Orba - Alicante

Obric este fil per a poder posar en ell paraules, cites y curiositats de nostra milenaria llengua valenciana (no catalana), espere que d'esta manera millore el funcionament del foro y els diversos fils oberts en ell.
Al mateix temps demane als panques de tanda que no donen la llanda.

Eixa llengua seria inventada, ja que científicament demostrat el valencià i el català són la mateixa llengua. Una altra cosa és que en determinades zones hi hagen parlars concrets, amb paraules concretes.

Lo que está demostrat cientificament es precisament tot lo contrari.

Ya tenim el primer panca donant la llanda. Despres mireu qui respeta als atres.
No fas cap favor al foro en eixa actitut de chiquet ploronet.

Tiolavara: ¿“feixime”?...... en llengua valenciana may.

Fascisme, fascio –del Italia fascismo, fascio, derivat del lletí fascis. El fascisme apareix primer en Italia per 1919 com a “fascismo” escampanse el sust. per Europa en llaugers cámbits morfológics: ing. Fascismo, fr. Fascisme, val. Fascisme, portugués fascismo etc.: “Y hui que el fascisme u vol…” “a tots els antifascistes/dins del gran Front Popular” (¡Alacant!, Ofensiva, Boletín de la 18 Brigada Mixta, 27 marzo de 193

"fasciste" (DRACV, 1997)

"¡Ya hem derrotat al fascisme" (Ofensiva. Boletín 18 Brigada Mixta, 27 / 3 / 193

:::::::::::::::::::::::::::::…miau

Aplicat al cuento per a tu també, d'eixa d'estorbar en els altres temes i no entrarem a vore lo que poses en els temes de la llengua.

Ya tenim el segon panca donant la llanda ¿qui li ha donat tanda?

"puix a mi toca la tanda... haveu parlat, la tanda ve a mi" (Martorell: Tirant, c. 1455)


Ah.. y

"va fent rumbo capa Francia" (Nelo el de Foyos: Coloqui dels Borbons, 186


::::::::::::::::::::::..miauuuuuu.... ...

No et preocupes (o preocupis), no vaig a donar la llanda( o llauna). Tinc altres coses a fer abans que estar ací perdent el temps davant de quatre incults i manipulats. Últimes paraules meves( o meues) en aquest (o este) subfòrum: VISCA EL PAÍS VALENCIÀ!

Elig... ¿per que?

Elig –este topónim, en els sigles XIII y XIV, patí una siná de cámbits morfológics per topetar el lletí, valenciá y catellá en sa morfología, d’ahí que trobem variables com Elcio, Elche, Elcho, Elix, Elchi, Elchio, Eltx, Elch, etc (totes en el llibre de Privilegis d’Elig, 1321); que competien en la del valencia modern:

“com los de Elig son franchs en Sax” (Arch. Hist. Mun. D’Elig, Ms. Privilegis, 1348, f. 64v)

"... de Elig" (AMA, Ms. Llibre de la peixca de Alacant, 1578, f. 16)


"els primers que poblaren Elig" (Consueta Misteri de Elig, 1625)


"que assistirá a la Porta de Elig" (Cap. vi foraster, Oriola, 1673, p. 11)


"del partit de Elig" (Ord. custodia de la costa del Regne de Valencia. 1673, p. 25)


"també natural de Elig" (AME, Romans del pleit del pollastre, Elig, 1776)


::::::::::::::::::::::::::::::::miauuuuuu... .....

I com es diu la gent d'Elig? Eligà? jajajaja Elig-Eliga-Eligam jojojojo Es que fa molta risa això de Elig. Perquè no voldràs dir-nos que sona (fonèticament) com Elx?

¿Tu preguntes com es diuen els habitants de Elig? .....
....I L I C I T A N S.. so SOCA
Y yo te preguente ¿en quina cova vius, llebrenc? ¿no serà la de Benidoleig?

¿tu escrius
Yo vax de color rox a Benidolex a menjarme la mona.

Puix no
Toca escriure:
Yo vaig de color roig a Benidoleig a menjarme la mona.

Paranolles mentals catalanistes...

EN VALENCIÀ: ELIG
EN SUBNORMATIVISAT: ELX


Ací parla del nom "Elig":

ELIG, EL NOM VALENCIÀ MES CORRECTE.
//idiomavalencia.com/docs/val/elignom.htm

Cita:

“Ch”.- El sò prepalatal explosiu per “ch” en principi y mig de edició, y per “ig” a la fi de paraula, per ser estos dos grafics m’es conforme a l’etimología la primera y a la tradició la segona: “Archiu, Archiduc, Chicòria, Chic, maig, veig, gòig, estuig”, etc.


(COMPENDI DE LA GRAMATICA VALENCIANA, R.P. Lluis Fullana Mira, p.17, Valencia 1922)

::::::::::::::::::::::::::::::.miauuuu.... .....

M’abellix posar una coseta que he trobat per als colombaires d’orba.

Colom “les diversitats / del coloms…/ hia colomets de la raça / jarelos, glaudins, goats, / culiroigs, culicendrosos, / culinegres, culiblancs, / culipavos, pel derata, / mongins de roig, del ull blanch, / culitenats, figuretes, / mongins de negre, nevats, / grisos, / coloms de venera, / de soltes, culigotats, / cendrosos, bayos, gavens, / alineares, obers, blanchs / negres, roig, filacotons, /coloments açafranats, / fumats, riçats, xalandrins, / del repeló y anteats, / coloms de beta…./ aliblanchs, refiladors, / piquicurts y piquillarchs, / hia també coloms peters, / roquers… calçats y coronats “

(Romanç… conversacions que molts colombayres….c.1740 )



"colombaire" (Barchino, Paco: Colombaire de profit, Valencia, c. 1910)

"el valenciá colombaire no es catalá, sino heretat del mosárap" (DECLLC)

::::::::::::::::::::::::::::::::::::miauuu..

Els ILICITANTS són els habitants d'ELX, una ciutat que està a prop d'Alacant que no sé si coneixeràs; Elig per un altre costat no sé que voldrà dir, i els seus habitants igual es diuen eligans.

Fixa't en les paraules acabades en -ig que has posat; fixa't en que conixideixen i quina diferència tenen amb Elx (nom verdader de la ciutat); et donaré una pisteta a l'hora d'escriure les paraules: BenidolEig, rOig, vAig, BeniarbEig, mAig, rAig, vEig... Si ho pilles voràs com Elx és el nom apropiat (a més de ser l'oficial i verdaderíssim) i Elig és una subnormalització.

P.D: amb lo del colom t'has lluït amb ganes, jajaja

llatí català/valencià

columbam colom

De les llengües romàniques, el valencià/català és la llengua que més semblança té amb el llatí en el terme colom; així que quan vullgues contar mentires fixa't bé abans en el que dius i no poses coses que es poden comprovar

Som valencians mai catalans,primer españols i despues valencians.

Puix si mosatros escrigueram "Elx" pronunciariem "Elsh"...en cambi, eixe topónim desde fa més de 6 sigles es ELIG:

Y si no,demostra lo contrari
"... de Elig" (AMA, Ms. Llibre de la peixca de Alacant, 1578, f. 16)

"els primers que poblaren Elig" (Consueta Misteri de Elig, 1625)

"que assistirá a la Porta de Elig" (Cap. vi foraster, Oriola, 1673, p. 11)

"del partit de Elig" (Ord. custodia de la costa del Regne de Valencia. 1673, p. 25)

"també natural de Elig" (AME, Romans del pleit del pollastre, Elig, 1776)

La paraula -colom també es aragonesa...¿també en Hosca o terol charren supostament en "catalá"? JUA JUA JUA
Llig (no "llegeix") un poc,anda...
No tens ni idea, y pretens donarmos lliçons JUA JUA JUA

Sou més incults, doneu més pena. Orbense ja sabem tots qui eres, un espanyeto 2000, un xiquillo que no sap ni el que és. Valenciaidepoble tu únicament et limites a posar quatre coses que trobes pel google sense peu i sense fonaments, i molt però que molt molt poc creibles. Et demostre clarament que el -ig a final de paraula sols va darrere de vocal; mentre que Elx que té consonant precedent s'ha d'escriure Elx, perquè del contrari sona com s'escriu Elig-Eliga. La paraula colom és tan valenciana com catalana o balear, o inclús aragonesa ja que en Osca i en Terol també parlen català: has sentit mai parlar de la franja de ponent? o de la comarca de la Matarranya? A no, que eres massa incult o massa torpe, com més t'agrade

Mira moniato, si hi ha ací algú incult eixe eres tu.

Als valencians mos han prohibit la "ch" - encara que esta lletra s'ha gastat a lo llarc de sigles en la documentació y obres en llengua valenciana - perque els catalans no pronuncien "ch" sinos "sh" - inclús parlant en castellà. Dona caguera sentirlos dir "shuculata", "coshe", "Elsh", etc...

Els catalans pronuncien igual la "x" de "arxiu" que de "Xativa" (sh), mentres que els valencians diferenciem entre "archiu" (ch - idèntica a la castellana) y "Xativa" (sh). Com els polítics y els "científics" que tenim son uns arrastrats y uns apesebrats dels catalanistes en conte de defendre lo que es propi de mosatros mos volen fer engolir la merdosa normativa catalanista del català (dialecte malsonant del provençal).

Es a dir, la Nostra dolça llengua milenària valenciana es molt mes rica en tots als aspectes que eixe dialecte del provençal anomenat catalá, y eixes sub-normatives llingüistiques sinse llógica, hu demostren.

Ara que, munipulaorets com tu que viuen del genocidi cultural al poble valencia, no als interesa que se vegen les veritats.

Te paguen be, ¿ah?...

Estàs flipat però flipat flipat. Et penses que insultant vas a tindre més raó? Et penses que dient MENTIRES vas a tindre meś raó? Et penses que eres l'únic valencià del món? Estàs molt, però que molt enganyat xiquillo.

Els catalans pronuncien de manera diferent la paraula "arxiu" de la paraula "Xàtiva"; parla amb qualsevol català i ho voràs. Eixa mentira, per moltes vegades que la digueres no te la creuries, igual com la mentira de dir que el valencià i el català són llengúes diferents: una mentira repetida 100 voltes no es convertix mai en veritat.

La teua incultura es pot percebre amb paraules com: archiu, mosatros, mos...

P.D: m'ha fet gràcia que en la teva GRAN MENTIRA, incluires les paraula COTXE, que casualment no va escrita únicament amb x; ahí, que pena que doneu els blavers

No podem tindre un fil tranquilet als valencianistes, com no poden censuramos tenen que donar la llanda allà on estem. Ya pots demanar que te respecten que no hu faran. Aixo es lo normal d'els catalaners fascistes.

