Lleida - Lleida

2/3 del Parlament van votar a favor del manifest, de 135 diputats van votar a favor 85, en contra 41 i es van abstindre 2. S'ha fet molt soroll sobre els 5 diputats del PSC que no van votar per no trencar la disciplina de vot, pero tampoc hi van asistir 2 diputats del PP i curiosament les 2 abstencions registrades son de diputats de la CUP.

Després de molts dies parlant-ne aquest és el text que s'ha aprovat:



Parlament de Catalunya, 23 de gener de 2013

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva.

L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal.

Al segle XIV es creà la Diputació del General, o Generalitat, que anà adquirint més autonomia fins que arribà a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V
abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-se i promoure’s des del
reconeixement mutu.

Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 fou un primer pas en la recuperació de l’autogovern, abolit per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació
de la Segona República Espanyola, el 1931, es constituí un govern català, amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un estatut d’autonomia.

La Generalitat fou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial que durà fins al 1975. La dictadura va tenir una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de
Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i en el context del
nou sistema autonòmic definit per la Constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà en referèndum l’Estatut d’autonomia de Catalunya el 1979 i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

Els darrers anys, en la via de l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent es va concretar en el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les
institucions de l’Estat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten un refús radical de l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat espanyol i creen les bases per a
una involució en l’autogovern, que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», i de l’11 de setembre de 2012, amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», són expressió del rebuig de la
ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

El 27 de setembre de 2012, mitjançant la Resolució 742/IX, el Parlament constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu per mitjà d’una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de
manera clara i inequívoca.

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit a l’inici de la desena legislatura, en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament en les darreres eleccions, aprova la següent:

DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA

D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents:

SOBIRANIA
El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA
El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic i garantirà especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitjà de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret a decidir.

TRANSPARÈNCIA
Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement adequat per a exercir el dret a decidir i perquè es promogui la seva participació en el procés.

DIÀLEG
Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, amb les institucions europees i ambel conjunt de la comunitat internacional.

COHESIÓ SOCIAL
Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

EUROPEISME
Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

LEGALITAT
S’utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.

PAPER PRINCIPAL DEL PARLAMENT
El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s’han d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

PARTICIPACIÓ
El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius de tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, d’agents econòmics i socials i d’entitats culturals i cíviques de Catalunya, i han de concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja tots els ciutadans i ciutadanes a ésser protagonistes actius del procés democràtic d’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.

Como español,nacido en cataluña(vamos,que soy catalan)estoy deseando que intervengan a la generalitat y detengan a los políticos corruptos que nos gobiernan y nos enfrentan por delirios de poder y avaricia,y causan malestar y enfrentamientos,tanto entre nosotros mismos,como contra el resto de españoles,esta gente,tendrían que ser destituida por incitar al odio entre descomp,y querer destruir la unidad de nuestro país,en estos momentos de crisis tenemos que arrimar el hombro no pelearnos entre nosotros,bastante miseria hay ya,para crear conflictos imaginarios con países fantasía,yo naci en tierra española,y quiero que siga formando parte de ella,la gente que no quiera ser española,que se vaya de nuestro país no pue intenten convertir las cosas en algo que no es,por puro egoísmo.

Si ya lo dijo Quevedo: "poderoso caballero es don dinero" y algunos catalanes, que tienen fama de judios avariciosos, "la pela es la pela".- La patria de algunos es el dinero y el dinero no tiene patria.- ¿Qué ha pasado en Cataluña?.- Muy sencillo,
y todo lo demás son monsergas,.... Por Cataluña han pasado dos gobiernos tripartiteros socialistas que la han expoliado sin compasión: El de Maragal y el del Bachiller Montilla, que han acumulado una deuda de unos 35.000 millones de € y con el agravante de que nadie les ha pedido cuentas, disfrutando en la actualidad de pensines inmensas, coche oficial, secretaria, oficina y un negro para abanicarle, este es el caso de Montilla.- Pero como si esto fuera poco, nos viene
el Rey Arturo 1º el secesionista y en dos años de reinado acumula una deuda estimada en no menos de 15.000 millolnes de € y para remetar la faena, dada su inutilidad, recorta dónde no debe.- Hoy los de la pela, los que se arropan con la señera para pedir la independencia, con un rostro de cemento armado, son los que han llevado a Cataluña a la altura de Grecia, con dos escalones por debajo de los bonos basura.- Están en bancarrota absoluta,... y piden auxilio a quienes les dan de comer.- Tienen un rostro, que se lo pisan. Mientras, los pujoles, se han aprovechado, del "nepotismo" de jordi Pujol, para medrar económicamente, queriendo tanto a Cataluña, que no han invertido en ella, ni una pela.- Todo lo han llevado o a paraísos fiscales o fuera de Cataluña.- Esta es y no otra la realidad de Cataluña.- ¿Quién roba a Quién?.- Mientras han lavado las mentes catalanas con subvenciones a los medios de comunicación para engañar vilmente al
sufrido pueblo catalán con fábulas y adulerios para tapar sus carencias.- Cataluña no se merece los políticos que ha tenido, ni los que actualmente tiene.-

