Els Hostalets de Balenyà - Barcelona

Ja ha passat gairebé dos anys de les últimes eleccions locals. És temps més que suficient per a reflexionar amb fredor sobre l'espectacle viscut. ( Els Hostalets de Balenyà) Hem assistit entre atònits i estupefactes a les negociacions, tripijocs i pactes entre els diferents partits. Les martingales de sempre per a repartir-se el poder. Han estat rotundament clarificadors en més d'un sentit. Ara, per exemple, qui s'atrevirà a defensar que entre les classes dirigents dels partits polítics hi ha diferències de calat, de fons, units tots per la sua submissió davant dels diner públics ?
Hi ha prou gent que a les eleccions locals vota a la persona en lloc de a les sigles. Sembla que aquestes eleccions (municipal) es perceben com a més properes, fins i tot, com a més útils per als interessos més immediats de la ciutadania. Si el declivi de la política parlamentària a gran escala és un fet (segrest del debat per part dels mitjans de comunicació, domini de les cúpules dels partits, pressió dels lobbies econòmics...), la política local sembla a primera vista no estar tan contaminada per les perversions de la política nacional i estatal. Però aquest plantejament respon a la realitat de la política local de Balenyà a hores d'ara?
Als fets ens remetem. Els polítics locals, gairebé ningú parla ni de dimissions, ni d'assumpció de responsabilitats polítiques, ni retirades voluntàries, ni res de res. Hem de renunciar a una ètica igualitària i a un programa de justícia social perquè alguns polítics, locals inclosos, es continuen enriquint a expenses de la gran majoria?
Calen mecanismes de control per part de la societat civil que fiscalitzen amb més eficàcia les pràctiques abusives de polítics que fan política per a "forrarse". Aquest fet suposa un desprestigi enorme de la política institucional i per extensió de bona part de la pràctica política. Amb tot aquest panorama, molta gent amb tota la raó passa de la política, la critica, tira pestes i no és per a menys. Els partits tenen una escassa militància i cada dia la participació electoral és menor. Quan hi ha eleccions a prop, busquen el vot a la desesperada a través de la pulsió publicitària a manera d'objecte mercantil a consumir i llançar (a ser possible en una urna), després tot s'oblida, tot passa, fins d'ací quatre anys i ací no se'n recorda ningú de res.
Un bon nombre de ciutadans/es no voten en les eleccions perquè no creuen en els polítics. La resta d'electors tracten de votar a aquell polític que millor representa la seua ideologia, la seua visió del món. Tanmateix, després els elegits s'uneixen entre ells en funció de criteris no precisament ideològics!
A Balenyà, per exemple, va oferir un pacte sense distinció ideològica als partits de l'oposició teòricament més allunyat dels seus postulats. Un pacte que han argumentat es produeix a favor de la ciutat, tot i que molts pensen que realment el que importa al final és el tros de privilegi en la banqueta municipal, per a major glòria de la comunitat.
Les eleccions locals manifesten que són els elegits i no la voluntat dels votants el que importa. La democràcia local al llarg del país supera tota ficció. Els pactes municipals són tan dispars que un acaba pensant que les sigles polítiques no són sinó una excusa per atendre interessos personals. Per això ens sembla normal que hi Haia governs municipals formats amb polítics que mai es jubilen, ja que es consideren imprescindibles.
Ballant ha obert una nova etapa en què serà més gran, lliure i neta. Tot serà millor, tots serem més rics i ufans. Les arques públiques potser siguem dilapidades amb tant de comensal i protocol, però el poble mira cap a un altre costat o simplement no mira, la quotidianitat ja és prou dura i exigent per ella mateixa. I a més tenim al nostre abast l'elixir consumits. Sempre estarem a temps per a fer un homenatge a la barbàrie urbanística.
L'ideal democràtic es perverteix en convertir-se en un espectacle meditics regit pels interessos econòmics de persones individuals en detriment del bé de la comunitat. S'oblida que la riquesa de la democràcia rau en acceptar la diferència per tal d'obrir canals de participació i diàleg amb les veus crítiques. La democràcia no és un acte de delegació ni un mercadeig, sinó una conquesta històrica que dia a dia s'ha d'omplir de continguts i reinventar. Han convertit la democràcia en la publicitat de la democràcia, en una etiqueta, en una façana que amaga la malaltia d'un règim que haurà de renovar-se o serà tombat pel vent de la història.
La societat no és una empresa pública a gestionar i explotar. Molta construcció, màrqueting bestialitats, bastants comissions i molt poca política són elements característics del mapa d'un ordre polític local i global basat en la perversió i en el culte al cinisme de les contradiccions. La democràcia pot acabar donant una dictadura si no hi ha un contrapès per part d'una societat civil vigorosa i lliure.
Esperem que la societat agafi consciència de la necessitat de resposta davant de la crisi de la política.

Panda de sinvergonyes!!!! doneu-li canya home que son uns draps.