Villafranca del Cid/Vilafranca - Castellon

No se si se llama asi o no, alguien me podria hablar del fundador, de su familia, de dónde eran, donde residian, que otros negocios tenian.

Entra en la siguiente pagina y satisfaras tu curiosidad.

https://ww.ajuntamentdevilafranca.es/valencia/fabrica.htm

Saludos Manel

Ese articulo es parcial y hay cosas que no estan claras. Por ejemplo se ignora, no se porque, la figura del sr Juan Antonio Aznar y de su esposa Milagros Garcia que no tuvieron hijos y son los que mas invirtieron en la actual empresa.
Ahora el problema es buscar quien y como te lo puede contar....

https://ww.ajuntamentdevilafranca.es/castella/fabrica.htm

MARIE CLAIRE, LA FABRICA



Passeig per la història d’una fàbrica a punt de celebrar els seu centenari



Quan Celestino Aznar Tena va obrir una petita empresa de calces, segurament, no va imaginar que aquella petita fàbrica esdevindria el germen de l’empresa de calces més important d’Espanya i una de les més importants d’Europa. Corria l’any 1907 i, per aquells temps, feia quasi 20 anys que Celestino es dedicava, com molts altres vilafranquins, al negoci de les cavalleries. Com a bon tractant, Celestino, fumador empedernit, passava la major part del temps anant d’un costat a altre de la geografia peninsular a la búsqueda de fer el millor negoci amb les seues mules i cavalls. Espanya es trobava encara inmersa en la ressaca causada per la pèrdua de les illes de Cuba i Filipines i els espanyols tractaven de sobreviure als efectes comercials causats per la pèrdua de les colònies. Va ser, precisament, a partir d’aquesta realitat, que en els primers anys del segle XX, el govern de Francisco Silvela va recolzar les inversions siderúrgiques al País Basc i les tèxtils a Catalunya. Fruit d’aquest recolzament i d’una tradició secular, la indústria tèxtil catalana convertí aquesta regió en una de les més pròsperes de la península, alhora que fomentà la consolidació de la burgesia catalana.

A Vilafranca, mentre tant, el negoci tèxtil ja havia començat a aflorar. Celestino Aznar continuava alternant les seues llargues anades i tornades a lloms dels seus cavalls amb curtes estances en el seu poble natal. No obstant això, poc després de canviar el segle, Celestino tenia ja tres fills, José, Enrique, Celestino i Juan Antonio, al que després se li sumaria Luis, tots ells fruit del seu matrimoni amb Francisca Iñigo. La senyora Francisca, com era coneguda entre els veïns del poble, era natural de Fortanete i tenia una germana que vivia en Calamocha, en la província de Terol, el marit de la qual havia provat sort en el negoci de la fabricació de mantes. Segons conten, el negoci era tan prosper que l’èxit de la seua germana va despertar la curiositat de Francisca. Aquella senyora veia com el seu marit havia de passar llargues temporades fora de casa mentre

ella restava criant els seus fills a soles. Per aixa, en una de les breus estances de Celestino a la llar, la senyora Francisca se li va plantar davant i li va dir que volia “ser fabricanta”, com la seua germana.



De tractant a empresari
La postguerra amenaça la fàbrica

Arriba Senar, punt i a banda

La fàbrica s’expandeix, a Vilafranca i Castelló
Grans superfícies i mercat exterior, següent pas





<

De tractant a empresari




Corrien els primers anys del segle i Celestino va fer cas a la seua dona. Amb els estalvis de tants anys com a tractant, aquell home, amant dels cigarrets i poc acurat en la seua higiene, va vendre bona part de la seua cavalleria i després de provar primer amb una serreria, va acabar per decantar-se per obrir una fàbrica de calces en el número 12 del carrer Alcalá. L’aposta era arriscada, doncs el centre de producció de calces es situava a Catalunya i el de les calces era, encara, un sector mai explorat a Vilafranca. Però Celestino contava amb un avantatge. Des de sempre a Vilafranca va hi haver la tradició de que els tractants aprofitaren els seus viatges per guardar en els sarrons calcetins, calces i toques produïts en el mateix poble per a ser venuts.

Gràcies a aquesta tradició, Celestino, que ja per aquells anys deguera ser un experimentat tractant, coneixia un bon grapat de venedors i compradors del sector tèxtil, amb els quals establiria uns primers contactes.

D’aquesta manera, l’any 1907 es fundava una petita empresa amb poc més de 15 operàries. La fàbrica, encara que modesta, va ser durant algun temps, la més gran de les que existien a Vilafranca. No obstant això, el model de producció distava molt d’aquell que estava a punt d’implantar-se a l’altre costat de l’Atlàntic. Només un any després que Celestino ficara la fàbrica de calces en marxa, Henry Ford, principal artífex de l’evolució del sistema de producció nord-americà i propietari de la marca de cotxes Ford, llançava el model “T”, del que va vendre dos mil unitats, una xifra rècord per a l’època. L’èxit del model “T” seria el que cinc anys més tard l’animaria a introduir en les seues factories el sistema de producció en sèrie, una autèntica revolució per al món de la producció i el consum. En un plaç de 15 anys més, la companyia de Ford celebrava l’eixida al mercat del vehicle que feia 15 milions.

Però això era el que passava a l’altre costat de l’Atlàntic. A Vilafranca, les coses anaven molt més asplai. Per començar, Celestino es va desplaçar a Catalunya per comprar les primeres màquines per a fer calces de punt anglès. Les màquines es van transportar a Vilafranca i es van instal·lar en la fàbrica situada en el que llavors eren les afores del poble. Així que Celestino disposava ja de la força de treball i de la tecnologia necessària per ficar-se a produir calces. No obstant això, l’arribada del primer hivern va demostrar que caldria esperar un temps per a aconseguir que la fàbrica funcionara amb normalitat. I és que, Celestino i els treballadors es van trobar que les màquines de confecció quedaven inutilitzades com a conseqüència de les inclemències de l’oratge vilafranquí. Efectivament, el fred de l’hivern propiciava que les màquines es dilataren i no funcionaren correctament. El problema no es va solventar fins la ficada en marxa de la calefacció. Al llarg dels primers anys, van ser molts els problemes que es van plantejar, però Celestino va aconseguir donant-los-en una solució.



