Polinyà de Xúquer - Valencia

A la Biblioteca hem començat la campanya ADOPTA UN POEMA. Es simple: es tracta que porteu un poema que vos agrade per formar el Poemari de Polinyà. No fa falta que el poema siga vostre; també pot ser la lletra d'una cançó. Encara que la realitat allò que seria meravellòs sería que es donaren a coneixer textos de gent anònima (o no tant) que escriu o escrivia (algun han mort). Enrique Perpiñà, Batiste Hidalgo, Paco Barraques. Seria per a mi tot un orgull que algú que tinga poemes d'estes persones o altres del poble en porte algun a la Biblioteca. Feu correr la veu. Tinc especial interés es que el llibre de poemes que resulte siga ben gros. I serà com escriure un llibre entre tots. Anim!!
Més informació al blog de la biblioteca: bibliotecapolinya.blogspot.com

Es una idea molt bona.Seria molt curiòs el reunir poesies dels nostres veins,Enrique,Batiste I Paco,i poder complementarles en altres poesies de noves generacions del nostre poble.Entre tots fer un llibre amb poesies ,historia, costums ,cultura d'abans i ara.Passeu la veu!!!!!!!

REMEMORAMENT DE LES FESTES D´ANTANY

Es mig dia.Les campanes tanyen
L´hora de l´Angelus, i el llaurador
Deixa l´aladre dins de l´assonat solc;
Se lleva el suat mocador que eixuga
El front baix el capell de palla
I resa les tres avemaries.S´espolsa
Les espardenyes d´espart que neteja
En el regall, i se calça les blanquetes
De careta, que les te, tan novetes
I blanquetes, con frontera de casa
De poble acabada d´emblanquinar.
En lo alt del cel esclafix una carcasa;
Son les festes del Crist que escomençaven.

Agost s´ornava de gales: era la Festa
Major del poble. Un Polinya relluent,
Reventava, fester, per tots els costats.
Agermanats, els jovens vivien i els vells
Ensomiaven:Tots sentien, de les festes,
Les picors, cosquerelles. Ni rics ni
Pobres:Sols polinyaners de cap a peu.

Per la vesprada els clavaris demanaven
L´almoina...¡ La lluminaria del Senyor!
A canvi, repartien senyeres; eren pals
De fusta, i el roig, groc i blau en tela.
Dos pessetes parella, mes la voluntat.
Per a patriotisme valencià: aquells festers.
I les senyeres i banderes, onejant
En els festius balcons, rant asl policromants
Penjadiços de geranis plens de flors.

A boqueta nit, el ritual de l´enramada:
L´entra de la murta. Els festers
Encatifaven els carrers de murta;
De flors, llorer i romer. I el poble
Fea olor o roses i a sorolls matiners.
Esclataven les primeres piuletes;
Voladors s´obrien al firmament
Tot eren aconteuiments.

En el sequer, comença partit de futbol.
S´estrenen porteries i un balo nou
De reglament. Ixen a clavar gols,
L´equip titular contra veterans.
En el cassino, el campeonat entre
Els mes sabuts en el chamelo i el truc.
I en lo carrer, el joc de la pilota
Valenciana: partida de raspall,
A llargues i a galocha, en les dures
Pilotes de baqueta. Estaran pilotaris
De la Marina contra els campeons del poble.

I en vindre la nit, l´esperat concert,
En la plaça Major.Baix un cel
Net adornat per un blau dormit,
Descendix la rosada en humitats
Furtades a la mar. El concert
Comença. Un silenci, dens i abstrait
Reventa en aplaudiments i clamors
Davant del magistral sol de bombardi.

Gràcies Bobalar pel poema. Queda copiat a la Biblioteca tal com l'has possat i l'incloc al poemari. Però m'agradaria saber l'autor i qui vols que pose que l'envie. El mateix dic per a tots. I millor si l'envie per hotmail a la biblio, bibliopolinya@hotmail.com. No per res, es que no entre sovint i no voldria que se m'escape un poema que penjeu ací. Hui he entrat de casualitat. De totes formes procuparare entrar mes vegades fins el 20 de febrer, dia tope per als poemes.
On estan els poetes locals i els fans dels poetes locals?
Mecachis....... vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Este Poema es e Enrique Perpiña Artal

Xe bobalar, aixo esta molt ve, però cuan comenses una cosa lo que tens que fer es acabarla ve.

Diguardo eixe poema no te eixe final,

Que la biblioteca no te el llibre de Enrique??
Si es aixi, quina falta per part de la familia, no deixar un recort per a tots en la nostra biblioteca.
Aveure si algun familiar s´anima i porta el llibre.


au, a passar un bon dia

Com comunique hui mateix al blog de la Biblioteca problema solucionat: un familiar a portat dos poemes d'Enrique Perpiñá per al poemari i la seua Antologia Poética, que ha regalat a la Biblio i que ja està disponible a les prestatgeries.
Respecte a que el poema que hi ha al foro es veritat que no acaba així, falta quasi la meitat. Podem fer una cosa: algú que traga el llibre i l'acabe de copiar... jeje.

