Viladecans - Barcelona

Viladecans comprenia la part extrema del territori
encapçalat pel castell de l’Eramprunyà.

La seva història no pot deslligar-se dels afers que succeïen a
la part més alta, en el turó que encimbellava el domi-
ni i la fortalesa dels senyors del castell, del castrum.

Durant el segle X, la veu cantant en el territori de
la part baixa de l’Eramprunyà la portà, sense
cap mena de dubte, el monestir de Sant Cugat a tra-
vés de l’assentament de Santa Maria de Castelldefels.


Aquest fou, fins ben entrat el segle XIII, el poder reli-
giós més important de la zona, per damunt de les
mateixes parròquies.

Durant dècades, Sant Cugat es beneficià de les donacions de terres, bestiar, cases, etc., fetes pels fidels, unes donacions que no sempre
comptaven amb el vistiplau familiar, però que el testador o testadora afermava amb la seva voluntat darrera, contribuint, d’aquesta manera, a fer del monestir de Sant Cugat un important propietari de la zona.


Com les donacions estaven repartides per tot el terri-
tori de l’Eramprunyà, els monjos procuraren agru-
par-les per treure’n un profit més gran.


A partir del’any 981, la documentació del Cartulari de Sant Cu-
gat apunta la decisió d’unir les diferents heretats,
i engrandir-les o tendir a agrupar-les per mitjà de
compra o bé d’una permuta.