Massalavés - Valencia

La Santa Mare Església, pringada amb la rajola

La Iglesia ha reconocido la mala gestión de uno de los directivos de Caja Sur, pero no es menos verdad que la Junta de Andalucía mantenía un control político sobre las entidades similares y le fastidiaba que Caja Sur no estubiera bajo su control. Permitdme otro refrán: Entre todos la mataron y ella sola se murió.

7 Comentaris de text, hermenèutiques i escolis:

Tadeus ha dit...
Sr. Pardo, ¿com és que sap vosté tant sobre els assumptes de CajaSur? ¿Ha sigut vosté, també, capellà-broker?

Tot sioga dit, si paguen dietes per anar a missa, jo també vaig. CAl incentivar al personal. Ahir vaig estar en un bar de València i oferien canya i tapa generosa per 1,40€, i la possibilitat de participar en el sorteig d'un ordinador portàtil. En vista del panorama, em vaig fer dos canyes.

28 de maig de 2010 10:35

Tadeus ha dit...
Ara més en serio, i apelant als molts i diversos pensadors i meditadors que pululen pel Penjoll sense dietes, em pregunte si algun d'ells s'ha parat a pensar en les conseqüències o efectes colaterals de l'actual procés de fusiopns caixeres. Em referisc sobre tot als que pensen sovint en allò de 'fer país'. La possible fusió entre Bancaixa i la CAM, que podria semblar 'natural', s'ha frustrat. La CAM s'ha unit amb els de la sidra i alguna altra caixa menor. ¿Què farà Bancaixa? ¿Unir-se a Cajamadrid per constituir un grup realment fort que faça ombra a la Caixa? ¿Com ho veuen vostés? ¿Hi ha debat al respecte més allà de la qüestió merament financera?

28 de maig de 2010 10:41

Clidice ha dit...
un molt bon article que ens obre una escletxa a veure tot el podrimener del negoci de les caixes en aquest país. Diria allò que Déu ens agafi confessat, però ni així. I quants dies ens la passarem pagant-la, i el que ens queda!

28 de maig de 2010 11:29

el pidolaire entretingut ha dit...
Jo diria això de A Déu allò que n'és d'ell -pobret crec que no era partidari de la propietat privada- i al "Caesar"... Si aparegués el Jesús històric, aquell ser que existí com nosaltres, és a dir, censat, el mateix que va fuetejar els mercaders al Temple Sagrat(però tan prostituït)de Jerusalem, en faria la mateixa feina...
La tristesa és molt gran, i un pecat molt gros és prendre en va el nom de Déu.
Ja ho deien els ¿sants pares L'església és una "casta-meretrix". I amb açò no justifique, és un mal exemple del vertader esperit cristià (Alietes tranquilitza't)...

Tadeus jo tampoc en tinc, de portàtil... Vull un Apple, però Alietes digué mesos arrere que es de "pijos" i la veritat val una pasta gansa.

Tu creus que si parle amb el Príncep de les milotxes em donarà una estreneta? Total, demamar per demanar... de perduts al riu.
Li haurà arribat la crisi al seu reialme?

Pel que dius de la unió de Bancaixa i CajaMadrid, no ho sé, però si s'acaba l'A.V.E. serà una pedra que faça paret.
Ara bé, amb les qüestions de diners, el dimoni xiula!

28 de maig de 2010 12:26

el pidolaire entretingut ha dit...
Se m'havia oblidat, Pardo... Vosté és de la promoció de Holmes?

28 de maig de 2010 12:27

Superagent Pardo ha dit...
Senyor Tadeus, jo en realitat he estat cuiner abans que frare. Quant a la fusió de la CAM amb els de la sidra i els de les cireres del Jerte, hi ha una cosa que m’ha deixat veritablement commocionat: la velocitat de vertigen amb què el camarada Alarte ha saludat l’operació dient que li sembla magnífica. El govern? L’oposició? Tant se val! En quines mans estem...

Senyor pidolaire, jo sóc més bé de l’edat —i devot seguidor— de Pepe Carvalho i del comissari Salvo Montalbano.

28 de maig de 2010 20:17

Pablo (yo) ha dit...
Great blog!!!
If you like, come back and visit mine: //albumdeestampillas.blogspot.com

Thanks,
Pablo from Argentina

29 de maig de 2010 14:02

¿Todo eso se cuenta hoy? Los enlaces, como no los veo, será que no hay...

Pero sin falta la Iglesia de por medio, sois capaces de evitarlo, vamos, un poco de esfuerzo siempre es bueno.