Sant Pol de Mar - Barcelona

Según la Necional Geographic, un catalibán es un homínido bípedo originario de Cataluña, o acomplejado por no haber nacido allí, con escasa masa neuronal y aspecto no muy agraciado -a juzgar por el de sus jefes de manada-. Camina habitualmente erguido (es “erectus”), excepto cuando se agacha a coger una subvención. Gusta de incurrir en la repetición compulsiva de consignas absurdas y delirantes falsedades, inculcadas por los mismos líderes a quienes aupó hasta la opulencia. Cada espécimen sigue siempre el mismo patrón de actuación social:


1º Recita una letanía de mentiras y sandeces.
2º Cuando alguien con una mínima inteligencia y escolarización elemental se las rebate, el catalibán se queda sin argumentos y contraataca gritándole: «Feixista!» (¡Fascista!).
3º Si su injuriado interlocutor responde con otro insulto, el catalibán recurre al victimismo cínico y le espeta con dolido mohín: «Maleducat» (Maleducado).


El catalibán, en época de apareamiento y fuera de ella, adolece de comportamientos contradictorios:


- Se queja de un presunto imperialismo de España, pero ha confeccionado un collage anexionista con mapas de otras regiones al que pomposamente denomina “Països Catalans” (Países Catalanes).
- Pese a incluir a los valencianos en su fantasmagórico mini imperio, les niega el agua del Ebro y prefiere tirarla al mar antes que canalizarla para paliar su sed.


- Condena el supuesto “nacionalismo español”. En cambio, considera que el nacionalismo catalán, el suyo, ése sí que es bueno y legítimo.


- Desprecia a los habitantes del resto de España, pero no le hace ascos a su dinero cuando compran la mayor parte de cuanto produce Cataluña.


- Boicotea productos no etiquetados en catalán, pero se indigna y lloriquea por el boicot a su cava.

- Detesta España, pero ni se le ocurre proponer que el Barça abandone la Liga y juegue sólo contra el Mollerussa, el Gramanet, el Gavà, el Atlètic Roda de Barà y equipos netamente catalanes.


- Echa a la Guardia Civil, para luego suplicarle que vuelva a combatir a los delincuentes que asaltan sus chalés.


El catalibán presume de demócrata y pacífico; y al que no le crea, lo muele a palos o amenaza de muerte, sobretodo cuando va en manada. Incluso hallándose en su hábitat, vive en permanente tensión por ilusorias conspiraciones maléficas que cree se ciernen sobre él y teme encaminadas a la eliminación de su especie. Posee una naturaleza cobardona y poco gallarda, que le lleva en sus rituales a taparse el rostro con caretas y pañuelos para evitar ser identificado.

Ocasionalmente, puede establecer corrientes migratorias hacia el sur de Francia para pactar con la ETA, o esconderse cuando la situación se le pone políticamente fea en su medio ambiente.

Numerosos vestigios indican que su número mágico es el 3: tripartito, TV3, Canal 33, corrupción del 3%... Ha evolucionado hacia costumbres funerarias asaz curiosas, como la de homenajear anualmente con honores de héroe a un antepasado (Rafael Casanova) que se hizo el muerto en una guerra y huyó, tras haber incendiado los archivos que lo involucraban y falsificado el acta de defunción de un cadáver.

El macho dominante parece presentar cierto grado de deficiencias anatómicas estructurales, pues se auxilia de costosísimos reposapiés cuando se desplaza en coche oficial.

Desde que sus ancestros cavernarios lo descubrieran hace 790.000 años, los catalibanes muestran una atávica fascinación por el fuego, el cual utilizan profusamente para:


- Quemar fotos del Rey y de la Reina.
- Quemar banderas de España.
- Quemar banderas de Francia.
- Incendiar contenedores de basura.
- Quemar ejemplares de la Constitución (se desconoce si danzan alrededor).
- Achicharrar con gasolina a los seguidores de la selección española de fútbol en tierras tarrasenses.
- Acudir con antorchas en procesión nocturna a la tumba del golpista Lluís Companys.


Pese a su indudable interés zoológico, no constituyen actualmente los catalibanes una especie protegida, pues abundan en platós de telebasura y se multiplican fuera de ellos con extraordinaria rapidez en proporción inversa a la calidad de la enseñanza impartida por la Generalidad. Son muy territoriales, es decir, desarrollan hostilidad hacia otros seres, salvo si éstos se mimetizan y emiten sus mismos sonidos guturales.

L'abominable significat del 12 d'octubre, l'anomenada festa de la Hispanidad o de la raza, amb què Espanya commemora el genocidi de pobles, cultures i llengües que va practicar ara fa cinc segles a ultramar, es fa palès cada any a Madrid per mitjà de la celebració en si mateixa. Fixem-nos que no es tracta d'una celebració cultural de caràcter autocrític per les barbaritats comeses en nom de l'imperi. Res d'això. La manera com Espanya celebra la seva Fiesta Nacional és traient al carrer el seu arsenal de carros de combat, avions de guerra i armament militar de tota mena. És a dir, exhibint les seves màquines de matar. Aquesta és, per tant, la més viva expressió de la seva essència. Una essència basada no pas en el diàleg, en el respecte, en l'afabilitat i en la comprensió, sinó en la força, en l'arrogància, en l'agressivitat i en la dominació. Però com que no hi ha ningú que vulgui viure amb algú així, el rebuig català i basc és cada dia més gran i les seves dimensions són cada cop més petites. I la independència de Catalunya encara reduirà més aquestes dimensions. Per això és important que tinguem en compte què deien les actes d'independència d'algunes de les colònies espanyoles que ens han precedit.

