Polinyà de Xúquer - Valencia

En la partida de *Gual, a poca distància de la població de POLINYÀ DE XÚQUER (3.000 *hbts.), al costat de la carretera cap a la veïna Alzira.



S'han trobat restes en el seu terme que indiquen el seu poblament des d'època *iberorromana; de fet algunes fonts suggereixen que la seva toponímic prové del vocable llatí '*Poliniana', derivada del nomeni '*Paulinus'.

L'origen de l'actual població, no obstant això, és una *alquería islàmica habitada per musulmans que depenien del Castell de Corbera.

En 1358, durant el regnat de Pedro el Cerimoniós, va ser venuda a *Jofré de *Jaunvila amb la categoria de *baronía. Posteriorment va passar a les mans dels *Vilaragut, i finalment a la Corona en 1418, sota la jurisdicció de Corbera, de la qual es va independitzar en 1839.

També coneguda com 'Granja de *Sinyent', es tracta de la casa forta on s'allotjava el senyor en les seves visites a Polinyà, la qual cosa s'indicava amb una bandera hissada en el seu cantó. El seu origen es remunta al s. XV, construïda per un dels primers ducs de Gandia, que van anar els seus propietaris originals. Amb posterioritat les terres depenents d'aquesta finca van passar a una ordre *monacal, sent mantinguda per monjos fins al s.XIX, quan les va adquirir un particular, sent dedicada a tasques agrícoles, especialment al cultiu de la taronja, i progressivament *semiabandonada.

Té tots els seus arcs *tapiados i presenta una construcció adossada en un dels seus laterals. Els seus elements més destacats s'aprecien en la façana: dos ventanals gòtics i escuts *nobiliarios. Profundament reformada en el s. XIX i restaurada per la Diputació Provincial en 1876, la seva relatiu bon estat és fàcilment millorable i la seva importància històrica i artística, especialment en aquesta comarca on no abunden aquest tipus d'edificacions, exigeix una prompta restauració

"INFORME SOBRE LA RECUPERACIÓN DE LOS EDIFICIOS LA GRANJA I MOLÍ DE MONSALVÀ"
Autores:

José Gregorio Nadal Ortuño, Arquitecto Municipal de Polinyà de Xúquer

Enrique Redondo Mateo, Arquitecto Municipal de Albalat de la Ribera

A instancias de la Mancomunidad de municipios de la Ribera Baixa, y acompañados por su preisdente y Vicepresidente, así como por los alcaldes de Polinyà de Xúquer y de Albalat de la Ribera, en la mañana del pasado dia 1 de diciembre del año en curso los arquitectos firmantes de este informe, es decir, José Gregorio Nadal Ortuño y Enrique Redondo Mateo, realizamos una visita a los edificios "La Granja" y "El Molí de Monsalvà), ambos situados en término municipal de Polinyà de Xúquer, con el fin de comprobar su interés arquitectònico, su estado de conservación y sus posibilidades de recuperación y reutilización.

Visitamos primero "La Granja" a la que accedimos a su interior acompañados de su casero, y posteriormente fuimos a visitar el edificio de "El Molí de Monsalvà", del que también observamos su interior, en este caso porque no tenia puerta, que habia sido quemada por acciones vandàlicas.

LA GRANJA

Se trata de un edicio perteneciente al Gótico Civil, ya que es un edificio agrícola de principios del siglos XIV.

Està situado en el término municipal de Polinyà de Xúquer, en la partida denominada "Gual", junto a la carretera comarcal VV-1101 (que comunica Polinyà de Xúquer con Alzira), en las inmediaciones del puente metálico de Albalat de la Ribera sobre el rio Xúquer.

Se compone de un cuerpo principal rectangular, que se supone sería el cuerpo primitivo del edificio y que consta de dos plantas. El muro de carga que constituye el cerramiento interior, està formado por un sucesión de arcos ojivales góticos, que han sido macizados en actuaciones porteriores. Los perfiles de los arcos se aprecian claramente ya que en algunos de ellos se ha señalado, abriendo grieta, la zona cegada del reto muro e incluso aparecen algunos con cierto desplome.

