la Font d'En Carròs - Valencia

Pregó a la Festa Moros i Cristians
Any 2011
&&&&&&&&&&&&&&&&
Benvolgudes Comparses i poble de la Font d’En Carròs. Vull en primer lloc, agrair a la Junta de Moros i Cristians, la confiança que han posat en mi, per a fer aquest pregó. Es per a mi un gran honor al ser invitat a compartir amb vosaltres el començament de LA FESTA DE MOROS I CRISTIANS del nostre poble, Vila i cap de Baronia del Castell de Rebollet. Uns dies festius guanyats a pols per eixa laboriositat que vos honra.
Estos dies, al recórrer el casc antic, han creuat per la meua ment dos pensaments, que desige transmetre com a introducció d’este pregó. En primer lloc, el donar les gràcies als nostres avantpassats, per assentar-se en aquest territori tan privilegiat i en segon lloc, agrair als veïns, que com vosaltres, recordeu la nostra història.
Aquestes paraules són per a dir-vos tan sols, que continuem amb el nostre camí de progrés i amb la nostra ànsia de prosperitat, sense ignorar les nostres arrels.
Combinar la tradició amb la modernitat és la més sàvia aspiració que pot anhelar l'home. No ens deixem portar pel ritme frenètic que deshumanitza. Tornem, de tant en tant, a la placidesa d'un passat que va tindre coses bones i perpetuem-les en els nostres descendents. Recuperem la nostra manera de procedir afectuós i savi, del que van fer gala hòmens com el nostre cavaller Carròs.
Permitiu--me per tot això, i abans d'entrar en la matèria de la Festa, que em converteixca per un instant en el vostre portaveu, un altre cabut, que anys rere d'anys, aporta un granet d'arena, perquè en les nostres festes es recorde la nostra història.
En els pobles i ciutats del nostre entorn, principalment en l'epicentre de les Festes de Moros i Cristians de la Comunitat Valenciana, tot ells tenen un patró o patrona. Per exemple, el poble de Mur, a la Mare de Déu dels Desemparats; Cocentaina, a Sant Hipólit, Ontinyent al Santíssim Crist de l’Agonia i la gran ciutat d'Alcoi, a Sant Jordi. I nosaltres, a qui tenim? Oficialmente a cap.
Tots sabem que la Imatge que sempre portava el nostre il•lustre Carròs, ens va ser robada i dipositada en Oliva pel Duc de Gandia, però ens queda una altra imatge procedent del castell, la imatge de la Mare de Déu del Remei. També coneixem que la Duquessa de Gandia, arran de trobar-se en el castell de Rebollet, els sepulcres de Carròs, pare i fill, que es tenim en la nostra parròquia, ens va deixar constància l'any 1747, que dits il•lustres personatges, haurien de ser recordats i homenatjats, desconeixent-se fins a la data cap celebració. També sabem que la nostra Vila esta manca oficialment de patrona, i no és perquè no s'ha comentat en diverses ocasions als representants corresponents. Per això, pregunte, perquè no anomenar oficialment a la Mare de Déu del Remei, patrona de la Vila i com no, també de les comparses, i per mitjà d'ella, recordar al nostre il•lustre Carròs?
L’any 2009, en el treball titulat, -El Castillo de Rebollet: Historia y Patrimonio-, es va comentar que era molt interessant per al nostre poble, el recordar, per mitjà de qualsevol acte o representació, el robatori de la Mare de Déu del Rebollet pel Duc de Gandia i l'aparició en la Vila de la Imatge del Crist de l'Empar. Uns mesos després, es va representar les obres - L'asalt del Duc- i –l’arribada a la Vila de la imatge del Crist-, que per sort, se seguix representant.
I ara hui, dia 19 d’agost de 2011, vos pregunte: ¿Per què, no representem un altre acte també important de la nostra història, com va ser la baixada de les imatges des del Castell de Rebollet a la Vila de la Font, i almenys cada cinc anys, en la processó de la festivitat de la Mare de Déu del Remei, la comparsa capitana, mos recorde el dit acte històric.?
Sé que aquest desig no és molt demanar per a la fermesa de les vostres voluntats. I això és així, perquè l'esdeveniment que hui ens convoca, no és una altra cosa que una lúdica síntesi de tradició i modernitat. La mateixa que en el dur treball quotidià vos singularitza respecte al vostre entorn.
En quant a la nostra festa mora i cristiana, no importa en excés el seu exacte origen e interpretació. El que importa és que, per esta terra que ara xafem, van conviure els moros i els cristians. El que importa és que, d'eixe encreuament, llavors bèl•lic i hostil, amable i rialler, venim alguns hòmens i dones de la Comunitat Valenciana. I el que importa és que, la gent de bé, els béns nascuts, no obliden els seus avantpassats i sàpiguen commemorar, desproveïts d'odis i antagonismes, els seus comuns orígens. Aquest és el significat essencial que posseïx la Festa de Moros i Cristians de la Font d’En Carròs, la commemoració de un fet molt propi.
I finalment, desitjaria que recordàrem també als nostres familiars, amics i companys, que van treballar, perquè les comparses arribaren al que són hui, l'alegria de la Font d’En Carròs, un poble històric. I com no, animar a la nostra volguda Comparsa del REBOLIC, perquè passada esta crisis, es puguen reagrupar per a participar de nou amb nosaltres.
I com la vida segueix, que el protagonisme d'esta festa passe als seus autèntics artífexs: vosaltres. Per tant, esperant que el missatge arribe, compassar el pas amb les marxes i que es desborde la bé guanyada diversió, ballant fins que el cos aguante.
Vixquen les comparses cabudes!
Que vixca per a sempre la festa de Moros i Cristians de la Font d’En Carròs!
Vixca la Vila de la Font d’En Carròs!
Que passeu bones festes tots.

La Font d’En Carròs. Festes 2011
Francisco Borja Millet Peiró

Com tots sabem, la Font d'En Carròs té molta història. Fins a la data estem representant dos actes molt importants, -l'assalt del Duc i l'arribada a la Vila de la imatge del Crist-. Ens falta un altre. La baixada de les imatges -Mare de Déu del Rebollet i Mare de Déu del Remei- des del castell a la Vila, sense oblidar-nos del fundador de la Vila, el Cavaller Carròs.
Este acte, seria molt fàcil d'interpretar. Com?. Els explique. En la missa de la festivitat de la Mare de Déu del Remei, depositant una corona de llorer en les tombes de la família Carròs, el dit personatge seria recordat, i després, en la processó de la mateixa festivitat, escortant a la imatge amb la indumentària de l'època, es recordaria el dit esdeveniment, el qual, un dia del any 1598, va ser reprimit per la Duquessa de Gandia, perquè ho volia tot per a la Vila d'Oliva, i gràcies a la ràpida intervenció dels pares jesuïtes de Gandia, el nostres Jurats, no van ser castigats o empresonats.
El diumenge dia 21-08-2011, aneu a veure la desfilada de -moros i cristians-, perquè la comparsa capitana -Els Cavallers- ens va a realitzar una desfilada basada en la nostra història. Açò si que és fer poble, recordant la nostra meravellosa història.
No em digueu que sóc pesat, per insistir sempre en el mateix. És tan gran el meu sentiment per la nostra història, que no ho puc remeiar. Una salutació i bones festes.

Moltes felicitats Paco i ehorabona pel teu treball. Un milió de gràcies

Qué curiós. No ho avia llegit. Dic curiós perqué, aquest pregó, em sembla massa bo. Llegint el que escriu el mateix Paco en el llibre de festes... Molt millor que tot fins ara, el pregó, dic.



Bon Nadal a tots.