Jo mateix el copiare, no fa falta traure el llibre Enrique em va dedicar un dells com a von amic meu i tambe se que desde el mes alt o en el lloc on estiga estara molt orgullos del seu poble i de la seua gent.
Agrair al familiar la seua donacio, pèr a que el poble de polinya tinga un gran record de un gran polinyaner.
No mes tinga uin moment copiare el reste del poema que falta.


PD: moltes gracies Diguardo pel teu traball, nosaltres els majors tot aso ems recorda moltes coses i de les bones, deixes que calen a l´inteior.

El poema seguix aixi:

Al final la cordada.Gallardia envalentida,
Estrepitosa, loca, casi infernal,d´un valencià
Que se sent mes coeter que mai;
Misteriosa tradicio, indestructible,
A on religio, festa, evasio i joc
Se fonen en l´arcaic rit del foc.

Les campanes canten al vol i besen,
En la matinada, els crits de la despertà.
En cantic d´albà,
Descomunal traca, com una gran tremolor,
Creuava el poble,
Omplint de polvora, esclafits i crits,
Tot emocio per a uns cossos aborronats.
Els teulains i les oronetes, despavorides,
Fugint en busca dels tarongars,
I vora riu, rames d´acullidors arbres.

¡ Era el dia del crist!
La festa gran de Polinya; les gales
D´un poble a flor de pell posades;
Les dones de bloda i mantellina
D´encaix, eixien atrotinades
Per a lluir el vellutat trage nou.
Els homens en jupeti de ras, camisa
blanca i lluidors bessons de plata.
La provesso fervorosa i llarga
Com jagantesca lluerna que s´enrollava
Hasda juntar-se en la revolta
El capsal i el final del devot corteig.
L´anda, atibacada de flors, era
Portada per guerrejants costalers.
Els quintos, de rigoros color caqui
Uniformats, fan alardo de juventut
I força entre vixques al Crist de la Sanc.

Baix el mant d´una lluna emblaquida
I gemecosa, que vol ensomiar gesmils
Per a embriagar impossibles ansies,
Permaneixen recialles de polvora
Cremades, i tres fumejants tubos
De carcases, esclataven plorant
Llagrimes de foc que en borbollons
de lluentor opali aborronaven
Despedides. Era l´epilec d´un castell
De focs, l´ultima pagina de la festa.

Era, mes de mijanit. Ya ni campanes,
ni cants, ni trons, ni vixques s´oïen.
Polinya en acceptat i mistic silenci,
començava a sentir el suau glatir
de la nostalgia. I, com un cantic
tremolos, casi lapidari, tancant
Portes de vives cases, s´oia:

¡Qué bones festes les d´enguany!
¡I hasta l´any que ve!.... Si Deu vol.



Este es el tros que faltava.

DIGUARDO PER AL LLIBRET

Yo vullc chafar la verdor del teu prat,
i sentir el perfum embriagador,
que com un llamp de foc abrasador,
m´estacie l´herencia d´un passat.

Yo vullc recordar-te, Polinya ansiat,
seguint la calcigada, en gran fervor,
del meu llinage famolenc d´honor,
amagatall poblerenc tan enyorat.

Yo vullc enaltir la terra dorada,
prenyada de llorer i olor a llimera;
per germilers i roses exhalada.

Yo vullc oldre plovora sorollada,
feta pintura en un cel de quimera;
nuvols d´arrebol cremant la rosada.

Tens, Polinya, gent del meu naiximent,
rent que fermenta ma valenciania;
que palpita bella melancolia,
ofegant el foll sospir d´un llament.

Tens sanc jueua de passio ardent.
Ofrenes bells cantics de moreria.
Dels araps, la ciencia i la poesia;
dels cristians, la fe sublim i fervent.

Yo t´obric de bat a bat el meu cor,
orige i solar de la meua historia,
vixcuda en el brasil del teu calor.

Yo, poble meu, t´ansie mes que a l´or;
Mes que a la fama, mes que a la gloria,
Mes que a la vida...¡ per tu em muic d´amor!


Este tambe es de Enrique, no se com ficarlo al bloc, però espere aprofite.

Jo mateix el pose al poemari al teu nom.
No tots els poemes van al blog. Hi ha quasi 200. El que anirà al blog es el poemari en format pdf per poderlo baixar, tota la colecció de poemes.
Això serà a la propera setmana, si tot va be

Donarte l´enora bona Diguardo, per el gran treball qu´as fet en el tema dels poemes, molts voldrien tindre al seu poble persones qu´est dedicaren tan pel seu poble com tu Diguardo fas per Polinya i la seua cultura, torne a donarte les gracies, i lo mes gran de tot aso sera dasi uns anys quant els meus revesnets lipeguen una miraeta al treball fet amb estos poemes.

Sense tota la gent que col·labora de poc valdria la meua feina. Pero moltes gracies. Paraules com les teues de tant en tant donem anim.