Dispone de un segundo cuerpo rectangular, perpendicular al primero y bastante mas largo que, situado a mano izquierda mirando al conjunto desde la fachada principal, cierra el patio interior, definido por el conjunto, por su lado oeste.

Existía además un tercer cuerpo que cerraba el extremo Norte del conjunto y que actualmente ya ha desaparecido, puesto que en su lugar se ha levantado una nave con cubierta de plancha gananizada.

El cuarto lado del patio cerrado lo constituye el muro de cierre por el este, con una franja cubierta porticada.

Es decir, se trata de un gran patio descubierto cerrado por sus cuatro lados.

Cabe destacar del conjunto algunas singularidades tales como:

- La profusión de arcos ojivales en toda la construcción principal, tanto a nivel de fachada interior como en compartimentos interiores, actuando como elementos sustentantes del primer forjado.

- La existencia en la fachada aprincipal de una ventana típicamente gótica con su dobre arco ojival y su pilar central de sección circular.

- La singular forma en que està resulteo el apoyo de las viguetas de madera que forman el forjado, que se sustentan sobre jácenas de madera adosadas al muro y apoyadas sobre pequeñas ménsulas de piedra que se empotran en los mismos muros.

El edicio está en un estado lamentable y apuntamos algunos de los elementos mas destacados:

1.- El forjado primero del cuerpo principal tiene en algunos puntos una flecha exagerada que delatn un hundimiento casi inminente.

2.- El muro del cuerpo principal, que constituye la fachada interior del patio, tiene en algunos puntos un exagerado desplome que amenaza con su derrumbe e incluso en algunos tramos està disgregado ya que el material que lo formava se ha ido desprendiendo.

3.- Por todo lo expuesto, se ha de actuar de una forma urgente, ya que hay que rescatar de la total degradación este ejemplar único y valioso del gótico civil de la comarca de la Ribera Baixa.

La intervención sobre el conjunto se realizaria en dos etapas:

A) En una primera etapa se actuaria sobre la estructura y las cubiertas realizando las siguientes operaciones:

A1.- Sujeción, arriostramiento y consolidación de muros de carga estructurales.

A2.- Reparación de la cubierta

A3.- Reconstrucción de los forjados destruidos.

Con estas operaciones descritas de forma escuerta se dotaria al edifico de una estabilidad y estanqueidad que garantizaria que al menos se paralice el deterioro que se està produciendo de forma progresiva y acelerada. Con ello se podrian acometes las operaciones de una segunda etapa o fase de actuación, en la que se actuaria sobre la distribución interior y los acabados, siendo respetuosos con los materiales originales. La distribución y los acabados se harían ajustándose al original y en función del uso que se pretenda dar.

Los posibles usos apuntados en la visita conjunta por la presidencia de la Mancomunidad de la Ribera Baixa son:

1/ Museo etnológico comarcal

2/ Albergue para turismo rural

3/ Restaurante típico en el que se mantengan y propaguen la tradición y sobre todo la cultura gastronómica comarcal.

Todos estos usos apuntados los creemos perfectamente viables, incluso podrian ser simultáneos, dadas las características y extensión del conjunto de edificaciones que forman La Granja.

La conclusión a todo lo expuesto sería:

A) El edificio posee un enorme interés arquitectónico e histórico indudable. Es posiblemente el edificio arquitectónico civil mas importante de la comarca, ya que se trata de una obra singular y representativa de la Ribera Baixa.

B) Aunque su estado de deterioro es muy avanzado, su deterioro no es irreversible y su recuperación no solo es posible sino necesaria, y debe realizarse para no perder la memória histórica de los ciudadanos de la Ribera Baixa.

C) La actuación debe realizarse sin dilación ni demora, de una forma urgente, ya que su degradación es progresiva.

(dos firmes)

QUE S'HA FET DES D'AQUEST DOCUMENT?
ALGÚ HO SAP? RES? COM?

Interesantissim!!

M'agraden molt els edificis antics i amb história. No més puga, aniré a visitar "La Granja".

He llegit tot el text anterior, i tinc ganes de vore l'edifici per a disfrutar-lo, i fer-li unes fotos...

Salutacions!

