disculpes als subnormals? Hui hi ha hagut una situació un tant desconcertant a l'escola. Sembla que entre els jugadors de futbol de 5è i 6è s'ha produït un cert "pique" i han acabat enfrontats. La reacció de Vicent Ribes ha segut dir-los "subnormals", i algun adjectiu més que desconec, pel fet d'haver-se barallat a causa del resultat. Als xiquets -en general- els ha semblat malament eixa expressió, s'han sentit insultats, i ho han posat en l'assemblea. A la fi, Vicent Ribes ha demanat disculpes davant d'ells, però no a ells, sinó als subnormals autèntics, als genèticament discapacitats, perquè eixos són els únics que podien sentir-se ofesos per la comparació, ja que els alumnes de l'escola a qui ha dirigit l'adjectiu són els que ténen la capacitat mental més reduïda... ????? No caldria explicar ací que el futbol va acompanyat de competitivitat SEMPRE, que els xiquets juguen al futbol per entretindre's, però juguen a guanyar com se'ls inculca des què s'apunten a futbol. I que es barallen i discutixen perquè són persones humanes i és molt normal que es produïsca una situació com l'esmentada. No cal insultar-los per fer-los entendre que un joc és un joc. Són xiquets, estan aprenent i aprenen dels adults, però no són adults i no els podem exigir que es comporten ja com adults (a banda que el futbol és motiu de grans discusions també entre els adults). Al marge d'aquesta reflexió, crec que l'actitud del mestre no ha segut gens pedagògica. Entenc que, en calent, tots errem moltes vegades, i podria disculpar eixa actitutd, però primer caldria que el mateix mestre reconeguera el seu excés i demanara disculpes sinceres ell als xiquets. No és un bon mètode insultar per a ensenyar. |