Almoines - Valencia

Ningú conta res de la reunió del dimarts de tercer i quart respecte de
les cabanes?. Sembla que algú va perdre la raó i va actuar de manera dictatorial. Animeu-se.

Contamos tú algo de la reunió als que no vam anar, encara que no estigam en el colegi també som del poble i ens afecta la vista lo que s'ha montat al C.Castell.

Jo no estava i no puc dir res d'allò que no he vist. Per això animava als pares i mares a contar el que va passar durant la reunió. Però pareix ser que no tenen ganes de contar ninguna cosa.

Aquella reunió es va sol·licitar des de l'AMPA arran d'alguns dubtes que encara hi havia entre molts (molts!) pares i mares, i es va demanar de manera conjunta per tot el segon cicle perquè així es fan les coses en primària, conjuntament. El problema és que els mestres implicats es van pensar que es tractava d'una mena de "consell de guerra" i no van saber fer front a la situació amb la professionalitat que els havia de caracteritzar. Estaven ofesos per haver sigut convocats i un d’ells es va mostrar tan impertinent i desconsiderat com va poder.

En resum, aquella "infame" reunió va ser una pérduda de temps. Esperàvem respostes amables dels mestres i vam obtindre vara i bastó. I encara ens preguntem: A l’empar de quina llei o ordenança reguladora perden les famílies el dret a preguntar sobre assumptes de l’escola, pel simple fet de no haver pagat encara -a principis de maig!- la quota del tercer trimestre? Eixe va ser, almenys, l'argument utilitzat per a separar els grups que voliem reunir-nos junts i per a dissuadir els pares de continuar amb preguntes. Un argument absurd i balder, un gest fora de to, que sols va aprofitar per a posar en evidència –novament– l’autoritarisme mal camuflat de la persona que el fa servir: un mestre que no vol acceptar que les famílies també actuem de bona fe i que no suporta que li posen objeccions a la seua actuació.
Aquestes actituds són sempre incomprensibles, més encara en una escola que es vanaglòria d’un projecte educatiu amb el que pretén involucrar a TOTA la comunitat escolar. Una "escola pública valenciana, si, ... participativa? i democràtica? de què? Què prompte s’obliden els principis bàsics quan s’oloren crítiques (encara que intenten ser constructives).
Sobre el paper tot sona molt bé. La teoria és com la merenga ben ensucrada. No és tan meritori guanyar reconeixements, perquè alguns premis s’atorguen al plantejament i redacció d’un projecte, no a la seua consecució. Teoritzar és de bades i és molt fàcil, sols cal inspiració -o dominar la tècnica del talla i apega-. Però la pràctica... això ja és un altre cantar...

No cal entrar en detalls ni en raons fonamentades perquè ja sabem, per descomptat, que cauran en sac foradat. El que ens queda, en definitiva, és una gran decepció.

m'al.legra vore que encara hi han pares sensats en aquest poble, es nota que si que saps de que parles, ànim... sabeu que si podeu apretar de conters al profesorat, la pena es que no s'aplegue a ningun acord amb ells però no desespereu. Sou majoria. Continueu així.

