Riudarenes - Girona

Els estudiants criden, demanen i volen, els mossos controlen, els polítics s’ho miren i els músics fan la banda sonora dels seus sentiments, inequívoc reflex del que passa al seu voltant. “Exigim eufòria, no n’hi ha prou amb la felicitat”, proclama el cantant de la Bisbal d’Empordà Mazoni, en un disc de títol semblant a una golejada del Barça: Eufòria 5 – Esperança 0. No és l’únic músic català que llança aquest missatge; si escoltem X, el recent àlbum dels Dept, trobarem un tema de conceptes similars, De l’eufòria a la solitud. Tots ells tenen la visió quasi nihilista que respon al cul-de-sac en què se sent la joventut d’ara. No troben on agafar-se, no saben quines armes són les útils per canviar el que voldrien. Internet? En els mitjans de comunicació ja no hi creuen.