Y que malalt esta el degenerat este. Este es un fascista de cuidao. Típic sangrisola panca que cobra per esguellar al poble valenciá. Hu demostra tots los dies negant la existència de la llengua valenciana. Això es un "JUDES" y tot lo demés badoqueries. Com si li parlareu a la paret. Passeu d'ell.

Valenciá: Èlig (us de "-ig" en sonit de "ch" castellana, pronunciat “Elch”).
Catalá: Èlx (us de "-x" en sonit de "ch" francesa, pronunciat “Elsh”).

:::::::::::::::::::::::::::::::::miauuu.

Igual com heu vosaltres en tots els fòrums; jo he començat a intervindre des de fa un temps; però vosaltres els ultradretans feixistes (gaste el mateix terme que tu) blavers no heu parat de clavar-se en tots els temes: que hi ha retallades en l'escola, digueu que l'escola manipula; que apalissen a xiquets en valència, digueu que els xiquets estaven manipulats; que es proposen coses per a festes, insulteu a la gran nit de rock; i així amb un llarg etc. A més fa molt de mal als ulls vore paraules com Elig-Eliga; i ja t'he explicat la diferència amb Benidoleig. La ciutat d'Elx és, era i serà Elx, per molt que quatre manipuladors la volgau canviar.

P.D: si hi ha algun traidor o "JUDES", eixos sou els ultradretans blavers, que sols voleu que posar-li fi a la llengua valenciana llevant-la de les escoles, del treball, i en general de qualsevol lloc formal. TRAIDORS

Poques intervencions en fet els valencianistes en atres fils d’este foro hasda que tu escomençares a tocar als nassos, així que si fas al favor mos deixes tranquilets fer valencianisme.
T’obris un fil , fas cagalanisme y tots contents.

::::::::::::::::::::::::::miau...

Deixaré d'escriure en este fil, perquè per molt que vos diga la veritat, com esteu tan manipulats i sou tan curtets, no aneu a entendre-la. Això si espere que no torneu a intervindre en ningun altre fil posant merda. Visca el País Valencià lliure de blavers!

Au, che, que no siga res, cuant isques tanca la porta.

Y als fils que em obert yo y als atres valencianistes, entraré quant me done la gana, això mos faltava.

:::::::::::::::::::::::::..MIAUUUU..Y AU...

"canterellets pera chocolate" (ACV. Ms. Melchor Fuster, c. 1680)

"les coses clares / y el chocolate..." (Colom: El benefisi de Mora, 1881, p. 1

" a pendre bon chocolate" (El Amic Lluis: Ms. Refrans valencians, c. 1760)

¿Gateta has ballat may “Paco al Chocolater”? …segur que si, no com atres que deuen ballar….. “Marsellesa la “Shuculatera”. Jo, jo, jo (que no vull dir “yo yo yo”)
¿y tu creus que te deixara tranquila en este fil? Este esta fentse un nic nou per donar prou pel cul. Com si no saberen tots qui es…........

che, yo tinc curiositats; hui asmorsant un amic a dit "asovint", y es una paraula que la gent major no la diu.
¿es o no es valencia?

Personalment, existint en la memoria y parla dels nostres güelos “amenut” es per mi la mes agradable y respetuosa en Orba, encara que “asobint” no esta mal expresa en llengua valenciana. Un atra cosa cosa es “sovint”, que es la que gasten el catalans, mosatros toca gastar “ asobint” en tot cas.:

Asobint -del lletí “subinde”: “ara, lo que sí li agrairía es vórela per así prou asobint” (Martí, L,: Pepe el curandero 1928, p,14)
"bo, poquet y asobintet" (Ros: Tratat de adages, 1736, p. 46)

"¿tan a sobintet?" (Escalante: En una horchateria valenciana, 1869, p. 11)

"si no menche asobintet" (Arnal: L'agüelo del colomet, 1877, p. 13)
"y el que muda a sobint" (Gadea: Tipos, modismes. 1908, II, p. 1
La paraula que gasten els nostres majors ací es “amenut”, y no es per considerarla com un incultisme, puix la llengua la fem mosatros, el poble, y “amenut” esta igualment documentá desde fa sigles:
Amenut -advérbit sinónim d’asobint; llexicalisació de preposición y adjetiu (a + Menut), en sigles d’us en valenciá:
“li direm que vinga mes amenut per este poble” (El Cullerot Alicantí, telegramas, 10 giner 1897)
"del Cel cau amenut" (BUV, Morlá, Ms. 666, c. 1649)

"parlaven molt amenut" (Salcedo, D.: Vida de G. Simón, 1614, p. 194)

"dia el flare mol a menut" (Canyisaes, Monóver, 1908, p. 79)

Es dir, quant els nostres veis deyen “amenut” no era per incultime, ya que eixa paraula esta perfectamente documenta en llengua valenciana.

A mi sempre m’han dit “amenut” y despuix de vore estes cites no hu cambie per “asobint”, que tambe es valencia, y aixo per respete a la parla d'Orba, als meus antepasats y per no ser cap incultisme.

Els pronòms “mos” y “vos” son les formes majoriataries en idioma valencià viu y general. Son formes pronominals que també existixen en atres llengües romances, com per eixample el “ladí” o “djudeo-espanyol”, la llengua aranesa o la llengua aragonesa de l’Alt Aragó; un llengua, esta última , a mig camí entre el castellà y el català (pròxima també a les llengües occitanes), que va mantindre fòrtes interrelacions en la llengua valenciana per espai de sigles.

"l'altar mos aguarda" (BNM, Mulet, F.: Ms. Infanta Tellina, c. 1660, f. 24)

"a punt de que mos perdam tots" (Galiana: Rond. de rondalles, 1768, p. 86)

"la faena que mos está donant" (Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934, p. 32)

"no mos referim" (Fullana, Lluis.: Ortografía valenciana, 1932, p. 64)

"natural amor vos exorta" (Fenoller: Lo Procés de les olives, 1497)

"Bon profit vos faça" (Pou, Onofre: Thesaurus, Valencia, 1575)

“que vos costará" (Mentres pasa la diana, Alcoy, 1855, p.

"que lliberal vos festecha" (Orti, M. A.: 2º Cent. St. Vicente, 1656, p. 113)

Etc…
:::::::::::::::::::::::::::::....miauuu....

Corfa, “ del arábic girfa o qarfa, brobablement una variante qorfa ya eixixtía en arábic vulgar valenciá. Es paraula específicament valenciana y s’aplica a la corfa de pa, llagues, corfa del abres…” (DECLLC, 2, p.934)

Corfa -catalá clova.


"tot son corfes" (BUV. Morlá: Ms. 666, c. 1649)

"el valenciano, lo que nombra el castellano cortezas y cáscaras, dice corfes" (Ros, 1764)

"encara tenen les corfes del ou" (Galiana: Rond. de rondalles, 1768, p. 24)

"que tot es fam y pallorfa, / y may mos caurá la corfa" (El Mole, 1840, p. 166)

"solta la fava la corfa" (Baldoví: El virgo de Visanteta, 1845, p. 1)

"vosatros cregueu / que la nostra corfa y molla" (La tertulia de Colau, 1867, p. 11)

::::::::::::::::::::::::::::miauu...

El "aleshores",un invent fabriste.

Del lletí -ecce hillas horas, naixqué el -llavors valenciá y el -alashoras catalá.
De aquell catalá prefabriste -aleshoras (sí,en -as com l'occitá) els catalanistes de principis de 1900 varen valencianisarlo donat el seu plural, en -es al igual que feren en els demés lléxics de género femení.

Més tart mos lo han impost als valencians, com podem vore en texts educatius de hui.
CAT prefabriste....CAT actual IEC
Alashoras............Aleshores
Joyas................Joies
Casas................Cases
...etc

U dels que naixqueren d'eixa barbarie llingüística fon el "vacances" que deriva del -vacanças occitá, pero luego valencianisat en -es (vacances).

En valenciá "VACACIONS"

"¡Eixe si qu'es tira unes vacacions!" (Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934, p. 13)

: el sustantiu vacances no existix en idioma valenciá. Es un barbarisme catalá naixcut per 1900 entre els seminaristes de Solsona, introduit en lo Reyne de Valencia per lo fascisme catalaner.

"en lo temps de les vacacions" (Const. Universitat de Valencia, 1611)

"Cap. XXV. De les vacacions, Pera que ..." (Const. Univ. de Valencia, 1675, p. 56)

"vacació: suspensió dels negocis o estudis" (Escrig: Dicc. 1887)

"vacacións" (Fullana: Voc. 1921) oficio y mal entretenido..." (Escrig: Dicc. 1887)

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::miauuu..

Fa molts dies que no entre per aci. Volia felicitarvos per la iniciativa. Sobre la paraula "asobint" yo vullc dir que per atres comarques del Reyne te prou vitalitat.

Gracies per la teua aportacio adlerta


Trompa.
Alguns pobles costers utilisaren la caragola marina per a acompanyar les seues danses.

A esta caragola la cridaren als grecs “strombos”, del que deriva la paraula “trompa”, orige de les denominacions actuals dels instruments de metal.

"resonen... com una trompa" (Canals, Antoni: Scipió, c. 1395)

"la trompa o cano de les cebes, alls y porros" (Pou: Thesaurus, Valencia, 1575)

"fava en salpicó, caldo de trompes" (Coloqui de Llaudomia, s. XVIII)

::::::::::::::::::::::..miauuu..

He preparat este programa de festes que per supost esta mes acort en la parla del nostre poble. He suprimit o canviat moltes lletres y paraules del programa catalanisat que mos envien a casa.
Totes les paraules que he posat en este programa he buscat que estiguen reconegudes per escritors de la nostra volguda y milenària llengua valenciana, y d’acort en el nostre parlar que per a res es incult en quant esta avalat per prestigiosos lliterats.
Espere en pròximes edicions polir les paraules gastaes y retornar a la llengua valenciana que prou castiguen els colaboracionistes catalaners en la nostra terra.
Al mateix temps me oferix a qui vullga, que li valencianise el programa de festes de un atre poble (si tinc temps). Bones Festes y Bon Fi de semana.
----------------------------------------------------------------------

PROGRAMA FESTES MAIG 2012 – Orba.


DISAPTE 5 DE MAIG
20,00 H. Volteig de campanes y solta de tronaors.
23,00 H. Presentacio Festers y Festeres 2012.
En acabant, ball en l'actuacio de l'ORQUESTA GENESIS.

DIJOUS 10 DE MAIG
21,00 H. Adornament de carrers.

DIVENDRES 11 DE MAIG Vespra de Festes
13,00 H. Volteig de campanes y solta de tronaors per a donar escomensament a les Festes.
17,00 H. Baixá dels “juaors de pilota” en els Festers y Festeres acompanyats per la Banda UNIÓ MUSICAL ORBENSE. A continuació gran desafiu de Pilota “A LLARGUES” en el Carrer Major.
20,00 H. Ofrenda de flors a la Mare de Deu dels Desamparats organisá per la Comissió Mare de Deu. Eixida des de la Creu.
24,00 H. Gran Verbena amenisá per l'orquesta TABARCA.

