Fortaleny - Valencia

Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula".

La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", ací.

De la dona de Sant Josep els castellans destaquen que siga "Virgen" i nosaltres que siga "Mare (de Déu)".

Ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".

Els castellans desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que els nostres són, només, uns "poca-vergonyes".

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".

Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que ací amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus,
múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris.

Els castellans es veu que ho donen tot: "dar besos, abrazos, pena, paseos..." mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abraçades, pena, un tomb...".

Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem més prim amb un "escolte!"

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dos realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i,
en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells "hablan" -i fan!- ací "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem".
Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra" (esquerra)...

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina darrere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no millor o
pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien
de punt de vista.

Del teu discurs, que em pareix prou infantil, ja que es fonamenta en diferències etimològiques que per a res anteposen un poble davant d'un altre, endevine un missatge subliminal, una intenció oculta. Consideres que pertanyem als Països Catalans?

No tinc ninguna "mala" intenció, home! És més, jo no he escrit. És tracta simplement d'un text que vaig trobar a Internet i algunes coses que dia em van fer gràcia. Ja sé que pot semblar que intenta desprestigiar al castellà. Però t'assegure que la meua intenció no era eixa.