Eso, que detengan a los politicos corruptos que nos gobiernan ya sea desde Barcelona como desde Madrid, que nos dejen ejercer nuestro derecho a votar y si tata gente quiere seguir siendo español que gane el no y santas pascuas ¿o tienen miedo a que no sean tatos los que se sienten españoles y que gane el si? a eso se le llama democracia interesada de patio de colegio

Bién. Y que pasa si en un supuesto referendum una provincia catalana, no se, Lérida, vota NO a la indepencia, porque claro “La voluntad de un pueblo es imparable por muchas leyes que se quieran imponer” y ahora sería una gran parte de los catalanes que No quieren un cambio, y en consecuencia se tendría que respetar la voluntad de esa provincia y ser independientes de Cataluña, o no ????
Y si es un pueblo ?, no se, Villafranca del Penedes, se aceptaría su libertad de elección y les permitiríais crear un “Treviño” en pleno corazón de Cataluña ??. Tu dime, que yo te escucho.

aqui en las ultimas elecciones no gano rajoy pero lo tenemos de presidente y los que tienen miedo son gente como tu que se piensa que derecho a decidir quiere decir que al dia siguiente se declare la independencia porque asi te lo han hecho creer la propaganda de ciertos partidos alarmistas que sin tu miedo no tendrian ningun voto

#11013624 Por lo que leo das a entender que las minorias tienen todo el derecho a que se respete su voluntad por encima de la mayoria. Supongo que si se celebra el referendum y sale el NO te alegraras mucho y le daras legitimidad pero si sale el SI diras que es anticonstitucional porque no respeta la voluntad de todos. Es decir, que la democracia te importa un pito, lo que quieres es que legitime TU voluntad, ¿que pediras despues? ¿que se invista a Rajoy de los mismos poderes que se le dieron democraticamente a Hitler?

lo que les pica a algunos es que aunque unan sus fuerzas pp y psoe suman solo 1/3 del parlamento y eso despues del desastre electoral de ciu

La gente ignorante y fácil de engañar vota independentistas.
La gente inteligente y que sabe como están las cosas vota PP y Ciudadanos.
Los demás partidos sobran,

Solo te falta decir que hay que ilegalizar todos los partidos excepto el partido unico, que como dice Carlos Herrera en una de sus cuñas para hacer la propaganda que haces tu solo hace falta repetir una milonga. Tambien hay gente ignorante y facil de engañar que vota PP o PSOE o UPD porque se creen las milongas que les cuentan algunos. Y muy inteligentes no deben ser los que votaron al PP esperando que bajaran los impuestos y subieran los puestos de trabajo y se han encontrado con todo lo contrario, mas que inteligentes parece que se pasaron de listos como los que creian que ganarian algo con un supuesto retrasado que les estaba estafando con el tocomocho. Ya conozco a mas de uno que si pudiera cambiaria su voto. Y por cierto que partidos 100% independentistas obtuvieron muy pocos votos por lo que supongo que llamas ignorantes al 90% de la poblacion que no voto al PP.

El Gobierno de España debe de aceptar el desafio de Mas con dos condiciones: 1) pregunta clara y rotunda (que sepan los ciudadanos como quedarán después. 2) aquellos municipios que voten NO a la independencia seguirán en España. Pues hay que respetar la voluntad popular.

Asi tendriamos que los municipios más importantes de Cataluña: Badalona, Hospitalet, Esplugues de Ll. Cornellá de Ll., Sabadell, Terrassa, Santa Coloma de Gramanet, Castelldefels, Tarragona, etc., etc., y hasta Barcelona, seguirían en España. Asi que Artur Mas tendría su Cataluña independiente, integrada por municipios pequeños.

Con Artur Mas, Cataluña es menos.