DISAPTE 12 DE MAIG DIA DEL SAGRAT COR DE JESÚS
11:00 H. Arreplegá dels Festers y Festeres del Cor de Jesus.
12,00 H. Santa Missa Solemne en honor al Sagrat Cor de Jesus cantá per l'Orfeo de Pego.
18:30 H. Presentació en la Casa de Cultura del llibre “Valencians a Nova York: El cas de la Marina Alta 1912-1920” escrit per Teresa Morell y presentat per Pere Cabrer y Bernat Capó.
20,30 H. Arreplegá de Festers y Festeres.
21,00 H. Provesó del sagrat Cor de Jesus. En acabant se disparará una traca de fantasia en la plaça.
24,00 H. Gran Ball a la plaça amenisat per l'Orquesta TITÁNIC.



DUMENGE 13 DE MAIG Dia de La Mare de Deu dels Desamparats
09:00 H. Despertá y passacarrer a carrec de la Banda UNIO MUSICAL ORBENSE.
09,30 H. Missa Matinal.
11,00 H. Arreplegá de Festers y Festeres.
12,00 H. Missa Solemne en honor a la Mare de Deu dels Desamparats cantá per la Coral d'ORBA.
A continuacio Gran Mascletá a la Creu.
19,30 H. Arreplegá de Festers y Festeres.
20,30 H. Provesó a La Mare de Deu dels Desamparats.
A continuacio Gran Castell de Focs artificials per la Pirotecnia EUROPLA en el Carrer TERRISSERIES.
24,00 H. Gran revista en les actuacions de:
− LUCIO (presentaor-cantant)
− LOLITA TORRES (ventriloc)
− ULL TORRES (vedet)
− MAGIC EXTREAM. (mago)

DILLUNS 14 DE MAIG Dia de la PURÍSIMA
11,00 H. Arreplegá de Festers y Festeres.
12,00 H. Missa Solemne acompanyá pel mestre de guitarra VICENT MUT.
17,30 H. Desfilá de Carrosses y disfrasos (haurá premis).
20,30 H. Arreplegá de Festers y Festeres.
21,00 H. Provesó a l'IMMACULADA CONCEPCIÓ.
En acabant se disparará una traca de fantasia y color. Fi de Festa.

NOTA: La Comissió, se reserva el dret de canviar y/o suprimir cuansevol dels actes programats si per causes imprevistes haguera necessitat de ferho. En els espectáculs pirotécnics quedará prohibit aproximarse a menys de 30 MTS de la zona de focs.

Desamparats

Vaig anar esposant algunes paraules d’este "programa de festes valencianisat".
Comensare per la mes aberrant que mos han posat els colaboracionistes catalaners y es la que fa menció a la Nostra patrona "La Mare de Deu dels Desamparats” que li han fet el sacrilegi y burla de catalanisarla canviant la “a” per “e” - Desemparats.
Algú dirà que per una lletra no fa res y yo dic que tota pedra fa marge: per un accent, per una lletra, per una paraula, per una frase, per una llengua, per un reyne…

"confraria dels Desamparats" (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 1615, f. 231)

"la capella dels Desamparats" (Llibre de Antiguetats, 25 abril 1632)

"desamparats" (Inv. Sta. María de Castelló, 1674)

"desamparats" (Ros, Carlos: Tratat, 1736, p. 3)

"Mare dels Desamparats" (Coloqui del viage de Tito a Madrit, imp. Faulí, 1789, p. 3)

"a nostra insigne Patrona Mare dels Desamparats" (2ª part, Coloqui pera consolar als pares que tenen sos fills en la guerra actual, Imp. Viuda de Laborda, 180

"que prou desamparats s'hau vist per ell" (El Mole, 1840, p. 5

"¡Verche dels Desamparats!" (Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 4

"Carrer Desamparats, escándalo totes les nits" (El Cullerot, Alacant, maig 189

"Carrer Desamparats. Casi totes les nits..." (El Cullerot de Alacant, 6 juny 189

"de la Verge dels Desamparats" (Bodría: Festes de carrer, 1906, p. 43)

"Mare de Deu dels Desamparats" (Gadea: Tipos, modismes, 1908, p. 186)

"estic así, Desamparats" (Catalá G.: La carchofa, Torrent, 1926, p.

"¡La Verche dels Desamparats que l'oixca!" (Montesinos, Vicent: ¿Y diuen qu'el peix es car?, 1926, p. 20)

"Verche dels Desamparats" (Peris: El banquet en l'alquería, Castelló, 1928, p. 21)

"¡Grasies, Verche dels Desamparats!" (Perdiguer: En Carnistoltes, 1928, p. 17)


:::::::::::::::::::::miau

Provesó = valencia

processo = catala

Procesión = castella

Procession = frances


Cites que hu demostren:

"darrere la provesó" (Vicent, Miquel: Micos y mones, Alacant, 1888, p.

"tots los anys en la provesó" (Gadea: Tipos, modismes, 1908, p. 126)

"dones que van en la provesó, vestides..." (Gadea: Tipos, 1908, p. 390)

"provesó" (Nebot: Gramática, 1894, p. 124)

"a ballar els nanos de la provesó" (Baidal Llosá, F.: Amor torna, Castelló, 1917, p. 23)

"el divendres Sant... la provesó" (Llibret Foguera Dr. Pascual Pérez, Alacant, 1930)

"provesó" (Escrig: Dicc. 1851)

“ que totes les banderes / van devant la provesó (….) no’s pot repicar y anar a la provesó” (Gadea: Ensisam de totes les herbes. 1891, pp.71, 44

“no’t rius ni traguente a la provesó” (Alcaraz, L. J.: Cors de fanc,1928, p.13)

Lagateta, es un placer felicitarte por este tema que has abierto.

El programa de fiestas esta muy bien, aunque es mejorable. Un programa así, valenciano y próximo al pueblo es lo que se debería distribuir en los hogares de nuestro municipio y no el que se distribuye actualmente que más bien parece que se redacte para alguna localidad de Cataluña, denotando una falta de consideración y respeto con los ciudadanos nativos de nuestro municipio.

Continua así.
Un saludo y Felices fiestas.

Yo tambien te felicito y espero que esa iniciativa de traducir los programas en catalan de fiestas al valenciano no decaiga. Lo he enseñado a unos compañeros y se han alegrado de ver valenciano real en un programa de fiestas.

Molt bo, lagateta.

Mare meua, quin nivellàs! I jo sense haver participat encara en este foro... Perdoneu però vaig a estudiar nit i dia per a posar-me al vostre nivell. A vore si en quatre anys més ja m'hi pose; val? Us mantindré informats.

Che que bo, orbeta, anim. Pots escomençar per el "jo" i gastar el valencianissim "yo".
Perque cada volta que el gastes "jo"Jo " pareix que estigues fastidiat.
I no patixques per lo que te puguen dir del nivell. Ho han gastat entre atres Narcís Vinyoles, Sor Isabel de Villena, Jaume Gaçull, Antoni Canals....
Un abraç, es molt facil.

P.S.Ya mos contes.

Les comes es fan servir igual en valencià que en castellà. També ens fan entendre el nivell d'ús del llenguatge que té cadascú. Intenta utilitzar-les correctament, igual que els punts, i, de pas, li dius a Santandreu que també ho pot fer. Una coseta: para atenció als accents!
Salut

Orbeta eres al cuart panca donant la llanda ¿eixe es el respete de convivencia que voleu vendremos als valencians de veres?

¿Per que no t'en vas a un atre fil y deixes de trolejar en este?

Per favor quan isques tanca la porta, per segon volta.

:::::::::::::::::::::::miauuu

Jo no sóc valencià, en això tens raó; això és una ciutat llunyana... Ací, la gent és d'Orba. Recorda això que t'he dit de les comes i els accents.
Salut

Continue en atra paraula del programa de festes:
Desafiu

Valencia: DESAFIU
Catala: desafiament

"desafius segon forma de fur" (Ginart, Nofre: Reportori, 1608, p. 76)

"eixir al desafiu" (Blay Arbuxech: Sermó de la Conquista, 1666, p. 2)


Tinc mes cites, pero passe d'escriure tant.

::::::::::::::::::::::::::::::::::miauuu..

Valencià: Fumaguera.

Català: fumarada.

Castellà: Humareda.

Me recorda a un poema que comensa aixina:

Fumaguera del nordeste ofuscant la veritat…


"fumaguera: humareda" (Escrig: Dicc. 1851)

"tanta flama y fumaguera" (Escalante: Valencia a la matiná, 1888, p. 33)

"una fumaguera que tirava de tos" (Canyisaes, Monóver, 1908, p. 91)

"fumaguera" (Pensat y Fet, Valencia, Març, 1952, p. 4)

"fumagueres d'inciens" (Irles, Eduart: Coloqui de San Antoni, Alacant, 1944)

"en lo Reyne de Valencia usen fumaguera" (DECLLC)

:::::::::::::::::::::::::::::::::::.miauuu..

M'agrada molt com escrius; la teua rigorositat: en cada intevenció escrius la mateixa paraula d'una manera diferent. A què es deu? A que el teu valencià també evoluciona dia a dia? Salut i rreygne de ballensia.

¿no puedes dejar a la gateta tranquila? ay el nacismo que malo es

Vegada = catala

Vegá = valenciá

"atra vegá" (Escalante: A la vora de un sequiol, 1870)

"si creu que tal vegá" (Balader: El pare alcalde, 1871, p. 20)

"¿Ha vist alguna vegá...?" (Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 59)

"ya estás así atra vegá" (Parres, Juan B.: ¡Ya'l tinc!, Gandía, 1885, p. 5)

"vegá" (Escrig: Dicc. 1887)

"atra vegá per asÍ" (Fuster, Lorenzo: El nano de la falla, 1894, p. 11)

"haguera batit alguna vegá" (Bernat;Ll.: El terreno del honor, 1894, p. 20)


Etc……

::::::::::::::::::::::::.....miau..

M_F_A què fas escrivint en aquest subforo. No veus que estas donant-los corda? Per favor dexa'ls!que escriguen el que vulguen entre ells!

orbeta es atre que veu no mes que lo que li interesa.

"no mes" s'escriu junt, ací i a Madagascar. Jo ja t'ensenye; no et preocupes que faré de tu un home il·lustrat!

orbeta

"¿Vols callar d'una vegá?" (Breva, Vicent: Anem a la Madalena, Barcelona, 1930, p. 12)



¿No te canses de fer el ridicul?

"estrambotich y ridicul" (Galiana: Rond. de rondalles, 1768, p. 85)




No més demane que me deixes en este fil tranquila

"no més trová palla y fanc" (Torromé: Les choyes, 1874, p. 25)



¿Aixo no t’entra al perol?

