Pâ las Jissas. Buenus dias tengais. Atendiendu la invitación de La Noguera me pongu a escribi intentandu jacerlu en villamelanu, habé comu nos sali. Comu di La Sorda, mas tocau la fibra peru con güena intención, veu en ti ganas de que esti foru sanimi anti todu. Puedi que meta la pata, pues alguna palabra me saldrá en mañegu ya que escribu más enesi foru. ¿ De dondi soi ? Mi madri me traju al mundu en la casa de la madri en Cáceres, la cuarentena la pasó en Villamié y luegu me crió en San Martin Cuandu estaba de dagá en Villamié me llamaban mañegu,en San Martin guritu, vaya dilema jissas, de dondi puedu se, toa mi via he sidu de otru sitiu al que he vividu, llevu desde el añu 1.974 en Bilbao y tampocu soy daqui, esperu algun dia encontrá mi lugá. Por ahora soy nacidu en Cáceres i con raicis de Villamié y de San Martin tamién tengu raicis de Valverdi i mi agüela de Valverdi tenia un apelliu que venia de Villamié, Obregon. Otru dia os contare esta historia, todavia se puedi ve el escudu de armas desti apelliu en Villamié, es muy curiosu. Tocanti a la Jabla, no hay que perderla, se remonta a los tiempus de la Reconquista, luegu se mezcló con la jabla extremeña y ahora ya veis dondi ha terminadu, de origin era el Babli asturianu, nos quedan palabras todavia comu, quesu, por poné un ejemplu. Villamié fue repobladu por curitus, no guritus, estos vinierun de Cué ( Asturias ) pueblu muy pequeñu que conozcu personalmenti, pertenéci al conceju de Llanis y está pegandu, tieni dos playas, asi que es pueblu hermanu y esta cerca de Bilbao, digu estu porque en Baracaldu vivi mucha genti de Villamié, si alguien lee estu puedi jacersi esa excursión Os iré contandu todu lo que sé sobri nuestru pueblu, me incluyu pâ que La Noguera se quedi contenta, creu tené una idea de quién puedi sé, peru un Caballeru nunca descubri a una Dama. Buenu jissas, encantadu de tenerus de contertulias, somus pocus, peru comu dicin poraqui, pâ echá una partia al mus ya vali. Me despidu por hoy, un saludu para todus.
|