la Font d'En Carròs - Valencia

https://logs.publico.es/dominiopublico/2136/una-empresa-llamada-iglesia/

L'Església és, al capdavall, una empresa. La gent li dóna diners i és fidel a la marca a canvi d'un producte, la qual cosa proporciona llocs de treball a milions de persones i beneficis als seus accionistes i executius. El primer objectiu d'una empresa, com el d'una ameba o un parameci, és la supervivència, després vénen els beneficis.

Pensem que l'actual Papa és el president d'aquesta empresa. No era l'elecció més popular, però portava un temps a la junta directiva, no desentonava i era fidel al producte. No obstant això, poc després de traslladar-se al millor despatx, van sortir a la llum unes compromeses fotos en què apareixia en uniforme militar (i tots sabem de quin exèrcit), i després un molest diari italià el va anomenar "Pastore Tedesco", a més, la seva accent alemany fa que quan exhorta a la gent a pensar en "l'important del benefici" soni com si digués "l'important del penis".

Després, com els va passar als nostres amics de la indústria tabaquera, van arribar els problemes de veritat. Bé, doncs caldrà aprendre dels nostres amics nord-americans, negar-ho tot, fer que els metges diguin que els cigarrets són inofensius i qüestionar les motivacions dels que suggereixen que podria haver connexió entre el tabac i el càncer. I, quan es demostri que és una mentida criminal, canviem a marques light, però seguim fabricant cigarrets i seduint als joves perquè fumin. L'Església va actuar igual: ho va negar tot (alhora que compensava amb milers de milions als que tenien aquelles terribles mentides sobre els bondadosos pares) i qüestionar les motivacions dels qui van denunciar als homes que havien abusat d'ells. Podem esperar que abans o després l'Església segueixi el millor model empresarial i admeti que donar un poder il limitat sobre els nens a homes que renuncien a tenir relacions sexuals normals amb adults potser no és la millor forma de protegir-los. Ardo en desitjos de veure com es manifestarà aquesta marca light: dones cures?

Pel que fa a Ratzinger (quin nom tan desafortunat per a un executiu destinat en un país llatí), no oblidem que parlem d'una multinacional que en tot moment acata les ordres del seu president i que és ell qui mana. Mentre segueix fora de perill en el seu despatx, aparentment indemne, els seus sequaços condemnen a l'oposició, però, igual que aquells cavallers que el rei d'Anglaterra va enviar a matar Sant Tomàs de Canterbury, han anat massa lluny i han deixat petjades. Alguns equiparen amb la propaganda nazi contra els jueus les crítiques al Papa per no haver posat fi a la violació sistemàtica de nens. Com? O fixeu-vos en aquesta perla pronunciada durant la Setmana Santa: el Sant Pare, com Jesús, ha viscut la seva setmana de Passió. Bé, ja que els amics del Papa han tret el tema de Jesús, vegem què opina Ell (que, se suposa, és el director executiu de l'empresa) sobre els "abusos" a nens (i segueixo sense saber què abasta exactament aquest terme ): "I a qui ofengui a un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin una roda de molí al coll i el va llançar al mar". (Marc, 09:42). Llàstima que el Vaticà fos tan ocupat fent comparacions amb el nazisme que no es va parar a pensar en aquesta frase.

https://logs.publico.es/dominiopublico/2136/una-empresa-llamada-iglesia/

De tota la vida. Una multinacional, millor dit.