la Salzadella - Castellon

Borrado por el usuario.

Podries donar una mica més d´informació i ser una mica més seriós/osa

qui és eixe castellano? D'on és de toledo, de ciudad real, de Burgos...No'l conec; a la guia no apareix i... qui lo perseguix? la Guardia civil?

Borrado por el usuario.

Ves en conte!! JODER se diu FOTRE, a vore si t'acacen

Borrado por el usuario.

Borrado por el usuario.

És lo mateix; dos denominacions, la mateixa llengua;

ara voras tú com començarà un debat sobre açò

En realitat no hi ha cap debat.... ací estan les variants que hi ha de la llengua sobre el mapa:



Son accents diferents d'una mateixa llengua...al igual que qualsevol altra (p. ex. el castellà argentí no és igual que el d'andalusia o l'anglés d'anglaterra és completament diferent de l'australià)

Ja, però ho dia pq sempre hi han alguns que no estan d'acord i comencen los romanços en torn a això

Com vullgues

Aço del foro es l'hostia, com per a escriure no cal identificar-se o es pot posar un nom cualsevol, pos .....pam, es fique una linea de cualsevol cosa, siga veritat o siga mentida, i a liarla.

El foro es un lloc molt important per a denunciar coses i més en l'auge que ara té al poble, per tant, jo demanaria a la persona o persones que escriuen per denunciar algo, com en este cas, que donaren més dades o que expliquen de manera més extensa el seu problema, per poder fer un debat i uns comentaris en fundament, ja que si no, açó es parlar per parlar (o escriure per escriure) que no va a cap puesto. (Bueno sí, a pujar les estadístiques).

Tú si que no tens lliga, si fas eixos raonaments de xiquet i ni t'identifiques... que pretens?

Si et dic que soc Hercules Poirot, el meu comentari te mes lliga?
Un altre deslligo, però...bò es clar que pots participar amb llibertat, però si vols debatre de veres fica coses amb substancia.
Per lo caure'm bé, doncs jo que sé, no et conec.
I lo de xiquet a lo millor no va amb lo cos, si no amb lo cervell!

es lamentable la forma de pensa dels independistes.
lo unic que estan crean es separatisme i enfrontamens.
el castella es la llengua reina del nostre pais i en lo valencia lu unic que fas es riure una vega que ten vas a castello.
que la nostra llengua siga el valencia vale pero la verdadera llengua es el castella.
arriba españa

Estic totalment d´acord amb lo que dius....Ole intervenció!

"es lamentable la forma de pensa dels independistes.
lo unic que estan crean es separatisme i enfrontamens.
el castella es la llengua reina del nostre pais i en lo valencia lu unic que fas es riure una vega que ten vas a castello.
que la nostra llengua siga el valencia vale pero la verdadera llengua es el castella.
arriba españa"

Bienvenido a la república independiente de tú casa

"pero la verdadera llengua es el castella"

I les altres son de mentira...

""català i valencià son la mateixa llengua" (ni els estudiosos del tema es fiquen d'acord, i tu tens la soluciò tan ràpida i fàcil?!)"

La Universitat d'Alacant recuperarà en els seus estatuts l'expressió «acadèmicament català» per a referir-se a la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, tal com establix el Decret 47/2008 de la Conselleria d'Educació, en aplicació d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

EFE La disposició, publicada hui en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, modifica el decret 73/2004 del Consell, que va aprovar l'Estatut de la Universitat d'Alacant sense l'esmentada referència.

Fonts de la institució han recordat que l'article modificat és el 2k, en el que es llig: "Potenciar el coneixement i ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l'Estatut d'Autonomia".

El text aprovat inicialment pel Claustre de la Universitat incorporava a eixe punt l'expressió: "acadèmicament català".

La supressió d'estes paraules va portar a la Universitat d'Alacant a interposar un recurs contenciós administratiu contra el decret del Consell al maig del 2004.

La Sala de la Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va dictar una sentència el 20 de juny del 2005 estimant el recurs i donant la raó a la Universitat d'Alacant.

En la sentència, la Sala declarava contrari a dret la supressió d'estes paraules i anul·lava i deixava sense efecte la modificació de l'article.

El TSJCV arreplegava la jurisprudència del Tribunal Constitucional, segons la qual són els propis Estatuts els que establixen en l'àmbit acadèmic l'equiparació entre el valencià i el català, considerant que la sentència té el seu suport en el Dret d'Autonomia Universitària.