"no cap ducte, está tocat del perol" (Carceller, Vicent: El fulano, 1935, p. 17)



¿Qué no pots parar de fer la figá?

"fer la figá, valenciá" (DECLLC)



:::::::::::::::::::::::miauuu...

Per cert orbeta, veig que t'han posat una cita per mi

No més demane que me deixes en este fil tranquila

"no més trová palla y fanc" (Torromé: Les choyes, 1874, p. 25)

Que mes vols saber d'esta obra. ¿Per eixemple que es una traducció al valencià d'una obra en català de serafí Pitarra?
^Per cert que la obra de Pitarra se dia "La joias" hasda que mes avant en una de tantes valencianisacions de la llengau catalana li cambiaren el nom per "les joies"

I com dius que no te donen prou material bibliografic

Les Choyes de Roseta : drama en tres actes y en vers / escrit en català per Serafí Pitarra (Frederich Soler) ; y traduit y arreglat á la esena valensiana per Leandro Torromé

Pots trobar eixemplars en:

Barcelona
Barcelona. Biblioteca de Cataluña
Enq. deteriorada -- Firma de Jaume Rull Jové, dedicatòria ms. de l'autor a Manuel Panadés -- CD 7/2001 -- Donación: Jaume Rull Jové
(¡¡OH!! catalunya)

Tambe en:
Castellón / Castelló
Castellón de la Plana / Castelló de la Plana. Biblioteca Pública del Estado en Castellón de la Plana
Folletos 104/60 -- Enc. papel

Un atra opcio es que te dixara yo el meu eixemplar, pero yo els meus llibres no els deixe a CATalibans ni renegats antivalencians.

De totes formes te dedicare una foto com a MFA. Paraula de adlerta.

Forum va ser introduïda per el físic Pompeu Fabra a catalunya per diferenciarse del castellà foro, el cas del assunt, que desconeix molta gent, es que en valencià el significat de forum es molt diferent al de foro.
Forum del lletí vulgar ferûmen; mala aulor a pixum, suor, etc.: “el pet… / tot del forum” (Muler: Tratat del pet, déc.XXVIII, c.1650)

Cites de forum:

"forum: husmo" (Lamarca: Dicc. 1842)

"forum: olor que despiden de sí las cosas... que ya empiezan a pasarse" (Escrig, 1851, 1887)

"olor de forum que despedix ella" (Gadea: Tipos, 1908, p. 272)

"forum: mal aulor, com a cosa pudenda, pixums" (escoltat en casa a mons pares, c. 1950)



Cites de foro:

"foro" (Escrig, Llombart: Dicc. 1851)

"porta al foro" (Pastor, Vicent: Un meche per afisió, Alacant, 1905, p. 3)

"María ix durant tot este diálech al foro" (Baidal Llosá, F.: Amor torna, Castelló, 1917, p. 21)

"s'ha asomat per el foro" (Peris Celda: Rialles del voler, 1928, p. 42)

"el teló del foro, una porta de reixa..." (Alcaraz, J.: Vullc besarte, 1931, p. 3)

"mutis per el foro" (Valls, Enrique: La verbena del barrio, Alcoy, 1935, p.


::::::::::::::::::::::::::::miauuuu..

M'agradat aixo de "forum" y "foro"

Cita meua:

"quin forum fa este foro" agarralbou, foro Orba, 2012.

............................

¿"Y" o "i"?

"y eternament" (Jardinet de orats, en moltes llengües. s. XV)

­llevant del us de "e" en la Edat Mija, sempre apareix la copulativa "y" en idioma valenciá, deixant com a castellanisme el us de "i" lletina en dos o tres autors per influencia de gramátics castellans com Bernardo Aldrete en el 160

"les mánegues de y gregues" (DECLLC, en doc. valenciá de 1420)

"entre tantes cabres ve y va un cabró" (Esteve: Liber, 1472)

"contenta y penada" (Trobes en lahors de la Verge, Valencia, 1474)

"y tot cant que se canta per..." (Arts cantus plani, c. 1490)

"y ab tot" (Vallmanya, Bernardí: Lo carcer d'amor, prólec, 1495)

"y deuen atendre" (Roiç de Corella: Lo Primer del Cartoxa, 1496)

"dia y nit" (Obra a llaors de Sant Cristófol, 149

"y si la nostra mare" (Montanyés, Jaume: Espill de ben morir, 1559, f. 7)

"quatre y cinch" (BRAH, Ms. Porcar: Dietari, 1599, f. 39)

"als Rectors y examinadors" (Const. Universitat de Valencia, 1611)

"als gremis y oficis" (Serrano: Fiestas seculares. Valencia, 1762, p. 77)

"alls crus y vinet pur" (Galiana: Rondalla, 1768, p. 42)

"boca y orelles" (Tormo: Gatomaquia, c. 1770, p. 34)

"en el cant y en tot" (Orellana: Cat. dels pardals, 1795, p.

"y es vorem de prop la cara" (BNM, Ms. 14339, ¡Qué no será!, 1862, f. 17)

"pensat y fet" (Baidal, F.: Amor torna, Castelló, 1917, p. 7)


Y m'ha cansat

:::::::::::::::::::::::::::miauu y au.

Ací veem una morfología valenciana que adoptaren en Catalunya,quan Pompeu Faba (perdó,Fabra) fea de les seues:

Es -treball,en -e; quan de sempre en catalá fon -traball (del occitá -trabalh), naixcuts del lletí -tripalium.

"lo fruyt de sos traballs" (A.M.Claret; Catecisme,1850)
"mon traball dedico" (Revista de Cataluña,p.285,1862)
"traball" (Labernia;Dicc.1864)
"un traball" (La renaixença,vol.5,1875)
...
¿Per qué?
Puix perque el verp -traballar es més paregut al -trabajar castellá...y de pas, tindríen la llengua valenciana al seu servici de llatrocini llinguïstic y farses.

Lagateta, este es per tu, segur que t’ha agrá.
----------------------------------------------------

La boda del Mongó

Por Ricardo García Moya

Las Provincia 17 de Enero de 1999
Meticulosos, sin dejar resquicio, todo lo aderezan al gusto del Institut d'Estudis Catalans. Hasta el enigmático Mongó, por ejemplo, lo han trasformado en "Montgó", burlando la tradición idiomática en lengua valenciana. En 1797, el riguroso Cavanilles anotaba que "en Denia empiezan las raíces del Mongó" (Observ., p. 213), reproduciendo el topónimo en el idioma valenciano de Denia, idéntico al que en 1873 se oía en el teatro de la citada ciudad al representarse "La cara de Mongó", de Manuel Barreda.
EI argumento de la obra trata sobre el deseo de casarse del Mongó, hecho que atrae a una serie de damas tan heterogéneas como "la Cova de I'Aigua, la Pansa, la Palma del Margalloner, la Seba-Porra y la Cova Tallá". Cada pretendiente expone encantos y virtudes, que son replicados con agrios comentarios del vetusto Mongó: "La Palma puncha, la Cova de I'Aigua està fosca, la..Pansa está sema...". Este léxico que alegró a los dianenses la noche del 2 de enero de 1873 está prohibido en los centros de ESO y BUP; ahora nadie puede escribir que la "Cova Tallá está Ilunt" (p. 6), "s'advertix a la orquesta" (p. 6), "soc yo gran tesor" (p. , "eixa aigua destilá" (p. . Quizá algún alumno de la academia de catalán Canal 9 se asuste del idioma valenciano normal; limpio de arcaísmos, eles geminadas y caprichos del IEC, como Iluny, adverteix, orquestra, jo, tresor, destil-lada, etc.
EI Tercio de Cataluña que controla la sociedad valenciana excluye a la categoría de ciudadano de primera (con derecho a ser funcionario, por ejemplo) a los que no traguen el sandwich consonántico ntg, es decir: un estudiante de Denia tendrá que escribir "Montgó", adulterando el vocablo, si quiere pasar curso. Pero hay argumentos que conviene recordar, como el del topónimo aragonés Monzó o Monzón, voz derivada del latín "Mons" y un segundo elemento "cao", de origen prerromano. A partir de estos étimos fueron apareciendo variables como Monsó, Monçonís, Monço. Lo curioso es que el dianense Roque Chabás -que no cita el ejemplo de Monzón- recoge que los árabes valencianos llamaban a la montaña de Denia "Caon", imperfecta homonimia del mencionado "cao". Y por supuesto que el erudito Chabás escribía Mongó, no Montgó.
Los ladrillos inmersores (el Alcover, las Grandes Enciclopedias valenciana y catalana, etcétera), aunque alardean de imparcialidad científica, son campo minado para cazar al ingenuo estudiante. La documentación sobre el Mongó está censurada, y ciertos entrecomillados que fingen reproducir el habla de una determinada zona son fraudulentos. Por ejemplo, en el Alcover leemos: "No et fies de Denia, ni de terra que es rega amb senia", incrustando la falsa preposición amb como si fuera voz del Reino.
Respecto a la boda, hay que sumar otros personajes tan simbólicos como "els pilons del Mongó y el Saladar". Los primeros se presentan con el prohibido pronombre valenciano: "Mosatros som els dos Pílons del Mongó" (p. 10); pero la figura que decide quién será la afortunada esposa es el mítico "fray Pere Esteve", que anuncia a los dianenses: "He vengut yo, perque soc sabi profeta. Mongó no se pot unir mes que a la Cova de I'Aigua" (p.13). EI franciscano fray Pedro Esteve, nacido en Denia en 1582, siempre usaba el idioma del Reino. En la biografía publicada en 1677 leemos: "En su lengua valenciana, en que siempre predicaba" (Mercader, C.: Vida de F. Pedro Esteve, 1677, p. 47). EI religioso alude al Mongó como un lugar sagrado: "Ermites en
Mongoy se troben, y se diu missa" (p.12. Fray Esteve suponía que el segundo término del topónimo derivaba de goy, voz hebrea que designaba a los no israelitas. No es descabellado, hasta el XV los hebreos formaron parte de la sociedad valenciana. Mons goy equivaldría, según fray Pere, a "Monte de la gentilidad".
Es gozoso leer poesías de fray Pedro, las originales, sin manipulación catalanera. Escribe sobre la "fortalea de la carrasca y la flaquea de la canya" (no fortalesa, alzina i flaquesa). Trata sobre les montanyes (no muntanyes); escribe mentres (no mentre), pedra y arena (no pedra i sorra), besar (no petonejar), "fa el conte" (no compte), "plou en un charco" (no a un xipoll); lanza metáforas sobre "les foches de la Albufera y els machos del Almodí". Usaba adverbios con ortografía correcta "estiga ya fet" (no ja); y Ilamaba Maestrat (p. 32 al Maestrazgo no "Mestrat". Aunque parezca absurdo, este idioma valenciano usado por un dianense nacido en 1582 -y por los valencianos normales en 1999 está prohibido por nuestras autoridades. Acabo de visitar las restauradas ruinas de Lucentum -dependientes de la Diputación de Juli de Espanya- y en el horario observo que usan el barbarismo "tarda".
Añadan ustedes el comentario.

gateta, ¿A on t'has clavat?......... revisat als privats.