No es podria organitzar una visita i montem un grupet?
Podriem passar un diumenge pel matí per allí, ara que ja fa bon oratge.
Igual hi han cosses a la Granja que no coneguem i si algú ens ho explica ens segur que ens sorprenem.

Una idea molt bona "Alberell".

Jo sóc de fora (de València), aixina que no puc col·laborar molt en l'organització de esa visita...

Pero m'agrada molt la idea.

eh, molt bona idea. jo vaig! un diumenge pel matí. El diumenge dia 16 no que són les paelles... quan vuigau!!

eeem! perdoneu pero no se si ho sabreu pero la Granja nomes es pot visitar per fora ja que està en mans privades i els propietaris no deixen q entre gent només q ells. Fet pel qual, tampoc es pot fer cap restauració ja que els propietaris tampoc la consenteixen. Aquestos es limiten a tindre això i punt, els dona = si cau com si es trenca la teula...fins q no pase a mans publiques jo veig la mort de la granja inminentment..i dubte q ki dona les subvencions x protegir aquest tipus d'edifici ho faça en un període de temps curt, per tant al meu pareixer...a la Granja li fa falta un milacre

Però tampoc podem quedarmos de braços creuats!
La visita encara que no puguerem entrar l´hauirem de fer, però tenim que pensar antre tots algo més, no?

PER AIXÒ L'AJUNTAMENT JUNT A TOT EL POBLE S'HA DE VOLCAR EN LA SEVA RECUPERACIÓ. EL CASTELL DE CORBERA TAMBÉ ERA D'UNA FAMILIA I ARA ES DE TOTS ( FALTA QUE EL RESTAUREN, CLAR). ÉS CERT, NO ES FÀCIL DE VISITAR I ES UNA LLÀSTIMA. S'HAURIA DE PROPOSAR EN FESTES UNA MARXA CÍVICA A LA GRANJA, UN DIA DE FESTA PER CELEBRAR EL DIA DE LA GRANJA I COMENÇAR A CREAR UN SENTIMENT D'AFECTE RESPECTE A AQUEST EDIFICI ABANDONAT I MORIBUND!!!

SALVEM LA GRANJA!

PD: ALGÚ SAP QUE PROPOSA L'AJUNTAMENT? PERQUÈ ÉS CLAR QUE S'HA DE MOURE DES D'ALLÍ AMB EL RECOLZAMENT DE TOTA POLINYÀ

RECUPEREM LA GRANJA ABANS DE QUE SIGA MASSA TARD!

En la partida del Gual se encuentra un edificio del siglo XV denominado "La Granja" y a su alrededor se descubrió un yacimiento romano de características desconocidas, cuya cronología puede situarse entre los siglos I y III después de Cristo, según la cerámica encontrada. Entre los numerosos objetos se encuentra una cabeza de mármol representativa del dios Baco o Dionisios, que en la actualidad se encuentra en el Museo de Bellas Artes de Valencia.

SALVEM LA GRANJA!

Dins el que podem qualificar com a patrimoni cultural de Polinyà, i en realitat de la comarca, destaquen dos edificis que necessiten una urgent intervenció si es volen salvar: la Granja i el Molí de Monsalvà.

La Granja fou propietat del Monestir de Santa María de la Valldigna fins a la desamortització dels bens eclesiàstics. És una masia gòtica que es troba en greu estat de deteriorament. A la comarca no hi han "molt" edificis semblants i caldria lluitar per la seua recuperació. Per a que es feu una idea a continuació podeu llegir l'informe tècnic preparat per a començar les gestions tendents a la seua salvació. Podeu també vore les fotos dels dos edificis; tingau en compte que les fotos son de maig de l'any 2000 i per tant l'estat actual es pitjor.

SALVEM LA GRANJA

no sé pq s'ho agafeu tant a lo personal...jo simplement estava fent un comentari x a tota la gent q no ho sapiga. Més val previndre q curar, això és el q jo dic. Està bé q ara facen excursions i tot el q vullgau però s'hauria d'haver fet abans (amb això no dic q ara no es puga fer). I pel q a mi respecta, jo estic massa concienciada pel q fa a tot el q involucra Polinyà, sé q molta gent no sap en la situació q està la Granja etc. però a mi no fa falta q em digau q tampoc es per a ser així pq si ho dic és pq parle de l'experiència i la visita d camp, res més q dir.

no entenc el teu cabreig,...si es cabreig clar,...