Tampoc es tracta d’apretar el professorat. Molts mestres d’aquesta escola (no els conec tots) entenen la base del sistema educatiu que proposen, creuen en ell i l’apliquen sense grans complicacions. El problema, fins on jo sé, naix de qui més pes té al centre: el director, que adopta el seu càrrec al més pur estil feudal, honrant el nom del col·legi: “mando i ordeno, i allò que a mi no m’interessa, no compta, per tant, ni tan sols em moleste en escoltar-ho”. Així fa amb les mares i també amb els xiquets.
La nostra experiència amb altres mestres ha sigut extraordinària. Els mestres solen atendre amb respecte les consultes de les famílies, accepten suggeriments i si no hi estan d’acord, es prenen el temps de parlar sobre la dubtosa utilitat de la proposta, si és el cas. El sr. director no ho fa. Quan les famílies, exercint el nostre dret de participació, plantegem dubtes, l’actitud que manifesta és la de: “...a què veniu ací? ...que es penseu que tinc algún interès en escoltar-vos?”, rematant l’estocada amb una sentència aclaparadora: “la pròxima vegada ho tornaré a fer igual”.
És com el món a l’inrevés. Qui havia de donar solucions als conflictes, és l’origen dels mateixos. Qui més devia vetllar per la concòrdia en la comunitat escolar és qui més discòrdia provoca... Així ens va. Quan la mà que mou la batuta no marca un compàs harmònic, l’orquestra sols fa soroll, no música.
En qualsevol cas, no seré jo qui torne a recolzar a este senyor si un inspector de conselleria volgués fer-li un nou expedient de destitució. A mi ja no m’enganya...

Llastima no saber si alguns mestres de l'escola entren en este foro de quan en quan. Els serviria per a coneixer les opinions que deixeu i tambe per a donar les seues i aixo estaria molt be.

Pel que tinc comprovat en uns quants anys es que si algun mestre ,sobretot si es nou, no pensa com el director se l'ingenien per ferlo fora d'esta escola ells sabran de quina manera pero este director pesa molt a aquest poble i qui no pense com ell es que no es una persona del seu agrat ni digna d'escoltar, no va en els seus ideals i per tant passa d'ella.
Si Consellería es clava amb ell, es perqué no segueix les regles o normes que te marcat tot director de qualsevol centre educatiu (el mateix que dius tu que fa als pares fa a tot una Conselleria)així mos anira en quant demanem res a Consellería.
Per supost que els mestres i tanmateix el director llegeixen les nostres opinions a aquest foro, pero no som dignes de contestació perque aquesta via de comunicació no es la reglamentaria ací no hi han segells ni cunyos ni registres d'entrades per a ells es com els "corrillos" o "cotilleos" ques fan al carrer. Ai!!!! si algun s'atrevira a contestar, i si el reconeixen? No hi han collons. Pel que dona a pensar que "tots pixen al mateix poal".

Pareix que hi ha descontent general amb el director del col·legi.
Serà precís que continue el mateix ocupant el carrec?
Es pot parlar d'alternatives?
Si canvia el director canviarà algo més en esta escola, o continuarà manant des d'un altre carrec com va fer l'any passat?

Evidentment que continuarà manant des de l'ombra, és el que va fer durant l'any en què va ser directora Saro.

Sembla, doncs, que no hi ha remei.
Algú del seu entorn podria fer-lo entrar en raó i fer-li entendre que ell no és l'amo i senyor del col·legi? Algú podria explicar-li que als pares i les mares ens preocupa profundament l'educació dels nostres fills i que per això demanem explicacions sobre tot allò que es fa en horari escolar? i que tenim el dret i el deure de demanar eixes explicacions i no contentar-nos amb una simple exposició dels fets “a toro pasado” si no entenem o no compartim el procediment?
El director i mestre de l’escola del poble -l’única-, treballa en l'administració pública, és a dir, el seu jornal el paguem entre tots i, per tant, té l'obligació d'atendre, educadament i amb respecte, les preguntes dels pares sobre les qüestions relacionades amb l'escola.
Més d’una vegada hem sentit als mestres queixar-se de la nostra falta de confiança, però la confiança no es compra ni s'exigeix, es guanya dia a dia amb honestedat i, si cal, amb voluntat de diàleg i amb bona predisposició, mai a la força. El mal és haver-la tingut i perdre-la a consciència, a base d'autoritarisme mal administrat. Qui es comporta com un dèspota, no pot esperar aplaudiments gratuïts a les seues iniciatives.
Una llàstima, perquè la cosa podia estar rutllant amb l’esforç de tots i, en canvi, fa l’efecte que va contracorrent.