Riudarenes - Girona

En els cinc anys que han passat des de les eleccions anteriors al Parlament europeu hem tingut dos governs tripartits a la Generalitat amb hegemonia socialista, i govern socialista a l’Estat, sota l’ordre de Zapatero: “El PSC somos nosotros”. Entremig hem aprovat, retallat i referendat un nou Estatut d’Autonomia a la mida exigida pels socialistes, que no s’aplica i que incompleixen impunement. Ha continuat creixent l’espoli fiscal, que ara ens costa més de 3.000 euros per català i any; ha continuat retrocedint la nostra renda per càpita, ara per sota de Melilla; i s’ha consolidat el bloqueig permanent de tota pretensió catalana: ni traspassos competencials, ni recuperació dels nostres impostos, ni gestió aeroportuària, ni seleccions esportives, ni reconeixement del català com a llengua oficial o d’ús ni a les institucions espanyoles ni a les europees, ni representació a les institucions europees. Fa vint anys la revista El Temps informava en portada de l’entrevista entre els presidents de la Generalitat de Catalunya i valenciana, llavors Pujol i Lerma, i titulava: “L’eix mediterrani és el futur d’Europa”. Fa poc ho han repetit els actuals presidents. És un futur que continua i continuarà sent futur en el futur. Indefinidament.

Els efectes electorals, cinc anys després, són que els socialistes, que controlen més del 90% dels pressupostos públics a Catalunya, és a dir, prop del 40% del PIB català (inclòs el 10% que cada any va a Espanya i no torna),[/b] no treuen rendiment a la seva hegemonia, malgrat unes eficaces xarxes clientelars inspirades en el plom o plata mexicà i addictes al tapado i el dedazo. Han baixat 7 punts, han perdut el 23% dels seus vots i el 16% de la seva representació, i aporten un terç de la baixada dels socialistes a tot l’Estat. El suport als socialistes a Catalunya és ara un 7% més baix que el que n’obtenen de mitjana.

Los socialistas son el gran mal de este país. Lobos con mascara de oveja.