Una salutacio a tots. Observe que vos haveu entretingut en la meua ausencia………..
Valenciaidepoble, m'agradat molt, ho he passat per el facebook.

Vaig al tema. Fa uns dumenges vaig anar a la mar y en una d’eixes casualitats, al meu costat estava un matrimoni en un chiquet que parlaven valencià; el cas es que el chiquet en una de tantes, jugant en la arena li va dir a son pare –mira pare un clavellet de mar-, yo vaig pensar que se tractava d'algún coral o algo per l’estil, pero no, me vaig sorprende vore que era una “medusa”.¿clavellet de mar?.
Quan vaig tornar a casa vaig investigar eixa expressió puix no la coneixia, y vaig trobar lo que vos mostre ara mateix:



Diccionari Valencià→Castellà DRACV
clavellet: s. m.
Castellà: clavelito.

clavellet: s. m.
Castellà: medusa.
~ de mar


"de clavells que hiá, que de l'aigua t'alsen a picaes en alt" (El Bou Solt, 1877, p. 172)

"¿T'ha picat algún clavell?", de mar (Escalante: Un buen moso, 1889)

"clavellet: medusa" (Escrig: Dicc. 1887)


:::::::::::::::::::::::::::::::::::::miauuuuuu..

Vos passe el valencianisat programa de bous d'ORBA 2012, si algú te algun ducte dels canvis que he realisat li contestare gustosament sempre y quan actue de manera civilisa.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::miau…….

Bous ORBA 2012

DILLUNS 30 de JULIOL
19:00h Solta del bou serril de la “DECLARACIÓ” (Fatigado Nº82, Gº7) de la ganadería MURTEIRA GRAVE (Portugal).
A continuació solta dels millors animals de la ganadería BENAVENT (Quatretonda).
24:00h Solta de 5 vaques; en l’actuació de Española y Alicantina; de la ganaderia CRESPO (Parcent).
En acabant embolá del bou Fatigado (Murteira Grave) Nº82, Gº7.

DIMATS 31 de JULIOL
19:30h Entrá de bous y vaques de la ganaderia ASENSI (Orba).
A continuació solta dels millors animals de la ganadería Miguel PAREJO (Cabanes).
23:45h Desafiu d’entraes entre les ganaderies; BENAVENT (Quatretonda) y LA PALOMA (Xaló).
En acabant solta de 5 vaques y 1 bou en puntes de la ganaderia ASENSI (Orba).

DIMECRES 1 d’AGOST
12:00h Entrá y prova de jónegues de la ganadería BENAVENT (Quatretonda).
19:30h Entrá de bous y vaques de la ganadería LA PALOMA (Xalo).Nou recorregut pel C/ Canonge Sendra Pastor.
En acabant, solta dels millors animals de la ganaderia Hnos. LECRIS (Barracas).

DIVENDRES 3 d’AGOST
12:00h Solta de jónegues de la ganaderia LA PALOMA (Xaló).
19:30h Entrá de bous y vaques de la ganaderia ASENSI (Orba).
A continuación solta dels millors animals de la ganadería LA PALOMA (Xalo).
24:00h Entrá de bous y vaques de la ganadería CRESPO (Pedreguer).
En acabant solta de 5 vaques y 1 bou embolat de la ganaderia BENAVENT (Quatretonda).

DISAPTE 4 d’AGOST
12:00h Entrá y prova de jónegues de la ganadería CRESPO (Pedreguer).
19:30h Entrá de bous y vaques de la ganadería LA PALOMA (Xalo).
Pa tancar els actes taurins, solta dels millors animals de la ganadería LA ESPUELA (l’Alcora).

Per lagateta, Jarra en castella ¿com seria en valencia?

xerra, cherra o gerra?

Si s'escriguera -xerra,-xafar u -orxata significa que pronunciem "sherra","shafar","orshata"...en fricatiu sort
En cambi, grácies al dígraf -ch diferenciem els dos fonemes.


Yo imagine que te referixes a -gerra (jarra o tinaja,en cast.):

"gerra" (Escrig;Dicc.,1851)
"gerra" (DRACV,1997)

La -jarra castellana es d'oríge árap.

Pera designar al objecte, yo preferixc més -gerra en –g, perque podríem confóndreu en el femení de –cherro (bou menor d’un any)

"gerra" (Escrig;Dicc.,1851)
"gerra" (DRACV,1997)

Un eixemple:

El meu germá es un geni fent gerres.

No crec a ningú se li passa pel cap escriure:

El meu xerma es un xeni fent xerres

Per favor…………no es podría fer mes el ridicul.

Y també –cherra esta perfectament documentat en llengua valenciana en el significat de "jarra":

"de aixó te culpa la cherra", de vi (Les marors de una fadrina, 1860, p. 33)

"ya li emportará una cherra" (Borrás, Vicent: El estudi d'un pintor, 1886, p. 19)

"¡Cochinos! Aixó al horta, o en una cherra" (Peris: Nelo Bacora, 1918, p. 6)

"y un cánter, o cherreta" (Escalante: El chiquet del milacre, 1878, p. 21)

"el charró gran que s'ha trencat" (Beltrán, E.: Ratolins de casa rica, 1934, p. 15)



Una salutació.

:::::::::::::::::::::::::::::::::miauuu...

Lagateta, m'ha agradat molt eixe programa de bous, obric fil per ell.
Enhorabona.

Molt bona idea traduir del barceloni al valenciá el programa de festes. Segur que la gent del poble l'enten millor llegintlo en la seua llengua.

Hòstia traduir del barceloní al "valencià" implica canviar les "i" per "y" i la paraula "ramaderia" per la de "ganaderia". Vaja traducció!

t'extranyes perque eres panca.

Jo panca i tu penca

No li estranya perque es panca, li estranya perque es B0B0

Y

"entraren una requa de machos" (Porcar: Dietari, 1626, f. 485)

MFA y ADLERTA, ¿No vos canseu de fer el figa en este fil?

Mira que sou els típics machos, vinga que passe l'aire per ací.

AGARRALBOU, si no dius tu eixa paraula que s'utilise en llengua valenciana per a definir "ganao" y "ganaderia", hu faré yo, que ya esta be de marejar la perdiu.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::miauuuuu.

No dona, no, tot te que vore en la Llengua Valenciana

­bobo, cultisme valenciá del lletí "balbus".

Puix te rahó, perdona.

¡Ay tu¡

"tú, fent el bobo" (Chirivella, Pere: Tot debaes, 1908, p. 10)

Molt bona. Eixa no la sabia.

:::::::::::::::::::::::::::::::miau.

ya que t'agraen estes coses tenim per eixemple la paraula "bobo" en varies obres lliteraries en Llengua VAlenciana.

El bou y la mula y el anchel bobo. Eduardo Escalante

o est'atra

La Boba i el embobat. De Ramón Lladró y Mallí.

Auuu gateta

Només puga en faré en elles. Grácies bonico.

:::::::::::::::::::::::::miau..

Ay, agarralbou, ¿encara no hu dius?, que llarc hu fas................

¿Algun forero sap quina es la "famosa" paraula valenciana, que s'utilise antany, que definix -ganaderia, -ganao?

Una pista: busqueu per derrere, no per devant.

::::::::::::::::::::::::::::miauuu..

bouera?

Samuray, (no vull ferte cap agravi pero en "y" m'agrá mes, si te molesta hu dius), si fon "bouera" de bou, tentriem: "cabrera" de cabra com "ganao/ganaderia de cabres",.......... no es el cas. Bon intent.

:::::::::::::::::::::::::miauuu.

Bona pista, vaig a donar yo atra:

Es paraula polisémica, puix en Benidorm significa també corda d'una ret pera peixcar sardines.

Esa corda tota la vida sa dit "rabera".

Molt be tiolavara t'has guanyat el piset en Torrevieja.
Enhorabona.
Eixa era la paraula

"RABERA"

Agarralbou, per fí a parit la burra: "RABERA", paraula que ben be pot utilisarse com "ganaderia" o "ganao"

....de la rabera BENAVENT
.....de la rabera LA PALOMA
etc..

"vaques, ovelles/... molt grans raberes" (Roig: Espsill, 1460)

"parte posterior de cualquier cosa. Ganado: rabera de bous, borregos" (Escrig: Dicc. 1887)

Y que penós estos colaboracionistes que sempre estan buscant en lo catalá paraules alienes a la nostra llengua per donarseles de "cults":

"Ramaderia y ramader" no han existit may en llengua valencina.

Pero sí "RAMAT" de persones, pardals, chiquets, güelos, etc..

::::::::::::::::::::::::::::::::::::miauuu..

¿on arreplegue les claus del piset de torrevieja?

Be, ací. vos pose la meua traducció al valencià del programa de festes; si algú vol que discutim alguna de les moltes paraules que he canviat, en educació, li contestaré en gust.
Agarralbou, si vols aubrili tu un fil...

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::.miaauuuu.

PROGRAMA FESTES POPULARS ORBA 2012

Divendres 27 de Juliol

13:00h - Llançament de tronaors, volaors y volteig de campanes per donar inici de les FESTES POPULARS 2012.

21:00h – Baixá de penyes. Es fará una concentració de penyes a la Creu on es repartirá cervesa , refrescos, cacauets y tramussos. A continuació les penyes baixaran a la plaça acompanyats per una bandeta de música.

22:00h - Sopar popular en música en viu a càrrec de la comissió de festes 2013

Disapte 28 de Juliol (Festivitat dels sants de la pedra)

09:30h - Concentració de motos a la plaça y almorsar organisat per la comissió de festes 2013.

20:00h - Santa missa en honor als Sants de la Pedra patrons d’Orba y Sant Umbert patró dels caçaors.

24:30h - ORQUESTA GÉNESIS y GRAN DISCOMÒBIL PIRÁMIDE EN L’ACTUACIÓ DE DOS "GOGOS".

Dumenge 29 de Juliol (Montá de barreres)

8:00h - Almorsá de les penyes en la plaça del poble y montá de barreres y carafals durant tot el dia.

El Carrer Major es tancará el dumenge 29 de Juliol a les 13:00 per evitar complicacions en camions y montages.

24:30h - ORQUESTA PATO DANIEL

Dilluns 30 de Juliol (Dia de les paelles)

13:00h - Degustació d’anís Candela a la plaça.

14:00h - Paella jagant en la plaça del poble acompanyá en DISCOMÒBIL. (S’haurá de comprar el tíquet per a la paella)

19:00h - Solta del bou de la “DECLARACIÓ” (Fatigado Nº82, Gº7) de la rabera (ganaderia) MURTEIRA GRAVE (Portugal).

Bou serril patrocinat per l’Associació Taurina d’ORBA.