La senyora Francisca li havia demanat al seu home que volia “ser fabricanta” i Celestino li va demostrar en pocs anys que no s’havia equivocat al elegir la calça com a article a produir. Sobretot, perquè la calça és una mercaderia especialment lleugera i que, per tant, resultava relativament barata de transportar per a ser venuda en altres indrets. Per altra banda, Vilafranca disposava d’una mà d’obra barata, propiciant que el producte fóra competitiu respecte dels que es produïen a Catalunya, vertader centre tèxtil de l’època.





Els primers anys de la fàbrica van just coincidir amb l’inici d’un segle convulsionat per les guerres. Quan el 28 de juliol de 1914, set anys després de la fundació de la fàbrica, un jove va assassinar l’arxiduc Francesc Ferran Habsburg, pocs, inclòs Celestino, degueren de pensar que repercutiria en l’esdevenir de la fàbrica de calces de Vilafranca. L’assassinat de l’arxiduc, en ple centre de Sarajevo, fou el detonat per a l’esclat d’una guerra, la Mundial, en la que els països veïns a Espanya s’implicarien per complet. Tot i els avanços tècnics, les mules i, en especial, els cavalls van seguir sent el principal mitjà de transport de militars i civils. Els tractants de cavalleries espanyols van fer, segons conten, el seu propi agost a costa de les necessitats franceses. D’aquesta manera, Celestino es va desfer de les últimes cavalleries de que disposava i, de pas, s’assegurava el recolzament econòmic a la seua naixent empresa de calces.









Així que poc a poc, les coses van començar a anar bé per a aquella fàbrica de calces i Celestino es va permetre el luxe de substituir part de la maquinària per les anomenades Cottons, amb les que es fabricaven calces amb costura. Es tractava d’un enginy similar als telers amb unes separacions anomenades frontures. Cadascuna de les frontures fabricava una calça seguint l’amplària de la cama d’una dona. Després, la trentena d’operàries que allí treballaven s’encarregaven de cosir-les pel taló i la punta. Per a quan les Cottons van arribar a Vilafranca, la seda natural, material que havia estat utilitzat en els començaments de la fàbrica, ja havia estat substituïda per una seda artificial anomenada rayón. No obstant això, cada calça contenia dos materials: el primer, el cotó, per al peu; el segon, el rayón, per a la resta de la cama.









Però les calces no eren l’únic producte que es produïa a Vilafranca. Per a aquells temps, el poble havia aconseguit situar-se com un autèntic pol industrial. El 1923 el poble contava ja amb una vintena d’empreses que funcionaven a ple rendiment i que feien de Vilafranca un cas sorprenent dins de l’inhòspit territori en que es desenvolupava aquella intensa vida fabril. Així, a les calces que produïa la fàbrica de Celestino, calia sumar també mantes, flassades, calcetins, calçotets, bufandes, faixes, toquetes i alguns altres productes no textils com els embalatges de cartró, xocolates o sabons.

I mentre tot açò passava, a Espanya s’anava creant el caldo de cultiu per a una guerra que finalment esclataria el 18 de juliol de 1936. Celestino Aznar Tena, fundador de la fàbrica, havia mort tres anys abans, als 58 anys d’edat. Darrere d’ell havia deixat una empresa que funcionava a ple rendiment i que donava treball a una trentena de vilafranquins. Però la Guerra Civil, que a Vilafranca es va dur la vida dels d’un bàndol i dels de l’altre, va afectar el funcionament de la fàbrica. Els fills de Celestino, Luis, Juan Antonio i Celestino (Enrique havia mort i José mai va patir cap represàlia), que havia sigut l’alcalde més jove de la història de Vilafranca, van fugir una nit cap a les muntanyes de Terol, sabedors de que les seues vides corrien perill. Al dia següent de la seua marxa, milicians republicans entraven en les seues cases per detindre-los. Luis, Juan Antonio i Celestino ja no estaven allí. La seua mare, la senyora Francisca, que des de la mort del seu home s’havia quedat al capdavant de l’empresa, va tindre que retirar-se en casa de la seua filla i només l’edat la va salvar d’anar a la presó. Així que la fàbrica es va quedar sense un cap visible que la dirigira.

Però els treballadors de la fàbrica no es van quedar parats. Només algunes setmanes després que esclatara aquella guerra incivil, els operaris i operàries de la fàbrica van constituir el que ells van anomenar un control d’empresa constituït per

Carlos Alcón, Gloria Corbatón, Vicenta Torres i Julio. Gràcies a ells i al treball de tots els treballadors que no van marxar al front, la producció de calces no es va aturar durant els 3 anys que durà el conflicte.




<

La postguerra amenaça la fàbrica



Quan el conflicte va acabar, la senyora Francisca va quedar en llibertat i els seus fills van tornar a Vilafranca. No obstant, va ser la seua mare qui va quedar al front de la fàbrica fins 1944, any a partir del qual Celestino i Luis es van fer càrrec de l’empresa. Però els anys de la postguerra seran, per a l’empresa, tan durs com per a la resta de vilafranquins. El tancament del mercat a l’exterior i la greu situació econòmica per la necessitat de reconstrucció van sumir el poble i també l’empresa en un llarg letarg de quinze anys. Al front de l’empresa (el seu germà Luis havia marxat a viure a Barcelona), Celestino va haver de recórrer vàries voltes a l’estraperlo per a poder bastir la fàbrica amb matèries primeres. Però aquest no era l’únic problema. Els talls de llum estaven a l’ordre del dia i encara es recorden ocasions en les que la fàbrica va estar parada durant cinc dies seguits per falta de subministre. A banda, les dificultats per comunicar-se a través del telèfon, doncs podien passar fins a tres hores des que es demanava una conferència i te la concedien, tampoc no ajudaven massa.

