la Font d'En Carròs - Valencia

Arran de la falsa alarma sobre la venda del recinte del Castell de Rebollet, s'ha despertat la letargia patrimonial. L'Ajuntament, al comprovar que en el Registre de la Propietat núm. 2 de Gandia, no consta la nota marginal de l'existència del BIC en els registres de les finques rústiques que es troben en el recinte del Castell de Rebollet, ha sol•licitat a l'Excma. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià que comunique al Registre de la Propietat núm. 2 de Gandia que s'inscriguen les afeccions corresponents a la situació del BIC del Castell de Rebollet, així com, que siguen notificats els nostres Notaris i Registradors perquè complisquen el que disposa l'art. 22.1 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i d'esta manera, en el cas de realitzar-se qualsevol transmissió dominical del Bé d'Interés Cultural de referència, poder-se realitzar les accions pertinents. També el dia 22 de desembre, la premsa ens va informar que unes 50 entitats van secundar la campanya perquè el Castell de Rebollet siga públic, entre elles la nostra Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut. Estes associacions han sol•licitat que la Conselleria adquirisca el monument. També en un recent plenari municipal,a pesar de dir-se que encara que els terrenys on està el castell continuen sent de propietat privada no suposa un risc per la seua pervivència, pel primer edil es va afegir que l'Ajuntament no podria fer front a l'adquisició dels dits terrenys, mostrant la seua disposició a sol•licitar a la Conselleria la compra dels esmentats terrenys.Fins ací tot perfecte. Tots d'acord per a recuperar un importantíssim patrimoni, però, ¿Quan seran els dits terrenys de propietat pública? Crec que si esperem que les administracions supramunicipals adquirisquen els dits terrenys ho tenim per a llarg i més ara, en estos temps tan difícils. Ara bé, estem parlant de tan sols unes set fanecades. ¿Per què no s'adquirixen com les parcel•les del recinte amurallat del Rafalí, assignant-los als seus propietaris unes parcel•les, amb els m2 que legalment els corresponguen per la seua aportació, en qualsevol zona urbanitzable que estan a punt d'aprovar-se, ja siga en la zona de l'Ereta Huitena o en la partida de la Horteta?, o, ¿Per què no s'àmplia la urbanització Tossal Gros, en la zona de la Planeta, i d'esta manera es podrien fer les corresponents permutes?

Lliura, esas siete hanegadas sólo tienen valor por el Bien de Interés Cultural que representa el Castell. A sus propietarios, si los hay, se les expropia tan normalmente como han expropiado a mucha gente por cuatro euros para pasar el gas. Que se les pague de la misma manera.
Para la conducción del gas, se han cometido verdaderas calamidades, y digo por cuatro euros, no más. Qué quieres, ¿que a éstos les den el oro y el moro? No estoy de acuerdo.
Dices que "estan a punt d`aprovar-se, l`Ereta Huitena y la partida de l`Horteta, como zonas urbanizables. Pues me parece que en vez de aprovar zonas urbanizables, lo que tendrían que hacer es urbanizar zonas ya aprovadas urbanizables.
No hay dinero para pagar la expropiación de siete hanegadas, pero lo hay para ponerle la luz al Sr. Colau hasta su chalet ilegal, para construir aceras y escalonets por donde nadie puede caminar(como las de la subida de santo Domingo o los del carrer de la Goleta). Yo ya no sé si es que las calles encogen con el tiempo, porque es la única explicación que veo. Desde luego, yo por la aceras que no lo son y por los escaloncitos de juguete que hay (es vergonzoso), no voy a a subir la cuesta. Voy a subir por enmedio de la calle. Y si viene detrás de mí un coche, aunque se ponga histérico pitándome para que me aparte, no me moveré, aunque me atropelle.
¿Desde cuándo se realizan obras que en vez de eliminar obstáculos los multiplican? Una persona oronda, obesa, gorda, como quieran llamarlo, no puede montarse en uno de esos escalones, simplemente porque no cabe, ¡y cuidado cuando sales de casa!, si la zancada la das más larga porque te corre prisa, te vas de cabeza contra la pared de enfrente.

En fin, un saludo, y a aguantar lo que nos echen.