A continuació solta dels millors animals de la rabera (ganaderia) BENAVENT (Quatretonda).

24:00h - Solta de 5 vaques; en l’actuació de Española y Alicantina; de la rabera (ganaderia) CRESPO (Parcent). Embolá del bou Fatigado (Murteira Grave) Nº82, Gº7.

Dimats 31 de Juliol (Dia dels chiquets)

11:00h - Gran Parc Infantil al voltant de l'Ajuntament y carrer Bonaire patrocinat per Diputació d’Alacant

12:30h - Repartiment de gelats per als chiquets y chiquetes de tot el poble

18:00h - Entrá y solta de carretons per als més menuts.

19:30h - Entrá de bous y vaques de la rabera (ganaderia) ASENSI (Orba). A continuació solta dels millors animals de la rabera (ganaderia) Miguel PAREJO (Cabanes).

23:45h - Desafiu d’entraes entre les raberes (ganaderies); BENAVENT (Quatretonda) y LA PALOMA (Xaló). En acabant solta de 5 vaques y 1 bou en puntes de la rabera (ganaderia) ASENSI (Orba).

Dimecres 1 d'Agost (Dia de la tercera “etat”)

12:00h - Entrá y prova de jonecs de la rabera (ganaderia) BENAVENT (Quatretonda).

19:30h - Entrá de bous y vaques de la rabera (ganaderia) LA PALOMA (Xaló).Nou recorregut pel C/ Canonge Sendra Pastor.

Al finalisar, solta dels millors animals de la rabera (ganaderia) Hnos. LECRIS (Barracas).

20:00h - Santa Missa en honor a la nostra gent major.

21:00h - Sopar de la tercera edat en la llar dels pensionistes en un animaor musical. Es tindrá que arreplegar préviament un tíquet en la llar dels pensionistes.

24:00h – NIT CARIBENYA y HAWAIANA acompanyá per l’ORQUESTA TABARCA. Demanem a tots que vinguen disfrassats.

Dijous 2 d'Agost (Dia de les quintaes)

09:00h - Almorsá a la plaça y concentració de les quintaes

13:30h - Degustació de cervesa a cárrec dels QUINTOS 2012

14:30h - Diná de les Quintaes al carrer de l'ajuntament (se tindran que comprar els tiquets als festers 2013).
En acabant el dinar hi haurá una festa amenisá per una DISCOMÒBIL.

24:00h - FESTIVAL DE ROCK-Catalá(no VALENCIÁ) en l'actuació dels grups ASPENCAT , LILIT y DIONíS y 121 dB.

Divendres 3 d'Agost (Dia dels fadrins)

12:00h - Solta de jonecs de la rabera (ganaderia) LA PALOMA (Xaló).

14:00h - Gran REFRESCÁ.

19:30h - Entrá de bous y vaques de la rabera (ganaderia) ASENSI (Orba).

A continució solta dels millors animals de la rabera (ganaderia) LA PALOMA (Xaló).

24:00h - Entrá de bous y vaques de la rabera (ganaderia) CRESPO (Pedreguer).

En acabant solta de 5 vaques y 1 bou embolat de la rabera (ganaderia) BENAVENT (Quatretonda).

Disapte 4 d'Agost (Fi de festa)

12:00h - Entrá y prova de jonecs de la rabera (ganaderia) CRESPO (Pedreguer).

19:30h - Entrá de bous y vaques de la rabera (ganaderia) LA PALOMA (Xaló).

Per tancar els actes taurins, solta dels millors animals de la rabera (ganaderia) LA ESPUELA (l’Alcora).

24:00 - ORQUESTA VÉRTIGO



La comissió de festes 2012 es reserva el dret de modificar o suprimir qualsevol acte si per causes imprevistes haguera necessitat de ferho. Es recorda que durant els espectaculs taurins está prohibit maltratar als animals, entrar begudes alcohóliques y/o estupefacients, aixina com estar dins del corro y baix dels carafals menors de 16 anys y majors de 65 anys.

Molt bon programa, sempre hem dit "jagant", "serril", "etat", "dumenge", "dimats", "almorsa",.......y els jovens d'ara ni eu saben.

Grácies “tiolavara”, yo no fa tant que desconeixia de moltes paraules genuines valencianes.
A vore hi ha una que me fa grácia en el programa de festes per el significat que te y com l’escriuen els que se donen de “cults”:

¿per que SERRIL y no cerril?

Serril –del lletí cirrus, Llom, bascoll, tos”, ixqué el castellá cerro y el valenciá cerrer (Espill, 1460); pero el cerril castellá, “que va por lo cerros, salvaje”, tingué el germá analógic serril, “qui va per les serres. Salvage”. En valenciá modern, home o dona sinse modals:
“serrils que apenes saben parlar” (relació entre Sento y Tito…a honor de Carlos Tercer, 1784)

"peguí de pits en un serril" (León, Carlos: Arenga crítica,1789, p. 7)

Pera dir -mariposa, tenim;

Palometa-Derivat de “paloma”.
“ix una palometa: Erumpit papilio" (Pou: Thesaurus,1575)
"palometa" (DRACV,2004)

Papalló-Del lletí -papilionem (en cast.-papillón) que podríem usar en térmens científics.
"papalló" (Martorell; Tirant,1460)
Significa també tenda de campanya cónica (pabellón,en cast.)

Mariposa-Ya apareix en el lliterat Jaume Roig (1460), y prové de versos com "María pósa't, descansa".

Pero jamay lo de "papallona" que es catalaní, un vocable foráneu al idioma valenciá y que llamentablement impartixen als chiquets de les nostres escoles.

::::::::::::::::::::::::::::::::::.miauu..

Gracies, Gateta.
Una cita de serril dedicà a MFA

Serril "Un animal tan serril". Un chuche munisipal. Antomio Roig i Civera. 1873

Un regalet,que denota la valencianisació del provenzal (perdó,catalá) de la Marca Hispánica.
"emperaire" (Labernia; Dicc.cat.,1864)

Yo com valenciá no sé qué es un "emperaire",pero sí un emperaor.
"emperador" (Martorell; Tirant,1490)
Pero com no estem en el XV,preferixc aixina:
"emperaor" (Escrig,Dicc.1851)

Y hui,en els diccionaris de nebarceloní del IEC només está -emperador.O siga,que al antiu emperaire provenzal se hu han engaldit...quín misteri.

En fi,qué "feixistas" (en val. -fascistes) que som mosatros dient vitats com punys.

Atre:
El -peix y el "pes",atra valencianisació

Del lletí -piscis naixqué per apócop el -pez castellá,el -peix valenciá y el -peis provenzal.

Mostra de que en Catalunya usaven ans -peis y no el palatalisat (per mosarabía) valenciá -peix está en que el seu derivat verbal -peixcar,ells hui encá usen l'antiu provenzal -pescar que ara traten d'impondre als valencians.
Y aixina veem en atres derivacions de -peis com -pescatería (en val. -peixcatería),-pescaire (en val. -peixcater...etc

Son coses,que jamay expondrán en clase no siga que eixa -llenga catalana (del -lenga provenzal,lengadoc) se'ls afone.

¿En clase? jua jua jua.......allí li tenen por a la vitat.

Esta semana, una emisora de radio que al pareixer no te ni idea de llengua valenciana, fa publicitat de la carrera que es fara este disapte en Orba. En una d’eixes burraes que diu, mos vomitá:

Cursa de barrufets…., una raere l’atra..

¿Cursa de barrufets...?

Lo més llógic, sería -carrera de pitufos (o donyets, que es més valenciá). "donyet de pou: duende" (Escrig: Dicc. 1887)

Lo de "cursa" es un galicisme, que no ha tengut molta fortalea en idioma valenciá, preferint més -carrera.

Acabe de charrar en Joanot Martorell:
"carrera de perdició" (Tirant,1490)

Y buscant en texts antius valencians:
"cavalls de bona carrera" (Ord. custodia de la costa del Regne,1673,f.

O valencians del sigle XX:
"¿va a pendre la carrera?" (Sendin Galiana: Tonica la del llunar, 1926, p. 9)

M'agradaria saber qui redacta eixos texts que se tiren per la rádio en els que pareix que parlen en chino.

Barrufet -dimoniet o espírit enredaor.

D’orige incert, pot tíndrer parentesc en “barrufo, che in italiano significa confusione, turbamento, tumulto” (Hervás: Origine degl’idiomi, 1785, p.116); també crida l’atenció el paregut morfológic en “Garrofet” del Dietari de Porcar (a. 1613), nom d’atre dimoni valenciá: “tant sogres com nores,/ totes son uns barrufets” (Ros: Coloqui de les moltes rinyes… entre les sogres y nores, a. 175

Anem a vore si la carrera (en catalá –cursa) es de dimonis (tambe -barrufets en idioma valenciá)…, ¿tenim d’anar disfrassats?

Ay, que’m pixe de la rialla……….

:::::::::::::::::::::::::miauuuu...

¿cursa de barrufets? ..….pareix un curs per formar dimonis…

Atre tema:
¿El Grau "Mitjà"...o Mig?
En idioma valenciá pera dir "medio" (de -mitat,lo que estiga intermig) es -mig.

"mig jorn passat" (Desclot;Crónica,1283)
"a mig camí s'encontraren" (Martorell; Tirant,1490)
...

Pero llamentablement llixc o senc per certes academies que donen curs de "mitjà" de valenciá,que eixe cas significaría "mediano" y sinse -t:
-Eixe chic es el mijá de la familia.
-Chimo es el mijá dels germans.
...
"mijá: mediano" (Escrig: Dicc.1887)
"mijá,mediano" (DRACV,2010)

També existix -mijanet/a,una bonica forma diminutiva pera referirmos a coses chiquiques.

El verp -pareixer,prohibit per l'AVL

El verp -pareixer (del lletí -parescere) ,germanet del castellá -parecer o del italiá -parere hui está prohibit per l'AVL y Canal Noi quan senc frases com;
¿Qué li sembla este espectacle?
Hui sembla que plourá
Sembla que ix este bou

El verp -semblar (que equival a "asemejar") que també fon castellá migeval,mos lo introduixen pera sustituir al genuí valenciá -pareixer.
Pero la filología valenciana mos expon lo contrari;
"pareix" (March,J.: Dicc.,1372)
"pareix" (Sem.El Mole,1837)
"pareix mentira" (Liern:La mona de Pascua,1862)
...

¿No es delit,que destruixquen idiomes milenaris?.

Vaya que es un delit.
¿com traduïm eixes frases al castellá?

¿Qué li sembla este espectacle? ¿que le asemeja este espectáculo?
Hui sembla que plourá............Hoy asemeja que lloverá
Sembla que ix este bou...........Asemeja que sale este toro



Volen fero tant bonico y "progre" que la caguen per tots els costats.

Per cert "espectacle" nooooo,

espectacul: cultisme valenciá, del lletí "spectaculum".

