Sitges - Barcelona

Llum

Sembla que també es pot atribuir al segle XVI la llegenda de la troballa de la Mare de Déu, que és, amb petites variants, la de la majoria de les marededéus trobades de Catalunya. Un esclau moro estava cavant el peu d’un cep prop del Vinyet i amb un cop d’aixada va desenterrar la imatge. Cada vegada que la portava a ensenyar al seu amo, resultava que havia tornat al lloc on havia estat trobada. Així va quedar clar que la Mare de Déu no volia marxar del Vinyet. A aquest cop d’aixada se li atribueix que a la Mare de Déu li falti el braç dret: el va tallar l’aixada del moro que la va trobar. Avui, es pot veure el moro agenollat, al costat dret de la imatge i entre l’altar i el cambril un plafó representa l’escena de la troballa.

Deuen ser de finals del segle XVII els versos, ingenus però no exempts d’un cert to literari, de la inscripció que hi ha sobre la porta lateral de la capella: “Qui entrarà trist i plorant / en esta santa capella / no serà gens meravella / que n’isca alegre i cantant. / Aléntia’s [animi’s] lo caminant, / lo navegant no s’espàntia, / que si fa cremar la llàntia / davant d’esta santa imatge, / lograrà feliç viatge / Mes, molt més si goig hi càntia”.