El cranc del PSC Ja fa temps que el PSC ha quedat coix i desorientat. La societat catalana avança i alguns partits la segueixen de prop, el PSC però va enrere i mentre Zaragoza’s i Chacón’s decideixin sense entendre Catalunya, el partit socialista anirà quedant més desfassat. La ministra de Defensa, Carme Chacón burxava a Convergència perquè Artur Mas entén Catalunya i sap on va la nostra societat. En un mateix discurs deia que CDC aposta “pel radicalisme i per l’extremisme” en referència al recolzament de CDC a la consulta sobiranista d’Arenys de Munt, i després, afegia que un pacte CiU – PP és “la via natural” de la federació nacionalista. Amb aquestes declaracions la ministra d’Esplugues de Llobregat demostrava que encara no ha entès ni a Catalunya ni als catalans. Catalunya ha canviat a cops de pal, la societat s’està agrupant en plataformes cíviques i alguns partits estan pujant al carro de l’autodeterminació. A Arenys de Munt s’ha votat de forma “lliure i democràtica la independència de la nació catalana”, el líder de Reagrupament ha obert la porta del partit al president del F.C Barcelona i Àngel Colom cada dia té més recorregut a CDC i a la Casa Gran del Catalanisme. Aquestes entitats saben que si escolten Catalunya se senten crits de llibertat. ERC però, encara ha de demostrar que tants anys de tripartit no l’han ensordit. Un pacte nacionalista a les properes eleccions catalanes serà l'única mostra possible que la política pot renéixer, si més no, que la política representa al poble.
|