"espectácul" (Escrig: Dicc. 1851)

El "ens" y el -mos


Asobint (del lletí -subinde),llixc als pankes valencians escriure el pronom -ens; una contracció arcaica morta fa sigles pera evitar anfibología en l'indicatiu -es del verp -ser per eixemple;
"Hui ens es lleig impondre mentires"

Sempre s'usava darrere de paraula que terminara en vocal,jamay en consonant.

En idioma valenciá ham seguit utilisant la forma etimológica lletina -nos,evolucionant a -mos (que també usa el sefardí) desde molt...

"nos feya hereter" (Crón.Jaime I,s.XIII)

"nos deixa" (Roiç de Corella;Obres,1490)

"mos vorem les cares" (Sem.El Mole,1840)

"mos deixa eixir" (Escalante; Les chiques del entresuelo,1877)

"lo que mos digué" (Tallada,M.; Les Camareres,1931,p.7)
...

Que no mos mentixquen.

Atres paraules:

Vixquen
Present de subj. 3ª p. plural / imperatiu de 3ª pers. del verp -viure
Distint al catalá/provenzal -viscan (hui,valencianisat artificial en -visquen)
"vixquen" (Martorell; Tirant,1460)

Defendre
Del lletí -defendere,usem este verp desde ans de que existira Cagalunya;
"defendre" (Furs de Valencia,h.1261)
"defendre" (Desclot,B: Crónica,h.1283)
"defendre als vells" (Fenollar:Lo procés,1497)

Domicili
Del lletí -domicilĭum,dona oix vore certs texts actuals on posa "adreça" ...que jamay fon valenciá,a no ser que's referixquen al ind.present de 3ª pers. del verp -adreçar (enderezar).
"domicili" (L.Costums de Tortosa,a.1272)
"son propi domicili" (Tarín,F:Les clases obreres,1895)

El fer y el far

Puix ací estic atra volta en les coses curioses de la llengua valenciana y sa germaneta lleja,la catalana.
Hui exponc el cóm díen -fer (hacer en castellá) per Cardona o Gerona en época de Jaume I;
"per mal a far" (Hom.Orgañá,s.XII)
"far totas" (Guillem de Berguedá,s.XII)
"far" (Guillem de Cervera,s.XIII)
"pogués far" (Siqueiras; Las Novas del heretge,s.XIII)
"far noblezas" (R.Vidal e Besalú,s.XIII)

Preníen la primera vocal del lletí -facere,en cambi en romanç valenciá hu fea en la segón tónica;
"per fer mal" (Crón.Jaime I,s.XIII)
"fer fogueres" (Desclot; Crónica,1285)
"fer gran lluminaria" (Muntaner; Crónica,1325)

Mosatros ham seguit utilisant la forma genuina valenciana -fer,lo contrari que en Catalunya on la variant provenzal muigué com a sustrat.
Açó no eixirá en clase de Dialectología Hispánica en la UV,no siga que'l chollo panka s'afone.

M’encanta este fil, avant en lo valenciá.

Hui en dia se veu molt de grafitero que escriu “endavant”. Pobres ignorants de la llengua valenciana.

Eixa es la paraula que gasten els catalans per dir el cast. –adelante, pero en valencia sempre hem gastat –avant


L'adverbi -avant prové del lletí vulgar -abante, també usat per el francés (en avant) e italiá (avanti).

"avant" (Desclot; Crónica,1285)
"molt més avant" (Martorell; Tirant,1460)
"de hui en avant" (Beut, Pepe: Cartelera d'espectáculs,1932,p. 11)
...

Lo de "endavant" es un vulgarisme, híbrit de la forma -envant més -davant.

En catalá prefabriste, també soltaven algún -avant per certs texts;
"avant a tanta finesa" (Plens; Catecisme pastoral,1735)
"en avant" (Pitarra; Grá y palla,1867)
"¡avant!" (Pitarra; El timbal del Bruch,1882)
...
Y en llengua balear,-envant es -prop (cerca, en cast.)

Puix si mosatros som valencians y valencianes...... AVANT en lo nostre.

::::::::::::::::::::::miauuuu...

Gateta o els atres, ¿podeu dirme que vol dir "choure" o "joure"?

Es algo de fer una beca, chafar l'orella o algo aixina.

"Oido cocina", ara me pose en eixe -joure o -choure que no he sentit may.
Segur que "valenciaidepoble" sabra algo, a vore si li passe.

:::::::::::::::::::::::::::miauuuu.

Ya hu tinc: segons l'aspecte semántic que'm propons será alguna variant del antiu verp -jaure el qual naixqué del lletí -iacere; germá del castellá -yacer, del francés -gésir, del provenzal -jaire y del italiá -giacere.

"jaure en son llit" (Desclot; Crónica,1285)
"jaure per terra" (Martorell; Tirant,1460)
...
Está catalogat com arcaísme (un fósil vivent), es milacre que encá en el s.XXI estiga viu.

:::::::::::::::::::::::::::::.miauuu....

Molt bo gateta y tambe tens en el Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana

jaure, v. Flexió verbal
1. yacer, estar echado, estar tendido.

¿Cóm díen -pedra per allá dalt?

El sustantiu -pedra del lletí -petra usat desde ben antany en idioma valenciá y demés llengües romanç d'Espanya;
"pedra en les barres" (Crónica Jaime I,s.XIII)
"les pedres" (Muntaner; Crónica,1325)
"pedres fines" (Martorell; Tirant,1460)

¿Y cóm díen aixó en la Marca Hispánica?
Puix clavaet al provenzal -peira...
"peira" (Guillem de Berguedá,s.XII)

Hui encara está la parauleta com barri de Barcelona;
//es.wikipedia.org/wiki/El_Tur%C3%B3_de_la_Peira

Inclus juant a la piloteta:
//www.turodelapeira.com/

Llástima que'ls catalans de hui no sapien qué es una "peira" (pl. -peiras).¿Serán incults?

Una "sota" y el baix

Hui veent certs llibres d'ensenyança escolar m'encontre en l'adverbi -sota cagalaneret.
En temps de fam y pobrea migevals,cronistes o lliterats valencians escrivíen -sots (del lletí -subtus) y la "sota" era forma minoritaria;
"sots l'escut" (Crónica Jaime I,s.XIII)
"sots lo estandart" (Martorell,J; Tirant,1460)
...
Podem també vore al "sota" en texts castellans d'Alfons XI,per lo que de "catalá" té lo que yo d'alcavot rus de Marbella.

Pero mosatros ham continuat utilisant al mosárap valencia -baix més valenciá,desde ans de que existira Cagalunya;
"estigueren tots baix" (Desclot; Crónica,1285)
"baix la ungla" (Galiana,L.: Rondalla de rondalles,1767)
"baix la manta" (Palanca y Roca,F:Suspirs y llágrimes,1860)
"baix la corfa" (Sem.El Bou solt,1877)
"baix la manta" (Civera: Els baches del mal camí,1912)


En idioma valenciá pera evitar anfibologíes en "sota" en la sota de cartes;
"Está sota la sota de la baralla"
"trinca de sotes", de cartes (Roig, J.: Espill, 1460)
"sota de copes" (Cucarella, J.: en "Luces de Aurora", 1665, p. 37
"trau la sota de espases" (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos, c. 1660)

El mosárap -baix valenciá va tindre vía lliure pera impondre's en la parla donat el us en el verp -baixar y sa flexió verbal.
En castellá veem lo mateixico,l'arcaísme -sota muigué fa sigles y no imagine que torne...

¿Algu s'imagina que en Orba en conte de "Carrer de Baix" mos feren dir "Carrer de Sota"?

Espirit y "esperit"

Hui m'he topat en l'arcaísme "esperit"...en el llibre de "vacances"(val.-vacacions) del meu nebot.
Pero resulta,que en idioma valenciá es -espirit (del lletí -spiritus);
"ton espirit" (March,A; Cant espiritual,c.1450)
"espirit" (Villena,I: Vita Christi,1497)
"espírit" (Fullana: Gramática valenciana,1915,p.49)
...
¿Y per qué collons mos imponen al "esperit" provenzal/catalá?


QUÍNS FILLS DE P....

Maravella y la "meravella"

Pareix que en CanaNoi no s'enteren que en idioma valenciá una "meravella" (del provenzal -meravelha) no existix,a no ser que vullguen dir -maravella com be dien els valencians de tota la vida;
"maravelles" (Roig,J:Llibre de les dones,1460)
"gran maravella" (Roiç de Corella,Obres,1490)
"de tal maravella" (Siurana, Disputa de viudes,1561)
"maravella" (Baldoví:La Donsayna,1844)
"maravella" (Declarasió amorosa, Xátiva, 1852)
"maravella" (DRACV,1997)
...

Yo preferixc la valenciana -maravella (sona més bonico,ademés) que la "meravella" imposta per nazis catalanistes,on poden ficársela per el floriol....

El bachiller y el "batxiller"

En l'Edat Mija,quant algú finalisava estudis se li coronava en llorer,un ramellet que tinguera fruts pera simbolisar que havía qüallat el frut del estudi y l'afany de dependre.
Per aixó li dien "baccalaureatus" (llorejat en baya); del qual ixqué el francés -bachelier,italiá -baccelliere o el valenciá -bachiller.
Llástima que'ls jóvens valencians,a l'hora de traure's hui una llicenciatura tinquen que pasar per un "batxiller" en -tx,quant de sempre mosatros ham escrit -bachiller en dígraf -ch;
"grans clerguers e bachellers" (Ferrer,St.Vicent: Sermons,1400)
"bacheller" (Fenollar,B:Lo Procés,1497)
"bachiller" (ARV,Just.Civil,Req.nº1111,doc.a.1557)
"bachiller" (Exulve,Vincentio Iohanne: Praeclarae artis,Valencia,1643)
"últim any de Bachiller" (Soler Peris,J.: Els estudiants,1934)
"bachiller" (DRACV,1997)
...
Açó no s'expon en clase,no siga que la mentira cagalanera se'ls afone.

Gojar:


Gochar(yo preferixc més -gojar) es genuí nostre en el sentit de "gozar,disfrutar".També existix en mallorquí.

Derivat del milenari valenciá goig (del lletí -gaudium);
"goig eternal de paraís" (Roig,J:Llibre de les dones,1460)
"goigs" (Villena,I:Vita Christi,1497)
"goig" (Escalante:L'aguelo Cuc,1877)
...
Paraula hui prohibida per l'AVL,on mos lo cambien per l'arcaic provenzal/catalá -gaudir....

Rasgos generales del romance mozárabe (romandalusí)

Un qüadro molt bonico;
//digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/9710/1/Anexo1.pdf

Si lligiu,voreu que son carácteristiques plenes del idioma valenciá;
Palatalización de -l inicial; lluna,llengua,llet...
Més tart,esta tendencia l'adoptaren en Catalunya per influencia nostra.
Conservación de f- inicial; farina,ferrer,fum,ferro...
Conservación grupo latino -mb; cambi,fembra...
Arabismes de tot tipo; aljup,céquia,faena,catifa,...