Mentre situacions semblants es reproduïen per tota la geografia espanyola, a la resta del món sorgien innovacions a les que els espanyols no tindríem accés fins molts anys després. Així, només un any després que esclatara la Guerra Civil, Wallace H. Carothers, va descobrir una nova fibra sintètica: el nailon. Les treballadores de Du Pont, firma per a la que treballava Carothers, van ser les primeres en provar-se les calces confeccionades amb aquella fibra. En poc de temps, es van vendre 64 milions de parells en els Estats Units. L’aparició del nailon marcava un hite per a la història de les calces. Però per a quan Celestino va voler utilitzar el nailon, la maquinària de la fàbrica havia quedat obsoleta pels anys d’autarquia.

Fruit també d’aquelles penúries, bona part de la vintena d’empreses que havien constituït l’entramat industrial de Vilafranca havien desaparegut. Només la fàbrica de Julio Monfort, que en la dècada dels 50 tenia mig miliar de treballadors, havia mantingut tot el seu potencial. Això, lamentablement, duraria poc. Celestino, conscient de que la supervivència de l’empresa passava per introduir, fóra com fóra, el nailon es va ficar mans en l’obra. Recolzat pel seu fill, Celestino es va desplaçar a Catalunya, bressol de la indústria tèxtil, per a buscar tècnics i professionals que li assessoraren en la modernització de la fàbrica. L’any 1954, entrava a l’empresa la persona que duria endavant la modernització de la fàbrica: Francisco Senar. A canvi, Celestino i Juan Antonio li van cedir una part de les seues participacions dins de l’empresa. És precisament aquest any quan l’empresa deixarà de ser una societat familiar per a convertir-se en una societat anònima amb el nom de Senar SA. Els canvis, a partir de llavors, no deixarien de succeir-se.





1957-Scott williams 1973-Kovo-12 1985-lonati303




<

Arriba Senar, punt i a banda




Coincidint amb l’arribada de Francisco Senar, la direcció de l’empresa va decidir canviar el nom de la marca amb que fins aquell moment s’havien comercialitzat les calces. Corria la dècada dels 50, feia 10 anys de la presentació del primer biquini, Christian Dior ja tenia el seu propi taller a Paris i Ingrid Bergman i Cary Grant ja s’havien donat el bes més llarg de la història del cine a la pel·lícula Encadenados.



Encabotar-se en que, en un context com aquell, el nom d’Eugenia de Montijo seguia sent comercial no hauria tingut cap sentit. Així que el 16 de març de 1960 quedava registrada la marca Marie Claire. Pocs anys després, la cançoneta de “Marie Claire, Marie Claire, un panty para cada mujer …” inundarà els televisors de tot el país.



En poc de temps, els directius de l’empresa se’n van adonar que cenyir-se només a la producció de calces podia resultar perillós. La conjuntura econòmica espanyola estava canviant i els espanyols començaven a experimentar tímidament allò que s’anomenava la societat de consum. Paral·lelament, l’activitat econòmica es va reactivar i pareixia que la vida empresarial tornava a fluir. Senar SA a la vista que la fabricació d’un sol producte no era suficient, va començar a produir, a partir de 1954, combinacions, bragues i camisons. A més, es va tindre l’encert d’adquirir maquinària que produïa roba interior sense costures laterals, un detall aparentment sense importància que, al capdavall, va permetre que l’empresa es situara en una posició ventajosa en el mercat tèxtil nacional.




Els encertats canvis tecnològics de la maquinària per part de Francisco Senar i el recolzament de l’equip directiu van propiciar l’expansió de l’empresa, que durant els anys següents viurà una sèrie de canvis transcendentals per a ella mateixa i per a Vilafranca. I es que, als 84 operaris que treballaven en l’any 1956 se’ls van sumar molts altres. Alhora, es va comprar més maquinària per a donar abast a la demanda del mercat. El creixement de la fàbrica es veia coartat per la seua ubicació, en ple centre de la vila. Mentre va ser possible, l’empresa va adquirir els terrenys que la col·lindaven i després va començar a créixer en altura, contravenint qualsevol lògica fabril.







<

La fàbrica s’expandeix, a Vilafranca i Castelló





En aquesta situació, la direcció de l’empresa es va plantejar la possibilitat de traslladar tota la fabrica a Castelló. No obstant això, aquesta alternativa va ser finalment rebutjada i en el seu lloc es va optar per mantindre la fàbrica de Vilafranca i començar a créixer en Castelló. La decisió no va contar amb el beneplàcit de Francisco Senar, que finalment va abandonar l’empresa. Amb l’eixida de Senar, el nom de l’empresa canviava a Aznar SA i el paquet d’accions tornava a concentrar-se en la família Aznar.

L’any 1971 començà la primera de les tres fases en les que han estat construïdes les instal·lacions a la ciutat de Castelló. En el carrer Vall d’Uixó de la capital de la Plana es va construir un edifici de vàries altures on es van situar les oficines i junt a la qual es situà un gran magatzem. Alhora, la secció d’íntima es va traslladar des de Vilafranca a Castelló. La decisió, no obstant, va crear malestar entre bona part dels vilafranquins que pensaven que aquell era només el primer pas d’un traslladament segur. Però el pas del temps ha demostrat que la decisió va ser encertada.

