Terrassa - Barcelona

Una nit molt fosca,
d'un hivern glaçat,
l'avi vell s'escalfa
vora del fogat.
Tres bailets l'envoltan,
son rossos infants,
que tot rien li diuen
-avi, ¿perque no ens
expliques la historia
de moros i cristians?-...
¿.................?

Continuo escrivint en catalá, pero no el domino gaire bé. Espero que em perdoneu per les faltes.
El text que he escrit es una poesia que em recitaba la meva mare quan jo era petita. Malauradament ja fa anys que ella em falta. Ultimament no paro de recordar aquest fragment de la poesia, pero soc incapaç de recordar com segueix i tampoc conec l'autor. Ho he intentat buscar a les biblioteques, pero sense cap resultat. També he entrat a foros literaris, que m'han "atapait" el correo amb missatges que no tenen res a veure amb la meva solicitut, aixi que he optat per entrar en aquest foro (en el que no haig de deixar la meva adreça electronica) per intentar trobar a algú que coneixi aquesta poesia i em pugui dir com continua, o si mes no, qui es l'autor, per poguer cercar-lo a la biblioteca. Moltes gracies.
Una nostalgica

Hola, torno a ser jo, la nostalgica. ¿Que pasa? ¿Es que ningú es conecta al foro? M'agradaria que algu em contestes. No me importa que sigui en castellá. Tampoc em molestare (al contrari), si alguna persona em corregeix las faltes d'ortografia
Fins aviat.....

Hola de nou. Estic una mica decepcionada. Jo pensava que la gent de Terrassa era més solidaria, mes oberta, mes participativa, en fi, mes "enrotllada", pero ja veig, que com a tot arreu, cadascu va a la seva "bola". Tenim fama de ser una gran ciutat "lectora", gracies al gran nombre de biblioteques que hi ha a la localitat, i sobre tot per la central, que presumeix de ser una de les mes grans de la provincia, pero ja he tingut ocasió de comprovar que es una fama que no es mereix.
Adeu.