Amb el decret aprovat per la Conselleria d'Educació, la Universitat d'Alacant podrà incorporar en el seu Estatut l'expressió "acadèmicament català" per a referir-se a la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

Perdone monsieur, però discrepo:

1416
Traducció occitana d’un sermó de sant Vicent Ferrer, predicat a Tolosa de Llenguadoc (citat per A. Ferrando Francés, op. cit.):

[…] in vulgari catalanico sive valentino […]

1500
Bernat Fenollar i Jeroni Pau, Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (Mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana a juí del reverend prevere mossén Fenollar e misser Jeroni Pau e altres hòmens diserts catalans e valencians e prestantíssims trobadors), editades per A. Badia i Margarit, Barcelona, 1999:

[regla 291]: reyna e regina tot se pot dir, mas lo vulgar català e valencià és dir reyna, car regina no•s diu sinó en cobles o per trones per los predicants la paraula de Déu, com ara: “Oh, Regina del Cel…”

1575
Onofre Pou, Thesaurus puerilis, València:

Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.

1926
Antoni Ma. Alcover, Francesc de B. Moll (i Manuel Sanchis Guarner), Diccionari Català-Valencià-Balear. Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns, i del parlar vivent al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les Illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alguer de Sardenya, Palma de Mallorca, 1926-1968, deu volums.

1962
Lo Rat Penat, Concurso literario permanente mensual, reproduit a Buris-ana (març 1962), núm. 56, p. 3 (Lo Rat Penat anuncia el tema per al mes de març):

Recordamos que el tema para el mes en curso corresponde a “aspectes sobre l’economia d’un producte agrícola (taronja, ceba, arròs, cotó, blat, dacsa, etc.”. Los trabajos que opten al concurso habrán de ser escritos en catalán-valenciano […]

I un llarg etc.

ACORD DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL), ADOPTAT EN LA REUNIÓ PLENÀRIA DEL 9 DE FEBRER DEL 2005, PEL QUAL S’APROVA EL
DICTAMEN SOBRE ELS PRINCIPIS I CRITERIS PER A LA DEFENSA DE LA DENOMINACIÓ I L’ENTITAT DEL VALENCIÀ
ANTECEDENTS
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ens normatiu del valencià, segons establix la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, té entre les seues competències la de «vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat» (art. 7.d).
D’acord amb l’article 4 de la mateixa Llei, l’AVL en les seues actuacions s’inspirarà en els «principis i criteris [...] que es desprenen del dictamen aprovat pel Consell Valencià de Cultura [...] que figura en el preàmbul de la llei», el qual, pel que fa al nom i a la naturalesa del valencià, establix el següent:
a) «El nostre Estatut d’Autonomia denomina “valencià” a la llengua pròpia dels valencians, i per tant este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional, sense que tinga caràcter excloent.»
b) «L’esmentada denominació “valencià”, i també les denominacions “llengua pròpia dels valencians” o “idioma valencià”, o altres, avalades per la tradició històrica valenciana, l’ús popular, o la legalitat vigent, no són ni han de ser objecte de qüestionament o polèmica. Totes servixen per a designar la nostra llengua pròpia.»
c) «El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’Autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia.»Partint d’estos principis, el Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del 19 de desembre del 2003, va aprovar una Declaració institucional sobre el nom i entitat del valencià i sobre la normativa oficial vigent, en la qual s’establien, entre altres, estos postulats:
1. «La denominació de valencià és tradicional, històrica, legal, estatutària i, per tant, la més adequada al marc institucional.»
2. «Esta denominació no és incompatible ni ha d’entrar en contradicció amb altres denominacions també tradicionals, històriques i legals, que rep la llengua pròpia dels valencians.»
3. «El nom de la llengua i la seua naturalesa no han de ser objecte de polèmiques inútils ni de cap classe d’instrumentalització cultural, social ni política, ja que això només contribuïx a fomentar la desunió entre els parlants, a dificultar la promoció del seu ús i a obstaculitzar la seua normalitat plena.»
4. «La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders públics per a difondre el valencià fora del nostre àmbit lingüístic tenen tot el reconeixement de l’AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusió de la nostra peculiaritat idiomàtica i s’han d’ajustar a criteris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador.»
A més, en el punt 5 d’eixa mateixa Declaració, s’anunciava un dictamen més detallat i precís sobre les qüestions anteriors, alhora que, en el punt 6, l’AVL demanava «a les institucions públiques ser consultada en tots els casos en els quals es legisle o es prenguen iniciatives sobre el valencià, en allò que afecta les competències legals que té atribuïdes».
En virtut de tot el que antecedix, atesos els articles 4, 7.c i 7.d de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Ple de l’AVL, en la reunió del 9 de febrer del 2005,
ACORDA
1. Aprovar, amb caràcter prescriptiu, el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià, que s’adjunta.
2. Publicar-lo, atés el que establix l’article 26 de la Llei 7/1998, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana als efectes prevists en l’article 5 de la mateixa Llei.
3. Comunicar-lo al Govern Valencià i a les Corts Valencianes.
4. Transmetre’l al Govern d’Espanya, al Congrés dels Diputats i al Senat, així com a les altres entitats normatives de les llengües de l’Estat Espanyol.
5. Difondre’l entre la societat valenciana i, molt especialment, entre les universitats i totes les entitats que s’ocupen de la promoció del valencià.

