Un Templu en Xàlima, por Gonzalo Martin Dominguez !! UN TEMPLU EN XALIMA !! Articulu de Gonzalo Martin Dominguez: Sé a que me expoñu, pero tiña que idelo, desde piquininu, cumu a mutus nos falorin de Xàlima, de os seis texoirus, de os lagus que escondi, de bruixas, de lobus, de a ermita i de a neveira. Culpaban a esi monti dos airis fortis. A "ermita" a chigui a coñocel cun un-a esquina de mais de tres metrus i rematà con un frisu. A paré do nor-esti con metru i meyu. Entre as rachela das peiras, mui ben labràs, mitiamus papeis de recordus cun un mensaji. Cuandu fundì aquela Asociacion de "Amigus de San Martin" i dandu vodis por toos lugaris que miran a El, subimus hasta a ermita i con Jesus o de Tia Jacinta, celebramus un-a misa i abrazaus desde as alturas, vulviamus a miral a o ceu i tamen o ampliu horizonti dondi durmian i chillaban os recordus de toos os que un dia mirorin a El. ( vereis en as fotus de esi dia). Don Eduardu, cura que foi en o lugal i que nacei en Fuenteguinaldo, en os mutus paseus que se daba por os jardis do "Vaticanu",propieai de Don Clementi, chegò a propoñel a os que le acompañaban de baixal as peiras da "ermita" i da neveira a o lugal i con elas fel un campanariu en as escaleiras da Igleixa. ( menus mal que aquela idea, nun prosperò). XALIMA piramidal, desde millòs de anus estaba cargà de misterius. Chea de montis, chàs i fontis, acercaba esis enigmas a nosus antepasaus que sòlu vian os fenòmenus naturais dirigius por diviniais, de aei que en un llanu elis mirorin mais cerca o ceui pa invocal i dal gracias levantorin un TEMPLU dedicau a o Dios SALAMATI. Un ara votin, encontrau en Villalba (términu de Vilamel) i guardau en caxa dos Ojestus, asi o demostra, estandu ei entre os que pensan que "Salamanca" ten origin en o nomi de esi Dios. Esti veràn cargau de forza, sintimentus e ilusion,i apoyandu a os que siguin mirandu a El, con meis 76 anus, subì hasta a "ermita". Carlus o Alcaldi me falò que con obreirus do paru i temendu que con novus camiñus siguiran levandu peiras, se habia decidiu a levantala. Nun era un soñu, cumprubi que era un-a realiai. Alì dondi fai milis de anus, nosus antepasaus levantorin un Templu, otra civilizaciòn cristiana a cunvirtì en "Ermita". Mui poicu sabemus de ela, de quin a habitò i a que santu estaba dedicà. ( San Sebastian, San Blas, Santa Clara, San Casianu............. Le prupuixi, que pa respetal a os primitivus, desde agora, que desaparecera o términu "Ermita" i sì TEMPLU dedicau a o Dios XALAMATI i dentru de él, un-a réplica en o frontal principal de un ARA semellanti a que temus en o Palaciu dos Ojestus. Un-a chamà anual a toos os lugaris incluius de Portugal, nos sirviria pa unirnus mais, vertendu en esi dia, tradiciòs, folklori, venta, sintimentus i abrazus. Se cunsiguira alternandu lugaris o fendu en Santa Clara, entre os roblis un-a gran concentracion. Tantu da "ermita", cumu da Neveira san levau peiras, si huberan tiu un bo camiñu, quearian mui poicas. Alabu o momentu de esta iniciativa, que tamen debi chegali a Neveira. Solu lamentu a ausencia de arqueologus, arquitectus i otrus intindius. Elis huberan axuau a esis homis que mirandu as peiras as van colocandu dondi les pareci. Sua voluntai fain que volvamus a miral o pasau i sigamus soñandu. Un hosu petrificau encontrau alì i que so levò Don Samuel pa o seminariu da Ciai i duas calzàs, un-a desde San Martin i otra desde Vilamel, dan prueba da antiguai e importancia de esi TEMPLU. VAMUS A CUIDALO. Firmado: Gonzalo |