Albanyà - Girona

Cal Tet ja no existeix. No hi ha restaurant, no hi ha fonda, no es fa el pa, no hi ha colmado...
Ca l\'Asunción no fa meinjar ja, no?
Cal Music ja no despatxa Coca Coles amb solera, o si?
En Duardo te carbó encara?
Els morts segeixen enterrats al cementiri encara, o han sigut profanats per construir qui sap que?
El camping de dalt del riu ho ha absorbit tot?...Ho deixa brut?
Es pot arribar en cotxe baix a Llorona Ja?
Recordo la primera travessa Albanyá - Sant Llorenç per el riu.
Allo va ser formidable. Es un eixemple de les coses que es feien avants.
Queda quelcom d\'aquell espirit?
Suposso que aqui i com sempre, no em contestará ni eu...
Es clar...siii...
ES QUE DEUEN ESTAR TOTS MORTS!!!! (Alguna epidemia...)

El ignorat....Monti
(Pero jo al menys estic viu, je, je)

Bones, encara que no sigui d'Albanyà, és d'aquells pobles que me'ls aprecio molt, junt amb les seves persones. No sé si fa molt de temps que no vas a Albanyà, però la veritat és que ha millorat molt. És cert que Cal Tet és tancat, per sort encara hi ha Can Cufí. És cert que hi ha el càmping Bassegoda, però també dóna renom al municipi i qui sap si alguna plaça de treball. Però a fi i a cap el millor de tot és que continua havent-hi la mateixa pinya que abans, i si no t'ho creus vine per la festa major de Sant Pere. Jo personalment m'hi escapo quasi bé cada any i val molt la pena, sobretot al veure a tota la gent d'allà visquent la seva "gran" festa major. Llàstima que ens hagi deixat la Rosa però de ben segur que els seus seran capaços de tirar endavant.
Salut i força Albanyà!

Oh, Pere Pau, quina sorpresa!!!
Sorpresa per varis motius.
Perque pensaba que no hi hauria ningú per aquí...sols jo i els meus vells records! I perque es una gran casualitat, que mirés el foro precisament el día d\'avui...el mateix que has fet servir tú, hores avants per escriure. He de creure en las casualitats...o en las causalitats? Siii... potser el vincle que tenim amb Albanyá es tan fort, inclús despres de tants anys, que ens conecta i ens te sobreavis. Jo que sé...
Pere Pau, tu, com jo, no ets d\'Albanyá per papers...pero els dos som fills adoptius \" de fet \" d\'aquest poble.
M\'agrade sentir lo de Cal Cufí, i tot ho altre. Menys , esclar, lo de la Rosa. Perdó, perdó perdó, pero no sé qui es ben bé la Rosa. Benvolgut Pere Pau, fa molt de temps que no \"puiju\" a Albanyá...molt pero molt de temps...massa temps, gaira bé com si d\'un exiliat es tractés, casi bé... casi bé com si jo mateix m\'haves exiliat. Quan vaig marxar em va produir dolor, quan el recordo sento algo de dolor i sé que si tornés a trepitjarlo, sentiría més dolor encara al veure que els amics, les coses que estimabes han cambiat o lo que es lo mateix: no hi son. i aixó es veritat. Mira Pere Pau, t\'explicaré lo que em va pasar fa uns anys amb un altre poble de Girona que , junt amb Albanyá, ha sigut el que ha compartit el meu cor : Lladó. Sí, sí, Lladó, el que está just darrera de la Marre de Deu del Mont. Bé, vaig vulger anar a veurel després de anys d\'absencia i vaig volger començar per el riu: \"el Manol\". Vaig anar a veure on ens banyabem...va ser horroros. Tot habia cambiat: era brut, sec, irreconoxible...vaig poder identificar el lloc per la pedra vulcánica que seguia allí, sense petir erosions...Em varen vindre ganer de plorar, tú. Anabe amb la parella actual per aquells temps i es clar, no entenia res...no sabia que cony feia allí mirant arbustos y pedres. i jo amb las punyeteres ganas de plorar aguantan.me i desistin d\'explicar lo que no es pot comprendre si no ho vius.
Donç per aixo no vull puijar a Albanyá. Es com tenir tota la discografía d\'un cantant que t\'agrade. Jo tinc quasi be tot d\'un cantant. La primera canço que vaig sentir d\'ell, la tinc, es clar, pero no l\'escolto. Vull tindre algo encara amb sabor, com desconegut. No se si m\'entens Pere Pau.
Si m\'agradaria per aixo, veure fotografies D\'Albanyá. Jo ja n\'hi penjat una. La primera i única crec. Penjan tu Pere Pau. En faras encara mes feliç del que m\'ho has fet al escriure aqui.
Em mantindrás informat de la \" Albanyá\'s way of life\"?

Una salutaçió ben forta, campió.
Bye.
Monti.