Valjunquera - Teruel

La llibreria Serret de Vall-de-roures, està preparant una nova iniciativa literària, es tracta del Fòrum. La intenció és de posar a disposició dels interessats un seguit de fòrums de literatura general, encara que també es podran sol•licitar sub-fòrums de temes més particulars. De moment, els interessats pel fòrum literari s'hi han d'inscriure i poden fer-hi suggeriments. El projecte podria ser una realitat per Sant Jordi.

El llibreter fa anys que està vinculat a Internet, a la seva pàgina, s'hi poden comprar llibres i s'hi poden expressar opinions.

www.serretllibres.com

(Primera columna de Lo Cresol que es publicarà cada dissabte al Diario de Teruel)

Obrixco esta columna setmanal en nom del grup de persones que mos anirem tornant cada dissabte, un darrere un altre. Lo nom de Lo cresol mos ha semblat adient per indicar la llum i la veu matisades que arribaran de les valls del Matarranya i del Guadalop (Baix Aragò històric), en la varietat de català occidental o en català sense adjectivació, segons moment i gust de cada membre de l’equip. Convindrie aclarir que els signants d’esta columna defensem la unitat de la llengua de la Franja —territori d’Aragó que s’estén des dels Pirineus fins al Maestrat (Alta i Baixa Ribagorça, la Llitera, Baix Cinca, Matarranya i valls del Guadalop) —, amb totes les seues varietats; i per tant, la unitat del català independentment de comarques, regions, nacionalitats, nacions o països on se parle. Entenem que és lo mateix cas del castellà parlat a l’Aragó, Castella, Extremadura i Andalusia, per exemple, o a qualsevol país d’Amèrica Llatina.
En principi no creiem necessari fixar una línia de continguts d’esta columna, cadascú de l’equip escriurà del tema que vulgue en lo moment que li correspongue fer-ho. No obstant això, a ningú se li escape que una gran majoria de columnes hi faran referència al nostre territori, a la gent, als seus problemes, a les notícies d’actualitat i a la nostra llengua. També estem segurs que hi hauran opinions més generals, alienes a estes contrades i sobre temes més globals.
Desitgem que la columna tingue una llarga vida i desperto l’interès d’una bona almosta de lectors. Si al cresol li anem afegint oli de la nostra terra, resistirà com resisteixen les oliveres el fred i els anys de sequera.
Agraïm molt sincerament al Diario de Teruel que mos dixo expressar en la llengua nostra, que, per altra banda, és patrimoni cultural de tots, com ho són les torres mudéjars de San Martín i El Salvador, l’Estanca d’Alcanyís, lo riu Matarranya, los Ports i el paisatge verd grisós d’olivera de tot lo Baix Aragó.

Per les terres de Terol
volem dur l’enteniment;
tenim flameta al cresol,
però bufe massa el cerç.

José Miguel Gràcia

En qualsevol idioma són freqüents les paraules que s’utilitzen sota un doble significat, quan no amb una distinta entonació o amb una recercada segona intenció; mots que fan les delícies dels humoristes, alhora que armen els arsenals d’algú o altre picaplets o cercabregues. Paraules, de vegades paràgrafs sencers, ninots fins i tot, que influeixen notablement en els qui no estan acostumats a llegir els missatges entre línies.
Paraules, expressions, enquestes i imatges que ocasionalment procedeixen de barricades emparades en l’ús de la paraula tergiversada; en l’entestament per emmascarar la veritat, quan no a manipular-la sagaçment, amb la intencionalitat de crear confusió, àdhuc alarma social, quan el seu fi últim és simplement menyscabar l’enteresa de l’adversari.
Una paraula tan simple com “ximple”, cau simpàtica quan procedeix d’una afectuosa mare; lasciva, quan prové d’una dona que t’atreu; i altres camins, retrona com mil dimonis.
La paraula “morè” és gratificant quan reconeixen la teva dedicació sota el sol o el teu sacrifici davall la llum de rajos UVA, però pot ser motiu d’agressió, fins i tot d’altercat, quan s’utilitza amb la intenció d’ofendre a qualcú de color.
Tampoc cal oblidar a aquells que utilitzen paraules semblants per mofar-se’n dissimuladament o fins i tot per clavar-te una punyalada a l’esquena, això sí, sense deixar de somriure’t amigablement o políticament.
La paraula “guiri”, per exemple, per a molts més grata que el vocable “estranger”, i que antany, en argot, va significar “guàrdia civil”; amb posterioritat ha estat reinventada, retallant-la de l’expressió “guirigall”, per algú, sens dubte, poc donat a parlar noves llengües i menys interessat a aprendre-les.
“Chapurreau” és una altra d’aquestes parauletes, afectuosa per a alguns, i que camina per la corda fluixa segons qui la usi i amb quina finalitat; en massa ocasions amb l’evident intencionalitat de provocar enfrontaments, de manera que es freni el desenvolupament d’una forma d’expressar-se autòctona, encara que de procedència inqüestionable. I jo em pregunto: ¿Hem de continuar utilitzant aquesta expressió en tots els fòrums o hauríem d’anar substituint-la, intencionadament, a poc a poc, per altres menys proclius a ser mal emprades i pitjor interpretades?

Silvestre Hernàndez i Carnè