Riure per no plorar Cadascú s'ho imagina a la seva manera. Et pots imaginar que la decisió es va prendre en una reunió entre Martinez i Colomé, eufòrics i calculant l'efecte que aconseguirien amb el canvi, ets pots imaginar que en Gironès hi volia intervenir, i que com sempre, va ser incapaç d'arribar a un acord amb ningú, era també molt il·lus pensar que ara podria entendre's amb aquells qui durant molt de temps havia maltractat i acusat de qualsevol cosa menys de "macos" però la manera de fer de'n Gironès des de que el van fer fora de l'ajuntment fa aquella mena de gràcia que un riu per no plorar. Es lamentable veure com dur qualsevol qüestió, per banal que sigui, a un extrem, cridant i fent veure que passa alguan cosa molt greu. Realment la seva manera de procedir és llastimosa, episodis com el de la guardaria, la màquina de dards de la llar de Jubilats, el tema de la venta de Semursa que se'l va inventar ell sol, les baralles de l'escola que només les somiava ell, en fi toto un plegat de fets que l'home desesperat intentar magnificar per dissimular el seu fracàs en veure com ara el poble va endavant i amb ell no teniem ni la recollida selectiva. |