Riudarenes - Girona

Bueno, no sabia si colgarlo, o no, de hecho hay muchos, igual que borradores y memorías escritas a mano...

Pero bueno, os dejo este articulo, de Jordi Gironès i Pasolas, que publico en la pàgina de los Socialistes i en el Diari de Girona (si vais en este periodico no se puede visualizar... ), donde refleja la calidad de pensamiento inaudita de este senyor. Por cierto, i por si se quita el artículo de las página web de los socialistas, las faltas de ortografia, el título y todo es real como la vida misma. No se ha tocado nada de nada.

Esta es el hombre que nos gobierna. Ahora si adiós. Yo me automutilo. No quiero causar más problemas a nadie. Yan teneis bastante con este señor que publicó este articulo.

https://ww.socialistes.cat/ambit/cmalavella/Noticies/Noticies_externes/view.asp?id=39768&indexable=False

Fàstic i pena (Article de Jordi Gironès)

El president dels catalans no pot, no té dret a insultar un colálectiu que ha lluitat i lluita pel benestar de la gent del nostre país. Ell diu que els socialistes li fem fàstic; a mi, sentir el Molt Honorable em va fer pena.

Passejava per la ciutat sense cap més objectiu que treure´m les cabòries del cap, quan una urgència em va obligar a entrar en un establiment públic. Si us plau, els lavabos? Al fons a la dreta.

Alliberat d´aquell turment fisiològic, vaig continuar el meu passeig, i, inexplicablement, en passar per davant d´un cafè un impuls em va fer entrar i demanar pels lavabos: al fons a la dreta. Desconec, encara ara, quina mena de dèria estranya em va agafar, però vaig repetir aquesta operació en tots els establiments públics que anava trobant al meu pas i la resposta era sempre la mateixa: al fons a la dreta. Camí de casa em vaig posar a cantar Ðés un dirÐ boleros d´aquells tan tràgics: «Tus lágrimas son perlas que caen en el mar de mis desdichas», o aquell altre que diu: «Me arrancaré el corazón para que hagas con él un cocido». En arribar a casa vaig obrir la caixa estúpida i, casualment, els de TVres donaven propaganda del règim, així que surt el Molt Honorable i, amb una veu més enfarfollada que mai, etziba a l´audiència que els socialistes li fem fàstic. Hòstia (perdó).

Diu el diccionari: «Fàstic.- Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna» (primera accepció). I, més avall: «Dir fàstics d´algú.- Dir-ne coses que afecten greument el seu bon nom» (segona accepció). El Molt Honorable -en aquells moments a mi no m´ho va semblar gens, d´honorable- justificava aquell sentiment acusant els socialistes de tots els mals que el pobre home, diu, ha hagut de patir durant els anys inacabables del seu govern, i es lamentava que la crítica i la censura havien arribat fins i tot a la seva pròpia família. Aquesta alálusió a la família aclaria, segons el meu entendre, els veritables sentiments del Molt Honorable. No és que experimentés un sentiment desagradable -primera accepció-, sinó que el que feia era dir fàstics dels socialistes -segona accepció- per afectar així el bon nom de la gent que d´aquí a poc temps governarà aquest país. Potser el que volia dir aquest senyor era «càgum l´olla! Ara que tinc tota la mainada colálocada, només em faltaria que governessin aquests trapelles i els fessin un lleig. Mare meva, el que hem de patir els pares!».
M´estava cruspint les darreres monges (les de la taronja, naturalment), quan el títol del següent programa va cridar la meva atenció. Ves per on, passaven un reportatge força interessant sobre la transició de la dictadura a la democràcia a l´Estat espanyol. Alça, que la cosa és per tornar-la a veure! Gent que formava part d´un règim que signava sentències de mort, que es lluïa amb una repressió ferotge de la classe obrera i que renegava de tota mena de nacionalismes, resulta que encara governa amb el PP. Exacte: amb el partit que permet al Molt Honorable seguir governant -també és un dir- el nostre país. Què passa? Una ideologia política contrària a la nostra llengua i a les nostres reivindicacions com a poble, una ideologia que ens humilia constantment no li provoca basques? Es donen suport quan algú exigeix una comissió d´investigació sobre possibles fraus, corrupteles i tractes de favor, i tot seguit escenifiquen que d´aquesta gent no en volen saber res. Home, una mica especials sí que ho som, els catalans, i per això el Molt Honorable ha pogut governar tots aquests anys. Una oposició a qui no li agrada fer sang -si els hauria de fer un monument, home!- i un poble que es conforma amb un holandès més limitat que una capsa de llumins, un presi-hoteler servint caldo de tetra brik i onze multimilionaris fent ballet en un camp de gespa: què més vol, aquest home?

Diu el diccionari: «Pena.- Sofriment, dany que es fa patir al qui ha comès un delicte o falta» (primera accepció). I, més avall, afegeix: «Dolor i angoixa morals que provenen de la compassió. Fa pena de veure´l» (segona accepció). A alguns dels qui recordem els anys de la dictadura i tot el que ha vingut al darrere, encara se´ns posa la pell de gallina quan, d´una banda, evoquem aquells anys de misèria social i, de l´altra, recordem amb tristesa les ilálusions que l´arribada de la democràcia ens va generar i que el pas del temps ha anat esvaint. El president dels catalans no pot, no té dret a insultar un colálectiu que ha lluitat i lluita pel benestar de la gent del nostre país. Ell diu que els socialistes li fem fàstic; a mi, sentir el Molt Honorable em va fer pena.
Quan estava a punt d´agafar el son vaig entendre per què la majoria dels lavabos dels establiments públics estan al fons i a la dreta.

JORDI GIRONES I PASOLAS. Secretari del Món Rural a l'Executiva del PSC de Girona AHORA ES EX-SECRETARIO. I ALCALDE DE RIUDARENES.

EL ARTICULO ESTA ESCRITO EL AÑO 2004.

QUE SEÑOR MAS ASQUEROSO, DIOS...

Este lamentable texto hace alusión a un bolero ..Tus lágrimas son perlas que caen en el mar de mis desdichas..
Depués os meteréis con mis gustos musicales ..
Y nosotros los castellanos o xarnegos..Ya te vale.
Me recuerda tanto al pregón de fiesta Mayor con el ccr antiguo FASTIGÓS TAMBÉ.

GIRONÉS MAL EDUCAT, ANTI DEMOCRÀTIC I ELS QUE CREUEN AMB LA SEVA DICTADURA MASCLISTA MORIRAN AMB VOSTÉ! VOSTÉ NO TE VERGONYA, VOSTÉ ÉS EL CERVELL DE MOLTS INCOMPLIMETS I AMANACES, ÉS VOSTÉ QUE ARA, LI TOCA DIMITIR, PERQUÉ VOSTÉ SI ES UN POCAVERGONYA! BONA NIT I SI ALGU ES DONA PER ALUDIT DONCS MIRA... NOSE... PLOREU TOTS JUNTS.