Riudarenes - Girona

El cas és tan bèstia que fins i tot El País l’ha denunciat. Cosa més que rara perquè es tracta de bascos i de llibertats. I els bascos i les llibertats a Madrid els han convertit en oxímoron. Fa bastants anys –tants, que no ho sabem dir– el jutge de l’Audiència Juan del Olmo va decidir tancar el diari Egunkaria, sota l’acusació de formar part del “conglomerat” d’ETA.

Tancar un diari en un Estat de dret és una opció molt bèstia, però encara ho és més que hagin passat sis anys des d’aquella decisió i que el cas hagi anat morint i ressuscitant segons el moment polític. I més que bèstia és delirant que els documents que van servir de base per desplegar les acusacions havien estat els mateixos que havien estat utilitzats per tancar Egin. La maniobra deixava tan a pèl la justícia espanyola, que el jutge Baltasar Garzón els havia rebutjats abans que Del Olmo els acceptés.

Els responsables d’Egunkaria van patir l’aplicació de la llei antiterrorista i algun d’ells –Iñaki Uria– va estar-se a la presó preventiva fins que es van exhaurir tots els terminis legals. Ara l’Audiència ha decidit reobrir el cas –perquè plou, perquè fa sol o perquè al govern de l’Estat li convé– i gent molt sensata i no necessàriament abertzale ha demanat que l’arxivin. Que l’arxivin i que s’ho facin mirar. I que tornin a Iñaki Uria el temps que li van prendre. Més paradoxes difícils de suportar.