La tele ens enganya “Sin palabras se queda uno para describir el ambiente”, deia el pobre redactor de TVE que es va veure obligat a entrar en directe des de l’estadi de San Mamés a l’inici de la final de la Copa d’ahir. La cosa intentava tapar la gran xiulada que es van emportar el rei i l’himne d’Espanya a Mestalla de part dels afeccionats catalans i bascos. Un fenomen previsible i, a més, perfectament anunciat a tots els fòrums d’internet. Mentrestant, a TV3 els comentaristes es feien els despistats –impossible creure’ls, enmig de la bronca monumental– per evitar fer la seva feina, que és explicar el que passa i és notícia. Tot plegat, combinat amb una realització a la nord-coreana, pensada per evitar que a algú li quedés ferida la sensibilitat patriòtica per culpa de la realitat. Queda clar que l’herència del No-Do encara es nota als mitjans de comunicació espanyols. Probablement en cap altra democràcia occidental es percebria com a normal que les televisions públiques amaguessin als espectadors el que està passant. Ho apuntem a l’herència de la dictadura. Però el que ja no s’entén és que TV3 hagi de buscar subterfugis tronats per fer veure que no és que ens censurin res, és que de vegades tenen lapsus. |