Calces i roba íntima van ser les grans baces de la fàbrica durant el final de la dècada dels 60. Poc després, el 1974, Celestino Aznar, nét del que havia estat fundador, i el seu equip directiu introdueixen una carta més en aquella baralla: el calcetí. Efectivament, l’any 1974, la fàbrica de Marie Claire surt a un mercat en el que encara era neonat. A l’empar de la marca que havia donat prestigi nacional a l’empresa, es a dir, Marie Claire, es decideix que la marca amb que es vendran els calcetins s’anomenara Mister Kler, per semblança fonètica amb la seua germana major. Així, el 29 de novembre de 1976 quedava registrada la marca Mister Kler.





Ara sí, el creixement de l’empresa no podia continuar si les instal·lacions de la fàbrica es mantenien en el centre del poble. Ja s’havíen comprat els terrenys colindants; ja s’havia crescut en altura; i no quedava cap altra alternativa que traslladar-se de lloc. Per això, va començar a construir-se les instal·lacions en les afores del poble, en concret en el que hom anomenava les Tancades del Peiró Scala, sobre una superfície de més de 57.000 metres quadrats. El 23 d’abril de 1982, Celestino Aznar Tena, fill del fundador de la fàbrica i llavors president de l’empresa, inaugurava les noves instal·lacions. La inauguració tot just coincidia amb la celebració del 75 aniversari des que es va confeccionar la primera de les calces en la història d’aquesta empresa. Al mateix temps, aquella celebració era un tribut a tots aquells vilafranquins emprenedors que al llarg de tot el segle havien fet de Vilafranca un poble despert, emprenedor i mercantil.

El traslladament de la fàbrica a les afores del poble va portar canvis significatius en l’entramat urbà del poble. Al caliu de les noves instal·lacions de la fàbrica Marie Claire es van construir els carrers Reverendo Juan Puig, Morella i tota la resta i es va fer bascular el centre del poble des del nucli antic cap al que durant molts anys havien estat les afores del poble. L’ “allà fora” que dèiem fins fa poc, ha deixat de ser l’ “allà fora” per a convertir-se en el centre neuràlgic del poble.




<

Grans superfícies i mercat exterior, següent pas



Però si l’entramat urbà de Vilafranca es va modificar notablement en uns anys, quelcom semblant va succeir en la direcció de l’empresa. L’any 1985, Espanya entrava, junt a la veïna Portugal, en la Comunitat Europea, el que va permetre l’entrada de forts competidors europeus en el mercat nacional. Aquest fet, junt a la falta de recolzament clar al sector tèxtil per part del govern, van propiciar que la direcció de l’empresa es plantejara la necessitat de buscar alternatives. És a finals dels 80 quan es produeix una reorganització del grup empresarial i la família Aznar ven totes les seues accions a l’empresa britànica Harston. No obstant això, la direcció de l’empresa continuava sota la direcció de Celestino Aznar, nét del fundador. Per a quan es va passar des de la dècada dels 80 a la dels 90, ja s’havia produït el tan necessari “canvi de mentalitat” de l’empresa. Lluny quedaven ja els temps en que les calces produïdes en aquella petita fàbrica del carrer Alcalá es transportaven en mules i cavalls per a ser venuts a Castella i Galícia. Lluny quedaven també els temps en que l’abastament del mercat nacional era una fita a aconseguir. Ara, Aznar SA era la primera empresa de calces d’Espanya, gràcies al treball de centenars de vilafranquins. Però el temps estaven canviant i calia adaptar-se a les demandes del mercat per a no perdre la posició. Per això, la direcció de l’empresa optà pel manteniment del mercat tradicional, alhora que creà una xarxa de distribució nova per a les grans superfícies i les exportacions.

Avui, els articles que produeixen els operaris de Vilafranca es poden comprar indistintament en el Líban, Anglaterra o les Bahames. Després de 96 anys d’història, hom es troba que aquella petita empresa de calces s’ha convertit en l’empresa tèxtil més important d’Espanya i una de les més grans d’Europa. Segurament, la senyora Francisca, aquella dona que volia “ser fabricanta”, ni tan sols haguera sabut situar en el mapa els països en els que ara es venen calces i calcetins amb essència vilafranquina.























AJUNTAMENT
Benvinguda de l'Alcalde
Membres de la Corporació

ADMINISTRACIÓ
Tauler d'Anuncis
Organigrama
Urbanisme i serveis
Serveis Socials
Gestió Tributària
Impresos

INFORMACIÓ
Com arribar...
Festes
Associacions
Telèfons d'Interés
Botànica

ACORDS MUNICIPALS
Actes de Plens


SERVEIS
Enllaços



© Ajuntament de Vilafranca · Avd Llosar, 26 · 12150 Vilafranca (Castelló) · telf: 964441004 · info@ajuntamentdevilafranca.es

pàgina principal
Ajuntament Administració Informació Acords Municipals Serveis• Actes de Plens mapa del web
info@ajuntamentdevilafranca.es
Vilafranca dimarts, 13 de gener de 2009

Articulo no especifica la importancia que tuvo en la empresa el matrimonio formado por D Juan Antonio Aznar Iñigo y Dña Milagros Garcia Cabedo. No es de recibo ignorar la memoria de este matrimonio.

y llegaron los de ahora, con sus encargadillos y la cagaron
FIN.

joder que siniestro

Siniestro porque? es la realidad, encargadillos y sindicatos van a provocar su cierre, ni unos ni otros estan capacitados para sus funciones, es la realidad

Teniu tota la rao en lo d´els "encargadillos".

Y tu? si eres tan pito, porque no te pones en el sindicato y empiezas a apretar. Lo digo porque encargado es dificil, pero del sindicato.....Te apuntas al comité y te encaras a los que hay, haceis votaciones y si todos lo tienen tan claro como tu,seras el representante. Se supone que los sindicatos funcionan democraticamente. Solo faltara que alguien me diga que no. De todas maneras los que estan igual en ccoo que en ugt hace tiempo que estan, mucho tiempo y tal vez haria falta un cambio, no porque no sean validos sino por evitar que se quemen y el menimfotisme que genera el estar mucho tiempo en un cargo.

