Cornellà de Llobregat - Barcelona

José García Domínguez (Libertad Digital)

Només un nou per cent dels espectadors va triar les sessions en català. Deserció popular davant la qual el conseller de Cultura ha posat el dit el la nafra, assenyalant a l'únic responsable del desengany: el general Franco.

No sadollats amb la imminent prohibició dels toros, els petits polpotianos del tripartit s'han proposat acabar com més aviat amb el cinema; un objectiu estratègic que pretenen coronar per mitjà de la norma pedánea que obligarà a projectar la meitat de les pel·lícules en la llengua pròpia de José Montilla. En fi, que la idea no és dolenta ho demostren els primers resultats empírics de l'assumpte.



Així, en el bressol del catalanisme més combatiu, això és, en el municipi de Cornellà del Llobregat, zero parroquians van acudir a contemplar la versió vernacla de Pluja de mandonguilles. No exactament un remake del setè segell, per cert. Ni un ànima. Ningú. Una fita més memorable encara si es té en compte que l'entrada resultava gratis total. Però ni amb aquestes va accedir el personal a empassar-se les pilotetes normalitzades.



Encara que sempre podria adduir-se que a Cornellà, com tot just duen una cambra de segle sotmesos a la immersió, potser no enxampin l'idioma. No obstant això, en això que TV3 flama "la Catalunya catalana" les xifres no van resultar menys esperançadores: només un nou per cent dels espectadors va triar les sessions en català. Deserció popular davant la qual el conseller de Cultura ha posat el dit en la nafra, assenyalant a l'únic responsable del desengany: el general Franc. Doncs, com és fama, va anar el Cabdill qui va prohibir a Hollywood traduir totes les seves produccions als dos-cents idiomes i prop de dos mil dialectes que es parlen a Europa.



Un "dèficit democràtic" inadmissible que les autoritats locals s'afanyen a corregir ara per mitjà del preceptiu bàlsam llibertari de sempre: amenaces, inspeccions, expedients administratius i multes. AL temps, i amb la condició de assossegar als exhibidors cridats a la fallida, el conseller els ha explicat un conte xinès que els dolents economistes criden "Llei de Say", la superstició que tota oferta crea la seva pròpia demanda. Una enginyosa fantasia segons la qual fins a seria factible guanyar-se la vida venent el diari Avui en els quioscs. "Que la gent pugui triar!", ha dit Tresserras, que per tal respon el susdit. Amb dos mandonguilles, si senyor. Encara que, ja posats, només li ha faltat recitar el seu sarcasme davant la porta d'un col·legi.