l'espanta ocells i la folkorica Aquesta núvia novinguda en aquest casal, quan l'espanta ocells vivia encara a palau, el seu pretendent era un ric bocamoll que com una llembrejant serpent de la seva ombrosa barba rajava sino era or era quelcom amb valor que no es pot saber d'un mortal fins o duraria, quan s'acava s'acavat i ja no seveix més que per, amb la seva cara deslliurada, i un barret poc dissimulat, espanatar ocells, espanta atemorit algun perdal perdut espanta ocells poca cosa més et queda per fer. |