Mataró - Barcelona

No puc deixar de pensar en lo malament que ha anat tot.
No puc oblidar els últims moments que recordo.
No m’ho puc treure del cap, que com un ruc allà plantat vaig percebre la densitat de l’aire.
Tants cops he volgut agafar el telèfon i tants altres plantar-me allà davant teu…
Pot ser algun dia em trobis, pot ser algun dia em reconeguis i vegis que no estic tant lluny.
Se que no vols ni pensar-ho però jo soc viu desprès de tot, esclafat contra el parabrises, si, però viu.
Gastat, consumit, oblidat e ignorat, però respirant.
A poc a poc aixecant-me , tranquil•lament reconstruint el meu malmès entorn…
No puc deixar de pensar en aquesta destroça, no.
Camino pels carrers que ens portaven avanç
Observo els llocs que es acollien i ens envoltaven
A on m’he equivocat, com t’he fet aquest mal per fer-te odiar-me.
Tants cops he sentit aquest impuls que he decidit escriure-ho per si tenia prou valor d’enviar-t’ho algun dia...
Només et desitjo el millor, fins aviat, pot ser algun dia…
O.G. 7 Sep. 2.005