Pitos los que estan. Nunca he visto votaciones en los sindicatos de aqui para ver quien va a la lista del comite. Asi que eso de que son democraticos, es pura demagogia.

La historia de MARIE CLAIRE, es verdaderamente para escribir un libro.
Que en una poblacion del interior, mal comunicada a todos los niveles, creciese una industria de esta envergadura es algo inusual.

Creo que los anteriores propietarios la llevaron al mayor exito que podia alcanzar.

Hasta que se vendio a la multinacional y a partir de ahi, las cosas lamentablemente cambiaron mucho.

Y los actuales gestores ni saben ni pueden llevarla adelante.

Sera una pena, pero veremos a nuestra industria languidecer, y con ella nuestra poblacion y los que trabajamos actualmente creo qeu lo pasaremos mal.

Pues ahora hacen propaganda por la tele, ¿no dicen que no hay dinero?

Que re ton to que re ton to que re tooooooooooooooonnnntttttttoo que arribes a estar¡¡¡¡¡¡
Que saboc¡¡¡¡¡¡

Un poc de respecte no anirie malament.....

Fer un comentari de la realitat no es faltar al respecte. Si una persona no compren que la publicitat a nivell nacional a les cadenes es necesària per mantindre el nom de la marca es perque es ton to. Gracies a les publicitas són coneguts per tot el mon i l´empresa se manté mitjanament en temps de crisi com l´actual.
En canvi haver deixat perdre com a a campanya publicitaria el centenari d´una empresa ha sigut lamentable. Hagure publicitat el poble,haguer informat que Maricler es espanyola i de València, etc. etc. etc. Al metro a Barcelona només es veia publicitat de Filodoro......
I sí, l´amic anterior és amb tots els respectes ton to.
Tu de mi pots pensar el mateix. No me preocupe gens ni mica.

Espere que la historia no s´acabe a l´any 2010 i sobre tot perque el poble de tarugos que estem fets no fem res per sol.lucionar-ho.

Si tu estàs afiliat a algún sindicat el primer que tens que fer es dir que estàs interesant en presentar-te a les llistes. Així de senzill! O en el cas de que no estigues afiliat el millor de tot es preguntar per aquell que te interese més.
No et cregues que la gent es pega per anar a la llista.

antes igual no ,ara segur que si.... si son els ultims que eixen si hi ha ERE. segur que tindràs la llista plena

Realment penseu que hi ha temps per a tornar a fer votaes de comite?, en cas de que arriben, esperem s´esfumen els que hi han perque ja veiem que hi fan

Al sindicats de los Subnorm pensu que tu se

Yo no estoy afiliado a ningún sindicato pero si puedo contar que si que me han pedido si queria formar parte de una lista para formar parte del Comité de Empresa y dije que no porque es mejor ver los toros desde la barrera,pero tuve otra experiencia que hice un curso de formación de fontanria con CCOO y nos pasarón un papel para firmar y completar la lista para las elecciones y la mayoria no sabiamos que era para hacer la lista y cuando nos dimos cuenta estabamos en una lista sindical sin saberlo ,por lo tanto todos los sindicatos no actuan de la misma forma.

SI LA ECONOMIA DE TU CASA LA LLEVAS COMO PARECE TU TAMBIÉN TE ENCONTRARAS CON GRANDES PROBLEMAS FINACIEROS,SI NO SABES COMO FUNCIONA UNA EMPRESA O UNA CASA EN VEZ DE DECIR TONTERIAS EN ESTE FORO RECICLATE PUES EN PRESUPUESTO DE UNA EMPRESA ES PARECIDO AL DE UNA ECONOMIA DOMESTICA Y POR ESO PASA LO QUE PASA SE HA VIVIDO POR ENCIMA DE NUESTRAS POSIBILIDADES,

Erase una vez un señor qué vio que la mujer tenia frio en las piernas ella se llamaba MARIE CLARIE" y penso como solucino el problema de mi mujer y que tendran otras mujeres y comenzó haciendo con tela de saco unas medias pero vió que no eran muy flexibles y se rompió el coco pensando tiene que cubrirse las piernas con algo que sea flexible y suave y descubrio la tela elastica que llevan ahora las mujeres y que embellecen sus piernas.

Y colorin colorado este cuento se acabado.

Ahora tomate la leche calentita y a la cama

Al anterior: si al menys tingueres gracia ...