O siga,que no vingueren ninguns "catalans" a durmos lo parlar.

ostres!! mai parle per ací però ara no ho he pogut evitar...EM FAN MAL ELS ULLS!! quina barbaritat!!! crec que per ací hi ha mes de quatre que haurien de començar a estudiar... i que es això de la traducció del llibre de festes??? JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA! el que hi ha que veure...molt trist senyors,quin pena tinc senc al lleigir tot el que heu estat escrivint, de veres...

Te conteste en el fil "una mes"....

Enciclopedia Alvarez,llibre obligatori de text en les escoles durant la dictadura franquista.Cita textual:Otros idiomas hablados en España.-Ademas del español se hablan en nuetra Patria el catalan,el gallego y el vascuence.Dialectosialectos son las variaciones que experimentan los idiomas en algunas regiones o comarcas;son dialectos del catalan el valenciano y el mallorquin.Mes cultura y menys fanatisme.

ventura, yo te conteste enel fil que han obert en el noom de "una mes"

Borrado por Foro-ciudad.com

Com llixc per certs foros alguns que usen l'arcaic adverbi "doncs" com sustitut del -puix (forma valenciana,del lletí -post),vos exponc que eixa merda en orige ni es valenciana,ni catalana ni res; fon lletinisme present en totes les llengües romániques; desde el provenzal -donc al italiá -donqua,hui arcaísme també.
Es curiós,pero en catalá prefabriste abanda del "doncs" observe la forma -doncas mateixeta a la que dien per Ávila quant Alfons XI gatejava en bolquers;
"doncas s'han burlat" (Pitarra; Singlots poétichs,1866)
"doncas jo li faré" (Pitarra: Los Egoistas,1871)
"doncas jo li dich" [Manubens y Vidal; Fugir del foch,1898]
"be,doncas" (Monserdá de Maciá; La familia Asparó,1900)
...
Y cites del valenciá -puix,com dien els cults;
"puix que tant" (March,A:Cants d'amor,h.1450)
"puix yo no tinch" (Martorell,J.,Tirant,c.1460)
"puix sou la font clara" (Siurana; Disputa de viudes,1561)
...
Al final va impondre's en llaugerea la forma -pues del castellá,donat el seu paregut;
"pues de tots" (Mulet; Ms.Poesies a Maciana,v.55,c.1640)
"pues mirau" (Mercader, C.: Vida de P. Esteve,p.48,1677)
"este notari pues,com dich" (Galiana: Rondalla de rondalles,p.75,1767)
"pues yo també" (Escalante: Les tres palomes,1876)
"pues mos ha donat" (Escalante: Desde dalt del Micalet,1877)
...

A mosatros,el "doncs" que siga només el sonit de les campanes en bodes.

El cult servici y el vulgar "servei"

Puix seguixc donant la llanda,hui toca el cult -servici y el vulgar "servei".
Naixcut del -servitium lletí al igual que'l -servicio castellá o l'anglés y francés -service,el -servici es el majoritari en llengua valenciana desde temps de les chapes;
"bon servici" (Crón.Jaime I,s.XIII)
"feya servici" (Roig,J: Llibre de les dones,1460)
"en servici" (Montanyés,J: Espill de ben viure,1559)
"servicis alguns" (Siurana: Disputa de viudes,1561)
"netedat y servici" (Pou:Thesaurus,1575)
"li pague los servicis" (Ginart, N.: Reportori dels Furs,1608,p.303)
"servici" (Escrig; Dicc.,1851)
"servici" (DRACV,1997)
...
A partir d'esta morfología,va sorgir variant com -servii perdent la sibilant y a partir d'ella el -servey (en -y,segons la grafía tradicional) per analogía en la -e pretónica com veem en idioma valenciá migeval;
"a fer servey" (ACA,C.R,Reg.1520,doc.a.1374)
"mort en lo servey" (Martorell,J.; Tirant,c.1460)
...
Més tart éste "servey" desaparegué en idioma valenciá,pero fon asimilat en Catalunya y en acabant,en el sigle XX cambiaren la -y grega per la -i lletina.

O siga,mosatros ací en lo Reyne mos quedárem en el genuí -servici y Catalunya,en un fillol corrupte d'ell...

Utilisar –servei en conte de –servici, demostra no utilisar el cervell...

¿Com es el cast. -Villancico en valenciá?

En idioma valenciá es -nadalenca (pl.-nadalenques),com be mos illustra el DRACV.També tindríem la forma -villanset en la que no mos complicaríem tant la testa...
"villanset" (Escrig; Dicc.1851)

Lo de "nadales" no existix en idioma valenciá.


El terme -villancico,té orige molt bonico; castellans quins afaenaven en el camp en certa época,se dien "villancicos" com diminutiu derivat del lletí vulgar -villanus (home de camp,llauraor) y alguns d'estos homens componíen cançonetes de Nadal dites "coplas de villancico".
Fon registrat el vocable en la 1ª edició del DRAE (1739).

Lo del "fanal" es atra cagalaná que en desigs de que s'introduixca en lo parlar valenciá,fan el ridícul a cambi (no canvi) de destruirmos.
En idioma valenciá diem -farol derivat de -faro (lletí -pharus,en orígens grecs).
"farol" (Escrig; Dicc.1851)

Existix inclus el seu diminutiu -farolet o el verp -farolejar (presumir,jactarse).

En un document de 1250

Com sempre es bo expondre probes,qué millor que astó; d'un document valenciá en lletí cancilleresc del 1250 on ixen per mig paraules valencianes com éstes;
"sucre" (del árap -sukkar)
"regalicia" (del lletí tradiu -liquirĭtĭa)
"figues" (plural valenciá de -figa,lletí -fica)
"arrós" (del árap hispánic -arráwz)
"gingebre" (del lletí -zingibĕre)
"sabó" (del lletí -sapone)
"cavall" (del lletí -caballus)
...
(ACA,Canc.Códex 9 de la Casa Real, ff. 11v-12r)
Existía llengua mosárap que diguera eixes formes...

En fi,que no vos mentixquen.

Lliterats áraps,grans desconeguts

Puix asobint mos oblidem d'autors áraps hispánics,els quals tingueren la seua época de gran riquea y esplendor lliterari.
En esta página del pintor Julio Visconti naixcut en Guadix (Granada) mos expon varis autors d'eixa bella ciutat andalusí.

//www.fpjuliovisconti.com/musul...res-de-guadix/

Sense ducte,la posterior lliteratura valenciana tindría fermes raíls culturals anteriors on escriure cróniques com la de
Desclot (1285),noveles cavalleresques (1460),Biblies [1478],diccionaris (1489)...

Un archiu,no "arxiu"

Estava yo analisant l'obra en idioma valenciá "Chróniques d'Espanya" de 1547 y observe relluent al dígraf -ch;

//nsae01.casimages.net/img/2012/11/15/121115024350654152.jpg

¿No es "reial arxiu" com li han impost hui als chiquets en clase?
Puix no,ya que les grafíes -reial y -arxiu jamay foren valencianes.

També ix el cultisme -servici ,no el vulgar "servei"...que ya vos he contat d'ell en atre post.

¿pot algu dir-me que vol vir "tafaner" i si es valencià o no?.
gracies

Lo de tafaner,es una parauleta més catalana que valenciana; significa fisgó,dotor y té orige posible en el vocable tofoner (del catalá tófona,buscaor de trufes).
No ix ni en el DRACV ni en Escrig de 1851,o siga que es atra bardomera del costat Nort del Cénia.

Grácies per l'aclaraciò de la paraula "tafaner", en valencià sería "dotor".
Ara tinc (un de tants), el dupte en la paraula "oncle"; Eixa no es francesa?.

Gracies per l’informació. Ara ho tinc ben clar. L’enllaç que posses de Garcia Moyà es molt clarificador. Tambe es ben curios el verdader significat de la paraula “tutia”.
Vaig a llegir mes coses d’este home. Un salud.

Tu tía: pronombre personal de segunda persona del singular y la hembra del tío. Yo creo que no era tan difícil ¿no?

"En su dialecto valenciano, un monoverí comenta: 'Aixina vas tiran handa que aplegue el hora. Ahí si que no ha tutia'. El `tutía' de Monóver era una joya léxica heredada del arábico 'tutiya', ungüento que ya apare­ce en valenciano medieval (Ms. Micer Johan), y que era común en las románicas hispánicas."

1ª doc. "recepta pera mal d'ulls... tutia fina" (Receptes valencianes de Micer Johan, 1466)

"la tutía que tenen..." (DECLLC, en el Ms. valenciá Animals de caçar. c. 1500)

"no ha tutía" (Canyisaes, Monóver, 1910, p. 157)

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::....miauu...

Aleshores, en dialecto monoverí, no?

A vore si mos pots expondre que en idioma valenciá (y no de diccionaris del s.XX catalaners) existix aixó de "aleshores".

Pobret, ¿no saps que eixe adverbi es un barbarisme catalá valencianisat en el s.XX.?.

Veig algun ignorant en la camiseta d'Espencat ahon fica el nom del seu "treball" "obri la llauna" que, una volta més, mos demostra el servilisme que te este grup a la subvenció que li aplega desde catalunya per mig d'Acció Cultural del Pastis Valenciá, l'AVL y Escola valenciana; tots fillets del imperialisme catalaniste y nius de chuplasubvencions, fabricants de panolis útils al catalanisme com els portaors d'eixes camisetes.

Be, lo de "llauna" es una catalaná puix en idioma valenciá es -llanda, un mosarabisme autócton (1ª doc. del any 1275) d'estes terres;

"llanda" (Pou: Thesaurus, 1575)

"llanternes grans de llanda" (Llibre de cap. Drets Reals de Oriola y Alacant, 1613, f. 132)

"no mos dones més llanda" (Colomer, E.: ¡Me cason...!, Alcoy, 1931, p. 6)
...

Pero clar, hui els jóvens catalanistes obedixen lo que está impost per l'AVL; introduir la parla foránea catalana.

¿Pot algu donar informacio sobre la paraula -chalefa?.

Ya he trobat aixo en el DRACV:

chalefa, -fes
(De l’àrap xarīḥa, figa seca.)
s. f. Figa que es talla, s’obri i es posa a secar al sol. // Galtada, bocinada. // vulg. i dialect. Figa (vagina). // dialect. Ventositat olorosa que no fa soroll.

Reafirma que prové de l'árap el que alguns amics m'han dit que tambe es paraula que es gastava antany al sur d'espanya.

En el DRAE no ix res.

Si algu té més informació hu agrairia.

Curiosa paraula. No trobe cites d'ella pero sí sabem tots que esta en boca del poble.