més...

Les Normes Ortogràfiques de Castelló, o simplement Normes de Castelló o Normes del 32, són unes normes ortogràfiques elementals, que segueixen, bàsicament, les normes fabrianes, adaptades al valencià. Aquestes normes les van signar el 1932 les més importants institucions culturals del País Valencià.

En certa manera, les normes troben un compromís, en el sentit que respecten en essència l'estil i les normes fabrians, però permeten l'ús d'idiosincràsies valencianes. És important destacar que no són unes normes ortogràfiques completes; són simplement una guia. De fet, la situació del valencià estàndard actual segueix esta guia aproximadament, però és important tindre palés també que algunes coses que es consideren no ortogràfiques hui en dia (com, per exemple, atre per altre) es permetien a les Normes de Castelló. De manera inversa, alguns mots acceptats per l'AVL actualment, no estan en l'esperit de les Normes.

Personalitats que signaren l'acord

Francesc Alcayde Vilar
Maximilià Alloza Vidal
Francesc Almela i Vives
Pasqual Asins Lerma
Joan Beneyto i Pérez
Francesc Bosch Morata
Francesc Caballero
Emili Calduch Font
Francesc Carreres
Salvador Carreres Zacarés
Angelí Castanyer i Fons
Lluís Cebrián Ibor
Lluís Cebrián Mezquita
Emili Cebrián Navarro
Manel Cervera
Enric Duran i Tortajada
Ferran Escrivà Cantos
Francesc Figueras
Lluís Fullana Mira
Honori Garcia i Garcia
Francesc Garcia Gascón
Josep Gasch Gasch
Emili Gómez Nadal
Constantí Gómez Salvador
Nicolau Gómez Serrano
Salvador Guinot Vilar
Ramon Maria Huguet Juan
Gaietà Huguet i Segarra
Antoni Igual Úbeda
Eduard López-Chávarri
Miquel Martí Esteve
Eduard Martínez Ferrando
Francesc Martínez i Martínez
Felip Mateu i Llopis
Enric Navarro i Borràs
Bernat Ortín Benedito
Josep Pascual Tirado
Miquel Peña Masip
Adolf Pizcueta i Alfonso
Joan Baptista Porcar
Ferran Pròsper Lana
Joaquim Reig i Rodríguez
Lluís Revest i Corzo
Àngel Sánchez Gozalbo
Lluís Sales Boli
Carles Salvador i Gimeno
Vicent Sanchis Sugráñez
Manuel Sanchis Guarner
Josep Sanchis Sivera
Ricard Sanmartín i Bargues
Joan Simón i Matutano
Enric Soler i Godes
Llorenç Sorlí i Ballester
Manel Tetuà Cases
Maximilià Thous Llorenç
Leopold Trénor i Palavicino
Emili Vilella Garcia
Ignasi Villalonga i Villalba

https://a.wikipedia.org/wiki/Normes_de_Castell%C3%B3

https://ww.avl.gva.es/premsa.asp?id=128

em pareix bé, però crec que no estic ficant tota esta afirmació per fer polèmica si no pel fet de debatre en si, ja que tots aprenem una mica més amb estos debats amb arguments. I sí, sempre amb respecte... al qui te respecta