Polinyà de Xúquer - Valencia

A un poble molt tranquil de la Ribera del Xúquer, on no passava quasi mai res i quan encara no havien televisors, el TEMPS va canviar les vides dels veïs i de tot el que els envoltava.

El "sereno" anunciava cada hora per la nit, i de matinada acabava la seva feina perquè durant el dia eren les campanes del campanar de l´esglesia les que marcaven el ritme de la jornada.
Els tocs de les campanes donaven informació concreta si era un dia de festa, amb el volteig, informació de les celebracions religioses (misses, batejos, enterros,...)
Inclús el veïns podien diferenciar si havia faltat un home, una dona o un xiquet (es tocava la campana menuda que pareixia dir constantment: cel, cel, cel, ... allí on aniria a descansar la seva ànima?.
També per a casos d´incendi hi havia un toc concret: un so greu i lent que semblava que dia la paraula, FOC!, FOC!, FOC!...

Passaren els anys, i un rellotge es va col.locar al campanar: marcava fins i tot els quarts d´hora i el sereno es va jubilar.

I així passaven els dies i les vides anònimes al xicotet poble, junt al Xúquer.

Fins que un dia...
(continuarà)

Esto me trae recuerdos de mis gusanos de seda.
Por favor continua.

continua perfavor. esta interesant

ENCARA NO VA EL RELLOTGE? EIXA ÉS LA CONTINUACIÓ???