???

Poaor, per favor, tu que controles este tema, NO L´ABANDONEM,.
Si puguerem organitzar alguna cosa, per poquet que fora, i fem un poquet de soroll, cridem a un parell de mitjos de comunicació, al menys es sabrà lo que passa, i estic segur que l´ajuntament de Polinyà ens pot recolzar.

S'HA DE FER UNA PANCARTA DE SALVEM LA GRANJA I POSARLA ALLÍ. I SI, QUE IXCA EN ALGUN DIARI ESTARIA MOLT BÉ. I BUSCAR UN DIA PER A Q CADA ANY ES CELEBRE EL DIA DE LA GRANJA, FENT UNA ROMERIA-EXCURSIÓ ALLÍ.

PERO PER COMENÇAR ALGU DE L'AJUNTAMENT PODRIA DIR ALGO. ON ESTEU TEFA, OSCAR, JOAN,...? DIGUEU Q PENSEU!

Ja voràs com al final entre uns i altres al final no farem res.
Perquè no quedem després de Pascua i fem una "kedada" del SALVEM LA GRANJA???

Per mi perfecte!. No s'ha d'oblidar açò que hem escrit. Però m'agradaria que si algú té contacte en l'Ajuntament que els ho diguera i a vore com ho podriem fer.

JEEEEEEEE! NO S'OBLIDEU D'AQUEST TEMA! L'ALTRE DIA VAIG SENTIR QUE L'AMO VOLIA VENDRE-LA! SERÀ VERITAT? DES DE L'AJUNTAMENT ALGÚ PODRIA DIR QUE PENSEN FER AL RESPECTE?

SALVEM LA GRANJA!!!
ESTÀ CAIGUENT...

"XUQUER" CONTESTA! QUÈ TU ERES DE L'AJUNTAMENT!
QUÈ PODEM FER LA GENT DEL POBLE PER SALVAR LA GRANJA?

xuquer no sabe no contesta

Esperar i ser pacients. Com comprendreu es un tema en el que ningú ha fet res en els últims 20 anys. Però ja vos dic que la cosa es molt xunga

SI SI SI. SONA UN POC A EXCUSA,...

Doncs quan vulgues ja ho saps. No he sentit jo que tú personalment t'hages mogut molt (o dic per l'interés que mostra la gent del carrer per este tema), però ja et dic, es fa el que es pot, i es infinitament molt més del que s'ha fet mai, però si per a tú açò és sols una excusa, I'm sorry.

MAI S'HA FET RES! ES PARLARÀ MOLT, SEGONS TÚ. PERÒ EL QUE ES FER-SE, NO SE NO SE. JO ENCARA NO HE VIST RES. EXPLICAM QUE S'HA FET? I LO DE PERSONALMENT TAMBÉ. SOC MOLT IGNORANT EN ESTE TEMA. EXPLICAM QUE S'HA FET.

Dona'm un poc de temps, per favor. A veure si en dos o tres mesos no et dic res del que s'ha fet o pensat m'ho recordes i diré el que sàpiga del tema.

et pille la paraula.

Deuria de ser un museu, amb totes les eines exposades.Jo vaig fer un curs de dinamització rural i vaig anar a pobles de l'interior de Castelló i tots els edificis vells estavan Restaurats i Rehabilitats. Per què una cosa és restaurar i deixar-la mig arreglada i una altra cosa és donar-li un ús. L'única manera de salvar un edifici és donar-li un us, i que siga dut per persones responsables. Ja que parlem tant, podríem ser gent del poble voluntaria tant del poble com de l'ajuntament i de totes les organitzacions socials.

La cosa està difícil. L'ama viu a valència capital i la mala sorra ho fa ja per caboteria.
Es veritat allò de que la vol vendre? crec que eixe rumor ja roda fa anys.
ens hem d'organitzar, es el nostre patrimoni, el problema del poble es que quan desaparega aleshores voldran reaccionar.

Es una bona solució. millor que fer-la una casa rural. si continúa sent de domini privat pot ser que la restauren, però qui diu que el dia de dema no torne a passar el mateix.