L’opi dels catalans. La desmesurada alegria amb què es rebut el triplet del Barça contrasta amb l’ànim en general deprimit de la societat i el món polític de Catalunya els darrers anys. Sembla que els catalans, decebuts per tantes coses importants, ens consolem amb una victòria que (no ens enganyem) és menor. És fàcil desenterrar la vella frase de Karl Marx “la religió és l’opi del poble” per convertir-la en “el Barça és l’opi dels catalans”. ¿És justificat adaptar-la? Crec que sí, però amb una matisació important. La sentència de Marx quant a la religió no era només negativa: també tenia una cara positiva, perquè l’opi en la seva època era curatiu. Fent la translació a l’actualitat, jo diria que les victòries del Barça no són una droga opiàcia gràcies a la qual Zapatero ens encolomarà mals horribles en forma d’Estatut i finançament, sinó al contrari: el triplet del Barça ens ha de guarir l’autoestima i fer-nos més forts per lluitar contra Madrid. |