Xuan y María Dedicáu a tolos gaiteros y a l'asturianina, (préstenme enforma les sos asomos lliterarios per esti requexu oriental). --------------------- Una vez yera Xuan el gaiteru y María l'espadadora. Pe la nochi, na cocina, diz María a Xuan: -Oyi, Xuan. ¿Qué demoi tenrá Xuacu Meleru, el sacristán, que per u quiera m'atopa fálame lo mesmo: <Maruxina, ñiclis; Maruxina, ñiclis>. ¡Bah, bah, co'l home!... -Pos güeno -dixoi Xuan- si utra vez dizte dalgo, falai tu ansina: Y dixoi lo qu'había de falar. Al utru di mesmamente topa'l sacristán á Maruxina, camín de la fonte. -Maruxina, ñiclis -diz al vela Xuacu Meleru. Ella fízose que nun lu oyía. -Maruxina, ñiclis -golvi elli. -Xuacu Meleru, ñacles -diz 'ntós María. -¿A qué gora? -Al dir el mío Xuan a tocar n'a fiesta. N´efeutu, al utru di sona la gaita de Xuan, caleya abaxo, como que diba pa la fiesta, y d´un saltu plantóse Xuacu Meleru en ca María. Ya escomenzaba á facei pintures y relicorios cuando n´esto sona la gaita´l par de casa. -¡Ay! que golvi´l mió Xuan -fala María. -¿El to Xuan? Escuéndeme, Maruxina; escuéndeme -diz tou ñerosu Xuacu Meleru. -Métete n´arca. Y metióse al mesmu tiempu qu´entró Xuan y fala: -María, apúrreme la utra montera nueva. -Pero Xuan da mio alma, qué más ti dá isa que utra. -Traila acá, María, y non me tentes. -Pos mira páñala tú n'el arca. Foi Xuan pa´l arca y ¡Anxela María! topó a Xuacu Meleru dientro. Sin más ni más gárralu pel pescuezu y ascomienza á dar mormiellaes per él, y el probe sacristán lloraba como si lu mataren. Y no paró ansí la cosa, si non que llevolu pa´l corral y poniéndolu desnudu como su má lu parió, amarróli al finxu del piseble, dexándou allí al par d´un xatu mamón que lu miraba con unos güeyos... Non permediaron munchos dis y atópense Xuacu Meleru y Maruxina, camín de la fonte, y como Xuacu no i dicía na; falai María con malicia: -Xuacu Meleru, ñiclis. Y el sacristán non gorguta. -Xuacu Meleru, ñiclis -golvi ella. Entós Xuacu diz muy salibau y tou corríu: -Maruxina, nin ñiclis, nin ñacles; si el to Xuan quier criar xatos, que merque vaques. PACHÍN DE MELÁS
|