Gracia toda la que mi niño quiera

LA HISTORIA ES MAS SERIA DE LO QUE CUENTAS SI LA EMPRESA LA FUNDO LA MADRE Y Y PADRE DEL QUE TODOS CONOCEMOS CELESTINO AZNAR INIGO ,PERO LA EMPRESA LA LLEVARON TODOS LOS HIJOS PERO EL MÁS AVISPADO EL PADRE DE CELESTINO Y JUAN ANTONIO AZNAR SU TIO A PARTARON A LOS DEMÁS HERMANOS JOSE Y LUIS AZNAR ESTE SI QUE TENIA UNA VISIÓN EMPRESARIAL PERO AL RESTO DE LA FAMILIA SE LOS QUITARON DE ENCIMA PARA PODER HACER Y DESACER A SU GUSTO TOMO EL RELEVO CELESTINO HIJO "CELES" Y SIEMPRE A TENIDO SUERTE QUE HA TENDO TECNICOS MUY BUENOS JAVIE SENAR, VICENTE ALBERO ESTOS SEÑORES SI QUE LEVATARÓN LA EMPRESA PERO EN EL AÑO 1992 CUANDO ENTRAMOS AL MERCADO EUROPEO SE ASUSTARON POR SI NO PODIAN COMPETIR Y VENDIO LA EMPRESA A LOS INGLESES SIN COMENTAR NADA A NADIE NI AL COMITE NI A NADIE SE LLENO LOS BOLSILLOS Y NOS DIO UNA PATADA A TODOS AL TRASERO ,LOS INGLESES ERAN FINANCIEROS Y UTILIZABAN A LA EMPRESA PARA TAPAR OTORS AJUGUEROS FINANCIEROS DE OTRAS EMPRESAS HASTA QU NOS VENDIEROS A OTROS GRUPOS FINACIEROS QUE ESTOS FUERON HACIENDO MAS GRANDE EL AJUGUERO HASTA EL AGOSTO DEL 2005 QUE NOS COMPARON LA ACTUAL DIRECCION QUE TODOS YA SABEMOS EN QUE CONDCIONES LA COGIERON DE MOMENT HA PASADO CINCO AÑOS QUE SABEMOS LO QUE PASA PORQUE ESTOS SEÑORES AL IGUAL QUE TODAS LAS EMPRESAS EN ESTOS MOMENTOS LOS BANCOS NO AVALAN POR NO TENER NINGUN PATRIMONIO QUE LOS RESPALDE COMO O TENIA LA ANTERIOR DIRECCION Y ADEMAS CON LA CRISIS QUE HAN CREADO LA DERECHA ECONOMICA PARA PODER SACAR TAJADA DE LOS MAS DEBILES QUE SON LOS TRABAJADORES ASI NOS VA HASTA AHORA VILAFRANCA HABIA SIDO LA GRAN SUIZA TODO EL MUNDO VIVIAMOS POR ENCIMA DE NUESTROS SALARIOS Y POSIBILIDADES Y NO NOS MOLESTABA NADA NI NADIE EL QUE MÁS Y EL QUE MENOS HACIA TRAQBAJO NEGRO A CASA HACIENDO CALCETINES Y NO PASABA NADA OS ACORDAIS? .

Efectivament, llevat que te falten prou h del verb haver, no hi ha res a dir. Però ara que farem????? busquem un gerent nou que llevafums, elimina amigatxos i espavilagossos??? on el trobarem??????

Que bueno llevan desmenuzando la vida dse estas advenizos empresarios un mes y más y ahora todos a la cama que mañana les contamos la de los tres cerditos

En los años 80, en la fabrica de medias sobraba mucha gente (como ahora), pero el empresario monto la fabrica de calcetines y la gente se recolocó.
Ahora, lo que tendrian qeu hacer los actuales propietarios es diversificar y montar otra fabrica de distintos productos para recolocar a la gente que sobra en la actualidad.

Ahora las mujeres llevan menos tela encima las brgas son hilos lo otro igual para que van a contrtar más personal si la mtela a trabajar es menor. Mejor cuentenos un cuento

Al marzo es cuando nos vamos al carajo???????????
ya falta menos.............

Te voy a contar lo que el viento se llevo

no es para tomarselo en broma

yo no quiero ni imaginar que sera de esta comarca si finalmente ocurre lo qeu se viene presintiendo.

igual son habladurias de donde ha salido el rumor? de ser cierto seria terrible pues hay mucha gente joven con hijos que mantener trabajando

TODOS SABEMOS QUE VA A OCURRIR ALGO GORDO LO MALO ES QUE NO SABEMOS LO QUE. HASTA EL 20 DE FEBRERO A SUFRIR LO PEOR DE TODO SERIA LA SUSPENSION DE PAGOS QUE ES LO MAS PROBABLE. MAL MAL MALO.

que han hecho con los millones de euros que les han inyectado la diputacion de castellon y la generalitad? y el sindicato? esta de vacaciones permanentes? no esperaran que venga ZP a solucionarlo?

LOS SINDICATOS NO PUEDEN HACER NADA HASTA QUE ELLOS NO SE PRONUNCIEN Y ENTONCES YA NO HAY NADA A HACER TIENES EL EJEMPLO DE TODA ESPAÑA. LO QUE NO COMPRENDO COMO LAS EMPRESAS TIENEN TODO EL APOYO DEL GOVIERNO,

entonces para que estan liberados y tienen tantas horas

El problema son trabajadores que no han ido al repaso de Lidón como tu: GOBIERNO SE ESCRIBE CON B.

creo que a partir del lunes próximo va a cambiar la historia de marie-claire. El lunes ya esta cerca.

Ahora coge acuestate y lee CAPERUCITA ROJA Y TU CON MEDIAS

Ala pues, ya podemos coger el rosario de filigranas que compramos en la escursión a toledo y empezar por los misterios dolorosos.....
Puedes concretar un poquito mas corazón...¿que novedad tienes que no has podido guardarte para otra ocasión?????

Tranquilo que mañana te cuento la de los tres Mosquetros y Zapatero

Mejor cuenta el pepebabá y los cuarenta ladrones que es mas bonito.
O el de la ritita presumida.
O el blancafabra y las siete loterias.

o el de zp y sus 4000000 millones de parados

Tant en 2005 com en 2009 líntervençio de Fabra ve permetre la continuitat de l´istoria de la marie claire, aiço no es un conte es una realitat

Dis-li que te subvencione unes classes al repàs de Lidón o a ca Vidi. Perque fas més faltes per paraula que gaviotes del pp volen per tan casa.
Adeu.
Esperem que les noticies que ens han de donar hui,no siguen tan greus com les esperem.
Sort

Mas valen gaviotas, que buitres carroñeros que vuelan por tu casa.

Pues igual son tan marranas y tan carroñeras las gaviotas como los buitres, si te fijas están en todos los vertederos. Lo digo solamente porque, si hubieras aprovechado tu estancia en la escuela y estuvieras mínimamente informado lo sabrias, tendrias una mente más abierta y no harias tantas faltas de ortografia, que dan mucho a entender con que tipo de interlocutor estos dialogando.
Ahora ya puedes comentar lo que te de la gana. Apretar las teclas del ordenador es muy fácil. Lo otro ya es más complicado, me refiero a lo de la falta de educación y de ser corto de gambales.

