Sevilla - Sevilla

2 - BARCELONA 1 - SEVILLA

Poques vegades Frank Rijkaard ha celebrat un gol com el que va marcar ahir Ronaldinho. Va sortir catapultat de la butaca de la banqueta i va alçar els braços amb un enorme somriure de felicitat, revelador del pes que s'havia tret de sobre. El tècnic no va pensar que l'estrella seguia alimentant la històrica ratxa que ahir s'igualava amb les 11 victòries consecutives que datava del 1956. Rijkaard, que va tornar a la banqueta després de la seva malaltia pulmonar, només podia pensar que el seu Barça sumava tres punts en el dur i aspre partit (2-1) que va plantejar el Sevilla, que va minar de trampes tots els racons de la gespa malgrat que el duel va començar i va acabar amb festa. La festa de Ronaldinho.
L'astre va brindar la Pilota d'Or a l'afició i va acreditar totes les raons per les quals és el millor del món. Es resumeixen en una: és únic. Ronaldinho va tornar a socórrer l'equip, traient-lo d'un vespre espès, per decidir el resultat. Als detalls de futbolista virtuós hi va unir la seva responsabilitat i la seva capacitat decisòria. No tant perquè fos qui va llançar el córner que Etoo va fer entrar a la xarxa per equilibrar el gol de Kanouté, sinó per la combinació que va idear amb Larsson i la fredor amb què va col.locar la pilota en una cantonada inabastable per a Palop.
Les dues estrelles principals del Barça van marcar en un dia en què l'equip va notar les baixes. Massa titulars van faltar a la seva cita amb l'alineació, i l'equip ho va pagar perquè tots els absents (Xavi, Deco, Márquez i Motta) són centrecampistes. El Barça va fallar allà, a la zona ampla. Gabri i Iniesta, els substituts als dos carrils laterals, van aportar la quota d'esforç i lluita, però no tenen el rodatge i la desimboltura dels seus companys, no van poder mantenir l'alt ritme que acostuma a imposar l'onze blaugrana. Iniesta, sempre pulcre i lúcid amb el cuir, va estar excessivament tímid per imposar la seva enorme qualitat tècnica i va realitzar una tasca funcionarial. Gabri va demostrar que encara no ha adquirit el suficient fons físic.
Darrere no hi va haver problemes, però davant no hi va haver pilotes ni passades, ni verticalitat ni imaginació. Els davanters es van quedar secs, orfes de joc. Tots tres es van veure obligats a fabricar-se les ocasions i, al no tenir espais ni suports de la segona línia, amb prou feines van tenir opcions de posar a prova Palop, el porter menys batut de la Lliga, fins al tram final.

GRAN DEFENSA BLANCA
El Sevilla se sustenta en una gran defensa, però la seva davantera passa gana. Saviola va oferir, en el seu retorn al Camp Nou, les seves típiques escapades amb el cap cot, tot i que a 30 metres de l'àrea blaugrana, arrencant de molt lluny. El Conejo podria haver marcat un gol en un ràpid contraatac sevillà, però va arribar asfixiat al remat (m. 52). Kanouté es va passar els 90 minuts despenjant les pilotes que queien del cel gràcies al seu imponent cos. Va enfilar dues vegades cap al marc de Valdés, i en la segona, a l'àrea de meta i a porta buida, va anotar el 0-1.
Havien transcorregut a penes uns segons des de l'entrada de Larsson per Messi. Va ser una declaració d'intencions de Rijkaard. Se li havia acabat la paciència. Tocava a sometent. Una aposta decidida i inequívoca pel futbol directe, poc elaborat, ja que amb la pilota rasa era impossible penetrar entre la defensa del Sevilla. Amb ràbia i força, a la sortida d'un córner, Etoo va restablir aviat l'empat en l'únic error visitant.

EL CAMPIÓ PRESSIONA
Empès l'equip per un Camp Nou que va deixar immediatament de xiuxiuejar, decebut amb el joc dels seus, exasperat amb els estratagemes i la pèrdua de temps d'un Sevilla rocós (Saviola va ser substituït amb el 0-1) i cabrejat amb un àrbitre primmirat, el campió va trepitjar l'accelerador. El punt de l'empat estava salvat, només faltava lluitar pels dos que s'estaven escapant. Com l'any passat, en els partits més complicats, la força del col.lectiu va tancar el rival. Oleguer i Sylvinho, per exemple, van estar sublims, però la sentència definitiva, la decisió, era als peus de les estrelles. Etoo havia complert i faltava Ronaldinho. I no va faltar.