Can Fornaca - Girona

A ver os pongo un poco de vuestra historia, pero ser que se trata de un error, indudablemente, por aquí este hombre del paleolítico se fue a cazar por estas montañas y luejo regresó a su casa natal, en el valle de la Esparra, tierra sagrada y santificada jajajajajaja. Es que se que esto gustará a unos y picará a otros jajajajaja.

A la zona de Puig Ardina, s’han fet troballes de superfície que corresponen al Paleolític Inferior i Mitjà (400.000-35000) i de la mateixa època, a la urbanització can Fornaca, s’han localitzat puntes de quars, rascadors de sílex i un enterrament d’incineració del Bronze final (900-650 aC) A Can Torrelles s’ha descobert una sitja d’època ibèrica (VI-I aC) i dels mateixos segles hi han materials diversos en el turó d’Argimon.

És molt possible l’existència d’un poblat ibèric a Puig Ardina; si més no s’hi ha trobat fragments de terrissa que mostren que el lloc fou freqüentat en el segle II aC (àmfora itàlica republicana, fragments de dolia). Nul·les referències tenim de la vila en època romana i visigòtica, tot i que cal creure en un poblament dispers aprofitant la proximitat de la Via Augusta. L’any 1106 el comte Ramon Berenguer III concedia a Grau Pons de Cabrera les terres de Riudarenes, L’Esparra, Argimon i el 1190 sortia esmentada, per primera vegada, “Sanctum Martinum de Rivo de Arenis” com a parròquia.

En el cens de 1359 ja surt en català com a Ridarenes. Pertanyia al domini del vescomtat dels Cabrera, formava part del terme del castell d’Argimon i era cap de la batllia integrada per L’Esparra, Sils, Castanyet, Vallcanera, les Mallorquines i l’Hostal de la Bonadona, amb un total d’uns 380 habitants l’any 1553. L’any 1599 el vescomte de Cabrera i ja marquès d’Aitona, es venia al marquès de Rupit, Castanyet i L’Esparra, que passaven a formar part de la baronia de Santa Coloma de Farners. En la dècada de 1630 es féu famós per la zona el bandoler Joan Sala, “Serrallonga”: una noia de Riudarenes, Margarida, era l’amant del Fadrí de Sau, lloctinent d’en Serrallonga i una germana del gran bandoler, Marquesa, es casà l’any 1611 amb un pagès de Riudarenes, Salvi Mallorquí. Serrallonga realitzà multitud d’atracaments en la zona compresa entre L’Esparra i l’Hostal de l’Arrupit, en el camí ral; el març de 1630 assaltaren a quaranta viatgers, als quals retingueren fins a la nit dins l’hostal perquè no donessin la veu d’alarma.

Tanmateix, la història obre una pàgina a Riudarenes amb els fets de maig de 1640, prolegòmens de la Guerra dels Segadors. El 30 d’abril de 1640 els colomencs es negaren a allotjar les tropes dels terços espanyols i assassinaren l’agutzil reial Monrodón, encarregat de dur a terme les ordres del comte-duc d’Olivares, contràries a les lleis catalanes. El crit de socors de Santa Coloma fou escoltat per multitud de pagesos i jornalers de les contrades veïnes que sofrien les mateixes imposicions i s’aplegà un nombre que oscil·lava entre els 800 i els 4.000 homes. Els més de 1.000 soldats del terç de Leonardo de Moles estaven aturats i allotjats entre Les Mallorquines i Riudarenes, poble d’uns quatre-cents habitants. El 2 de maig els revoltats i els soldats allotjats en el poble de Riudarenes es barallaren, amb el resultat de vuit soldats morts i catorze de ferits. Els soldats forçaren les portes de l’església i es defensaren des del campanar mentre els veïns del poble marxaren cap a la muntanya restant en el poble només els capellans i algunes dones.

HAY MAS....

QUE LARGO EL MENSAGE TOLÓN..