Politiqueos aparte, ¿alguien sabe lo que pasó ayer con los sindicatos ???

De politiqueos nada, descripción clara y simple de la situación.

Descripción clara y simple de que?

Clara la Media transparente y de buena acogida a la pierna y dejar ya de dar la lata que vais a hacer un serial PESADOOOOOOOS

EN SERIO, ¿SE SAP ALGO DE LO QUE HA PASAT EN LA REUNIO DELS SINDICATS DEL DILLUNS ?

dema es la reunio

Estem a la espera....

BOOOOOOOOOOOOOM, ya ha explotado

se sap algo??

ai ai

donde esta el dia 18???

Por desgracia llego lo que se comentaba, esos que se creen más listos que ninguno que dicen ahora de sus "cuentos"

J.MESTRE CASTELLÓ ?
El pasado 25 de mayo, la Generalitat y la diputación salieron al rescate de la empresa textil Marie Claire y pusieron a su disposición un aval de dos millones de euros para que pudiera completar su plan financiero. Pues bien, la histórica firma eludió finalmente utilizar esta ayuda pública por ser "innecesaria", según admitieron ayer fuentes de la compañía. Marie Claire acaba de presentar un expediente de regulación de empleo de extinción que afecta a 225 trabajadores de las factorías de Castelló y Vilafranca.
La empresa ya aplicó otro proceso de extinción de contratos en febrero de 2009 por que el que acabaron en la calle 92 trabajadores. Tres meses después las administraciones públicas firmaban con ella un aval de 2 millones. La firma requería 9 y 9,5 millones para su programa financiero, y tal como explicaron ayer desde la dirección, la compañía contó con suficientes garantías para poder obtener esta cantidad de los bancos.
Ahora, Marie Claire prevé el despido de otros 225 empleados. Ayer informó en un comunicado que los trabajadores pertenecen a los dos centros de trabajo (Vilafranca y Borriol) y que el expediente abarca a las áreas productiva, logística, administrativa y de ventas. "Tras esta acción la empresa considera que ha finalizado el proceso de reestructuración que ha venido ejecutando durante los últimos cinco años y que le permitirá afrontar los próximos ejercicios con una estructura acorde a los niveles actuales de demanda, que se ha visto muy afectada durante los dos últimos ejercicios como consecuencia de la crisis de consumo", añadieron las mismas fuentes.
Tras la ejecución de la medida, mantendrá un nivel de empleo de 650 personas, la mayoría de las cuales pertenecen al centro de trabajo de Villafranca, donde se encuentra ubicada la fábrica de medias y calcetines.

Y? tot el que has dit ja ho sabiem pel diari. Ara que ens pots contar més de nou.

Que trist es trobar-nos en aquesta situació....Aço perturbarà la vida diaria: festes, ambient, ilusió, alegria...
Esperem que millore i que només siga un susto¡¡¡¡

y colorin colorado este cuento se acabado

alguien podría contarme que paso ayer en la reunión de los alcaldes de la comarca? no se reunían ayer para hablar del tema de la fábrica? que acordaron, nos han dao alguna solucion para toda la gente que nos vamos a ir a la calle? como piensan dar vida a esta comarca?

paredando piedra en seco....

comarquesnord.cat, Vilafranca
dilluns, 22 de febrer de 2010

Alcaldes de municipis de Els Ports, l’Alt Maestrat i també del Maestrazgo de Terol, es reunien aquest dilluns a Vilafranca a petició de l’Alcalde, Óscar Tena per analitzar la situació que es crearà a la zona amb l’ERE presentat per l’empresa Marie-Claire i que pot afectar a 110 persones a la planta de Vilafranca.

Óscar Tena feia un ampla exposició de la situació de Marie-Claire i posteriorment s’obria un interessant debat entre els assistents. La preocupació per la falta d’expectatives davant d’una situació així és general a la zona. Moltes famílies de les comarques del nord tenen en la fàbrica de la Marie Claire el seu principal suport, sobretot de Els Ports, però també de comarques veïnes. La Iglesuela del Cid, municipi turolenc situat a només 10 quilòmetres de Vilafranca compta amb més de 50 persones que estan treballant a Marie-Claire.

A la reunió es decidia crear una ‘taula de treball’ en la que a banda de representants dels municipis de la zona, tinguen cabuda les 3 administracions superiors, la provincial, l’autonòmica i la nacional, per tal d’analitzar la qüestió i potenciar la zona amb la materialització de molts projectes que encara estan pendents. Vilafranca, per exemple, està lluitant per al construcció d’una Residència i Centre de Dia i demana que s’ajude des de les administracions per completar aquesta infrastructura amb la que es pot generar ocupació.

Des de la Mancomunitat Comarcal Els Ports es creu molt necessari insistir en pressionar a les administracions per a que projectes com la millora de carreteres, la millora en la sanitat, l’educació, la formació o el recolzament al sector agropecuari siguen una realitat.

Els Alcaldes de la zona, tal i com es manifestava a la reunió celebrada a Vilafranca, consideren fonamentals aquestes mesures per al desenvolupament d’aquestes terres a cavall entre les províncies de Castelló i Terol.

¿Pero tu te crees que los alcaldes son dioses o que? Haran lo que podran, que ya lo estan haciendo.
Lo que podriamos hacer es empezar a decir ideas por nuestra cuenta, que seguro que hay de buenas, y no a decir tonterias. Este foro puede ser un buen sitio, pero sinceramente preferiria el del facebook del ayuntamiento.

Pues eso,para ver si vemos el careto de que opina.... ai ai

Desgraciadamente ha tenido que llegar un posible desastre economico para que los villafranquinos empezemos a ver la realidad de la coorporacion municipal.

