la Salzadella - Castellon

Amb xampany francés van brindar els polítics de la dreta a Platgetes, convidats per don Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló i del PP provincial. Els polítics de l’esquerra van condemnar unànimement aquest gest i al van qualificar, com a mínim, d’inadequat.

Què festejava la dreta local i provincial? Evidentment, el retorn a Castelló del seu líder. Ell mateix, ben content pel seu bon estat de salut, ha volgut agrair l’interés i l’estima rebuts durant el període difícil de la seua malaltia, mitjançant una senzilla festeta a la seua villa.

Què hi ha d’extraordinari en tot açò? Res de res. Hi ha l’alegria de qui, a poc a poc, recobra la seua salut i hi ha l’alegria de qui recupera al seu company i pot gaudir de la seua companyia. Excel•lent. Tot està ben clar. No cal, fins ací, ficar-se les mans al cap. Cap alarma.

Però el que passa és que el company malalt que ha recuperat la seua salut i que és el líder provincial del PP i president de la Diputació corresponent, ni hauria de ser ja president del partit ni de l’esmentada Diputació. Tothom, menys ell mateix, sembla, ho sap: li demanen fins a vint anys de presó per nombrosos possibles delictes, entre els quals hi ha el de presumpte frau a la hisenda pública. El que passa és que avui la nostra província és coneguda a tota Espanya per la figura de don Carlos Fabra i els seus gestos provocadors, les seues eixides de to, les seues paraules amenaçadores, els seus insults... El que passa és que ningú al seu partit ha gosat alçar la veu per demanar-li explicacions ni, molt menys, exigir-li responsabilitats polítiques. Això sí, el que sí fan es alçar la copa de xampany francés per celebrar que torna, amb salut, a sa casa, per tornar a dirigir els destins de la dreta provincial i de la institució senyera del conjunt de les castellonenques i castellonencs.

Xampany francés per brindar perquè don Carlos ha tornat. Jo també me n’alegre perquè haja tornat amb salut. Però m’entristeix que res haja canviat a casa seua, malgrat que la seua situació judicial empitjora dia a dia i pren el camí de la carretera d’Alcora, quilòmetre 10. En aquest context el xampany francés esdevé un despropòsit. O és que volem repetir allò que narrava magistralment Lope de Vega amb el seu Fuenteovejuna? Lope volia representar l’honorabilitat d’una gesta justa. El “todos a una” de Platgetes què pretén?

No m’ho vull contestar. Amb el cas Fabra volen mesclar en una mena de “totum revolutum” allò privat amb allò públic, allò personal amb allò polític, allò sentimental amb allò racional. I d’aquest sac ix el que no hauria d’eixir mai: el gest d’enaltir la figura d’un presumpte defraudador, d’un personatge públic amb greus acusacions que poden reportar-li greus responsabilitats. No, si jo m’ho crec això que és molt amic dels seus amics i que és d’un tracte jovial i atent i que és una meravellosa persona... Però també és una persona amb responsabilitats públiques i polítiques que, per higiene ètica i política ja no les hauria de tenir. I amb aquestes qüestions cal ser molt clar: portem massa anys demanant la seua dimissió immediata i ací ningú ha fet altra cosa que fer-li aplaudiments i homenatges. Això no és compatible amb el bon funcionament de les institucions i del joc polític.

A Castelló, no podem seguir brindant amb xampany francés. Com tampoc ho podran fer a l’Alacant de Ripoll o la València de Camps si volen tenir la més mínima vergonya política. És un gest que no entendran mai les ciutadanes i els ciutadans de Castelló, després de conèixer que la persona per la qual alcen les copes els seus companys de partit està pendent d’un judici amb jurat que li pot reportar una pila d’anys de presó. I ells ho celebren el mateix dia de l’anunci per part de l’acusació particular. Se’n riuen de totes i de tots nosaltres?