Declaració d'Independència de l'Argentina:

"Declarem solemnement que és voluntat unànime i indubtable d'aquestes Províncies trencar els violents vincles que les lligaven als reis d'Espanya, recuperar els drets de què foren desposseïdes i investir-se de l'alt caràcter d'una nació lliure i independent del rei Ferran VII, dels seus successors, de la metròpoli i de tota dominació estrangera. Queden, per tant, de fet i de dret, amb ple poder per donar-se les formes que exigeixi la justícia." (San Miguel de Tucumán, 9 de juliol de 1816).

Declaració d'Independència de Xile:

"El territori continental de Xile i les seves illes adjacents, formen de fet i per dret, un Estat lliure, independent i sobirà, i queden per sempre més separats de la monarquia d'Espanya i de qualsevol altra dominació, amb plena aptitud d'adoptar la forma de govern que més convingui als seus interessos." (Palau Directorial de Concepción, 1 de gener de 181.

Declaració d'Independència del Perú:

"La voluntat general està decidida per la independència del Perú de la dominació espanyola i de qualsevol altra dominació estrangera." (Lima, 28 de juliol de 1821).

Declaració d'Independència d'Amèrica Central:

"Que l'experiència de més de tres-cents anys va fer saber a Amèrica que la seva felicitat era del tot incompatible amb la nul·litat a què la reduïa la trista condició de colònia. (...) Que l'arbitrarietat amb què fou governada per la nació espanyola i la conducta que aquesta observà constantment, des de la conquesta, empenyeren els pobles al més ardent desig de recuperar els seus drets usurpats." (Guatemala, 1 de Juliol de 1823).

Declaració d'Independència de l'Alt Perú, actual Bolívia:

"Que fineixi per a aquesta privilegiada regió la condició degradant de colònia d'Espanya, juntament amb tota dependència, tant d'ella, com del seu actual i posteriors monarques: que en conseqüència, i essent-li alhora interessant no associar-se a cap de les repúbliques veïnes, s'erigeix en un Estat sobirà i independent de totes les nacions. (...) Que la seva voluntat irrevocable és autogovernar-se i regir-se per la Constitució, lleis i autoritats que cregui més conduents a la seva futura felicitat com a nació." (Chuquisaca, 6 d'agost de 1825).

Declaració d'Independència de Veneçuela:

"No volem, tanmateix, començar al·legant els drets que té tot país conquerit a recuperar el seu estat de propietat i independència; oblidem generosament la llarga sèrie de mals, greuges i privacions que el dret funest de conquesta ha causat indistintament a tots els descendents dels descobridors, conqueridors i pobladors d'aquests països (...) i tirant un vel sobre els tres-cents anys de dominació espanyola a Amèrica, només presentarem els fets autèntics i notoris (...) en el trastorn, desordre i conquesta que té ja dissolta la nació espanyola. Aquest desordre ha augmentat els mals d'Amèrica, inutilitzant-ne els recursos i reclamacions i autoritzant la impunitat dels governants d'Espanya per insultar i oprimir aquesta part de la nació, deixant-la sense l'empara i garantia de les lleis. En atenció a totes aquestes sòlides, públiques i incontestables raons de política, (...) en ús dels imprescriptibles drets que tenen els pobles per destruir tot pacte, conveni o associació que no omple la finalitat per a la qual foren instituïts els governs, creiem que no hem de conservar els lligams amb el govern d'Espanya, i que, com tots els pobles del món, som lliures i estem autoritzats per no dependre de cap més autoritat que la nostra i prendre entre las potències de la terra el nostre lloc (...) pel nostre bé i utilitat." (Palau Federal de Caracas, 5 de juliol de 1811, primer dia de la nostra independència).

Doncs bé, ara és l'hora de Catalunya. Ara ens toca a nosaltres.

Tú muchas luces no parece que tengas.

No ves más allá de tu naríz y si se independizara cataluña, en 20 años estarías rezando a mahoma mirando a la meca.

9762021 soÑar no cuesta nada jajajajaja

EspaÑa esta reconocida en europa y el mundo ustedes no

Bruselas dialoga con espaÑa y la onu tambien ustedes no

EspaÑa es una nacion con todo lo malo que tiene ustedes no

Paletos catalibanes mejor apuesten al futbol pero dejen de

SoÑar que no cuesta nada es gratis jajajajajajajajaja

QuÉ es un catalibÁn?

Es un retrasado mental..........

Acabareis siendo una republica islamista, cuyo estatut se vera modificado por la shariah o sino tiempo al tiempo, menos mal que estamos los españoles para frenar eso anda... date por contento.