Que passe, que ara que veus que s´acabe el lloc de treball busques culpables??? Ara????? Que guanyeu cargant-li la culpa a la corporació municipal???? Us quedeu més tranquils o que ????
Cuidado con los perros sumisos, mientras se les da la comida y se les cuida, en cuanto cambian sus circusntacias muerden a sus dueños.

el alcalde no es culpable de la crisis y me temo que desgraciadamente va a ser imposible reactivar la zona pues la mayoria de poligonos industriales de la provincia mas de la mitad de las naves han cerrado

el alcalde es bastante responsable de la situacion que esta atravesando este pueblo.donde esta el poligono?no creeis que alguien hubiera invertido en el en tiempos en los que todo iba sobre ruedas,donde esta esa empresa que la generalitat prometio sobre material eolico,puede que en les coves de vinroma???hablo fabra y dijo muchas verdades sobre nuestro alcalde,cuando ha dado la cara?mucho prometer y nada de nada,creo que mucho museo de la piedra en sec pero dentro de unos años caera iwal que caen las paredes porque en este pueblo no quedara ni dios.en las elecciones prometio un invernadero forestal y no se ha sabido nada de el,y muchas otras cosas,para dar empleo y de momento nada de nada,

por fin alguien que dice las cosas claras

que responsabilidad tiene el alcalde en una decisión
de una empresa privada??
si estuviera hecho el poligono, ya estaria todo solucinado??
como si montar una empresa tal como estan las cosas, fuera
tan fácil.

Si la administración local no tiene responsabilidad, porque el alcalde pide responsabilidades a las otras administraciones?. si hubiera estado antes el poligono alguna empresa se habria instalado no? pero este ayuntamiento solo tiene en el punto de mira la piedra, la piedra y mas piedra, los vilafranquinos ya estamos cansados de tanta piedra

bien bien y bien

por que no se responsabiliza más a la empresa de esta
situación, en el que un 40% de su plantilla son cargos
intermedios que no producen y suponen una sangria para
la misma?? de ahi vienen todos los problemas.

la empresa tiene su parte de culpa pero el alcalde mucho prometer y prometo y nos hemos quedado solo con la piedra en seco

el alcalde ha hecho cosas buena y otras menos buenas,
pero responsabilizarle de este tema, me parece surrealista.
parece que alguien esta demasiado obsesionado con que el
alcalde tiene la culpa de todo.

nadie ha dicho que el alcalde tenga la culpa de todo y menos de la crisis

DESDE TIEMPOS DE ROGELIO EN ESTE PUEBLO NO SE HA HECHO NADA O PRACTICAMENTE NADA,MUCHA PIEDRA EN SECO PERO LA GENTE DE VILAFRANCA ESTAMOS MAS QUE HARTOS,NOSE QUE EMPLEOS HA CREADO ESTO,QUE VERGONZOSO.MEJOR DICHO POR CULPA DE ESTO CUANTOS NO HA CREADO...

si que se han creado puestos de trabajo cuantos trabajan en el ayuntamiento para un pueblo de unos 2500 habitantes? tanto trabajo hay? porque cuando vas a por un documento te dicen vuelve mañana que fulanito ahora no esta? donde estan? que no sera que se han ido a desayunar? hace muchos años con mas habitantes y ningun ordenador en la oficina del ayuntamiento trabajaban cuatro y el secretario y cualquier asunto te lo solucionaban al momento

DESDE TIEMPOS DE ROGELIO HAY UN EMPEÑO EN EL AYUNTAMIENTO Y QUE SE ESTA DEVOLVIENDO RELIGIOSAMENTE DESDE QUE CAMBIO LA COYUNTURA POLITICA. RESPECTO AL TEMA DE LA PIEDRA EN SECO ES UNA ALTERNATIVA TURISTICA AL FUTURO DE NUESTRO PUEBLO. PORQUE SI SE ACABA MARIE CLAIRE HAY TRES OPCIONES: VENTILADORES, LIMPIAR CU LOS EN EL ASILO O EL TURISMO. LA PRIMERA YA TUVIERON SUERTE UNOS Y SE HAN COLOCADO. LA SEGUNDA ESTA POR VENIR Y LA TERCERA HAY ALGO POR AHI, GRACIAS AL ESFUERZO SOBRE TODO DE OFICINA DE TURISMO Y CUATRO CASAS RURALES.

NO ESPERES QUE VENGA AQUI LA CITROEN, LAS CERAMICAS O UNA EMPRESA DE OTRO TIPO PORQUE AQUI ESAS EMPRESAS NO SON RENTABLES.ESO ES LO QUE HAY.
POR TANTO ES VITAL QUE NO DESAPAREZCA LO QUE TENEMOS.

AHORA, PELANDO EN ESTE FORO NO SOLUCIONAREMOS NADA

como cargos publicos que son, nosotros los contribuyentes tenemos derecho a opinar

tranquilo la piedra no desaparecera pero de ella tampoco comeremos

entonces para que un poligono industrial?

la pedra en sec, es tan sols una alternativa més, no crec que
haja portar res ruin

viure alguns del cuento

jo també crec que en el ajuntament, hi ha massa gent treballant....

si massa gent pero no treballant pero si cobran crec que solo hi ha faena pa tres hi ha mes de 10

Y SI MONTARAN UNA CADENA DE PRODUCTOS CÁRNICOS?? DESDE MATADERO INDUSTRIAL, FÁBRICA DE EMBUTIDOS, SECADERO..etc.. EL CLIMA ES IDEAL, Y COMER SIEMPRE SE COME, ADEMÁS LAS GRANJAS DE LA ZONA PODRIAN ABASTECER.

Aún hay quien piensa en positivo. Es algo que se debe tener en cuenta

A Benassal al matadero de conills n han tirat a la mitat. Ademés això ja se feia a la xorisseria, actual ferreria de la carretera i no va resultar...