba primant és el egoísme personal de cada persona... i escomençen les rinyes y les trifulques... (podría buscar experients i donar referéncies)...

Això no més funciona en comunitats aón el capitalisme no està instaurat (tribus aborígens, poblats molt aillats,...).

El capitalisme es basa precissament en que tots ens dediquem a adquirir coses individualment, que pujen el nostre estàtus respecte als demés...

Lo que fomenta la publicitat i la competitivitat actual, es que ens creguem la mentira de que tots tenim dret al "pack": casa+coche+vacaciones... i tots no tenim les mateixes possibilitats, però ens volen fer creure que sí.

I no m'enrolle més.
Saludos!

Tu tens alguna experiencia en una comunitat, com per exsemple de veins,
seria facil que tot funcionara ve, i mira que estes son sols per a mantindre el edifici.

Jo torne a dir que teoricament esta molt ve tot allo que dius, i seria genial i encara ten dic un altra, tu antes dies que mes abant cuan els jovens remplacen als nous gobernants igual tot cambia

Pues jo desde el meu punt de vista, la gent major despres de tot el quem passat, i de la manera que esfeien antes les coses estem mes posats a cumplir la paraula, antes cuanta gent se deixava diners els uns en els altres sense ningun paper i tot es tornava, compraven camps i no es feien escriptures, pagaven contribucions partides i amb un paperet ja era prou, hui en dia tot son papers i ja veus, no manes ni de ta casa, jo crec que es lo que tu dies antes ems an fet creure algo que no es real i ara a vore que torna arrere, jo he anat a collir taronges i al hora de esmorsar era germanor, l`un portava olives, `l´altre vi, un altre dols i tot es compartia, el altre dia venen a collirme les taronges, i eres espanyols ehhh, quina guerra cada u volia un monto, con feia rosada volien anarsen a casa, que aixo no podia ser eixir de casa per a no guanyar res, i a le agarren i sem van al bar hasta les 12 jo dins de mi dic: no guanyen res i sem van a gastar no comprenc aixo, pero bueno cada u es lliure de fer al que vol.

Que voldria jo que els meus fills i net no tigueren que pasar per un mon controlat per el capitalisme corrupte i una politica fraudulenta, que mos em deixat manipular per la gent esta i mos porten a tots enfilats ( a mi tambe)

Per lo menos tu tens bones idees. adeu

Hola "arroscaldos", gràcies per contestar.

Lamentablement, ja sé que lo que pense, es com a poc, una utopía impossible de dur a terme hui en día.

Com a molt, es pot aconseguir en l'ambit familiar. Els membres d'una familia sí que poden aunar esforços, i unirse per a afrontar gastos, i col·laborar entre ells.

La "germanor", com tú dius, ja no té cabida en un món recelós com el que estém.

Tal volta un día ens donarem compte... o no.

Aixina que, lo menos que podem fer, es no contribuir, o contribuir lo menos possible, amb esta locura.