Sitges - Barcelona

A mi m'agrada perquè l'he fet jo

En el lloc on avui hi ha el Vinyet hi hagué, entre els segles I i V dC, una vila romana, però la història del Vinyet com a capella destinada al culte de Maria, començà a l’edat mitjana. Desaparegut l’imperi romà i caiguda en decadència la vil·la que hi havia en el lloc, degué seguir-hi havent una casa de camp, una masia, amb pagesos que explotaven agrícolament els fèrtils camps dels voltants, molts d’ells dedicats al conreu del vi. Eren un lloc amb vinyes dit el Vinyet. Per altra banda era un lloc molt ben comunicat, per on passaven dos camins, un que portava de Sitges a Vilanova –potser caldria dir més adeqüadament La Geltrú– i un altre que era un dels que unia Sitges amb Ribes.

En aquest lloc, en un moment indeterminat, però que pogué ser durant els segles XII o XIII, es va fer una petita capella al costat de la masia, una ermita dedicada a la Mare de Déu. Aquesta ermita, situada en un lloc de tant trànsit, era una bona parada per als que es movien entre La Geltrú, Sitges i Ribes, de manera que la devoció de la rodalia per la imatge de la Mare de Déu que hi havia en el Vinyet va anar creixent.

A finals del segle XIII i començament del XIV comencem a trobar documentació sobre deixes fetes al Vinyet per persones de la comarca, entre elles una del senyor de Sitges Bernat de Fonollar. Per altra banda, també era d’aquesta època l’antiga imatge de la Mere de Déu, romànica, avui desapareguda, que en aquest principi del segle XIV degué substituir una altra de més antiga.

Aquesta modesta capella va substituir fins el segle XVI en què sembla que el santuari va passar a ser propietat de la vila. Quan es va tenir la propietat, el govern de Sittges hi va fer canvis. Va fer uuna església nova, travessera respecte a l’actual, que tenia entrada per la que avui és la porta lateral, aquella en què hi ha gravada la data de 1552, hi va fer una pica solemne, potser baptiamal, que avui és al Cau Ferrat, i va fer que Jaume Ferrer pintés un retaule, avui conservat a la capella de l’Hospital de Sant Joan. El pare Camós que la va veure en el segle XVII, diu que era “una capilla muy linda y espaciosa”.